Indústria Militar

El negoci de la guerra: Espanya es consolida com el setè exportador mundial d'armes

Les exportacions deixen de créixer per primer cop aquesta dècada i el Pròxim Orient n'és el principal comprador, segons les últimes dades del Sipri

4 min
comerç d'armes

BarcelonaEspanya continua al top ten dels països que més es beneficien del negoci de la guerra. Les dades que ha publicat aquest dilluns l'Institut Internacional d'Estudis per a la Pau d'Estocolm (Sipri), que corresponen al període 2016-2020, evidencien que s'ha consolidat com el setè exportador mundial d'armes, per darrere dels Estats Units i Rússia (que junts acaparen el 57% de les exportacions mundials), França, Alemanya, la Xina i el Regne Unit.

A nivell mundial les exportacions d'armes gairebé no van créixer globalment (l'augment va ser del 0,5% respecte al període anterior), tot i que sí que es van repartir d'una altra manera: la reducció de les exportacions de Rússia i la Xina es va compensar amb l'augment significatiu de les transferències per part dels Estats Units, França i Alemanya. I on van a parar aquestes armes? Els països que més han augmentat les compres són al Pròxim Orient, que globalment s'endú el 25% del comerç: l’Aràbia Saudita, (+61%), que ocupa el primer lloc del rànquing dels compradors, Egipte (+136%) i Qatar (+361%). Entre els principals compradors també hi ha l'Índia (el segon país del món que importa més armes), Austràlia, la Xina, Algèria i Corea del Sud.

Fàbrica d'armes a la Corunya. EFE

"Fa més d'una dècada que Espanya ocupa el setè lloc entre els exportadors mundial d'armes: està molt per sobre del seu pes en l'economia internacional. Té un paper molt actiu i molt rellevant, que no respon a contractes puntuals. Té presència en l'àmbit aeronàutic, dels carros de combat, les municions, que suposa una indústria no gaire gran però sí diversificada i que li dona un ampli ventall de clients", explica Jordi Armadans de Fundipau, l'entitat catalana que col·labora amb el Sipri.

Els principals clients de la indústria militar espanyola són Austràlia, Singapur i Turquia. Sorprèn que l'Aràbia Saudita no estigui entre els primers compradors d'armes espanyoles, cosa que Armadans atribueix a una certa "moderació" per part de Madrid després de les campanyes d'entitats pacifistes que denuncien la complicitat espanyola en les atrocitats comeses per Riad contra població civil al Iemen. El tercer client de la indústria militar espanyola és Turquia, que manté intervencions a Síria i Líbia, a més d'una guerra sense treva contra els kurds. Globalment les importacions d’armes de Turquia van caure un 59% entre el període 2011-15 i el 2016-20. Un factor important va ser l’aturada de lliuraments d’avions de combat F-35 per part dels EUA el 2019, després que Turquia importés sistemes de defensa aeris russos. Turquia també està augmentant la producció interna de grans armes per reduir la seva dependència de les importacions.

"És preocupant que un percentatge recurrent d'armes espanyoles vagi a parar a llocs on s'hauria d'extremar la vigilància pel que fa a la vulneració dels drets humans", afegeix Armadans. El director de Fundipau alerta que més enllà d'"haver augmentat la disponibilitat al diàleg i d'escoltar més les nostres reivindicacions de més control i transparència" sobre la venda d'armes espanyoles, el govern del PSOE i Unides Podem "no ha mostrat un canvi significatiu en la presa de decisions pel que fa les exportacions de material militar".

Estabilització, però no canvi de tendència

Tot i que la venda d'armes s'ha estabilitzat després d'una dècada de creixement exponencial al món, no queda clar que aquest fre s'hagi de consolidar. "És massa aviat per dir si el període de ràpid creixement de les transferències d’armes de les dues dècades anteriors s’ha aturat", explica Pieter D. Wezeman, del Sipri. "Per exemple, l’impacte econòmic de la pandèmia de covid-19 podria provocar que els pròxims anys alguns països reconsideressin les seves importacions d’armes. No obstant això, al mateix temps, fins i tot en el pic més alt de la pandèmia el 2020 diversos països van firmar quantiosos contractes".

Els Estats Units continuen sent els primers exportadors d’armes i estan consolidant la seva posició predominant: l’increment del 15% de les exportacions d’armes dels EUA entre el 2011 i el 2020 va eixamplar encara més la distància amb el segon principal exportador, Rússia. Washington subministra armament a un total de 96 països, més que qualsevol altre productor. Gairebé una quarta part de les armes made in USA es venen al seu aliat estratègic a la regió, l'Aràbia Saudita, una aliança que l'administració Trump va enfortir, fins i tot enmig de l'escàndol per l'assassinat del periodista Jamal Kashoggi, col·laborador del Washington Post.

El tercer i el quart país que més van exportar també van experimentar un creixement substancial entre el 2011-15 i el 2016-20. França va incrementar un 44% les seves exportacions de grans armes, cosa que el va portar a fer el 8,2% de les exportacions mundials el 2016-20. L’Índia, Egipte i Qatar junts van rebre el 59% de les exportacions franceses d’armes. Alemanya va incrementar un 21% les seves exportacions de grans armes entre el 2011-15 i el 2016-20, que van representar el 5,5% del total global. Els principals mercats de les exportacions d’armes alemanyes van ser Corea del Sud, Algèria i Egipte. Tant Rússia com la Xina van veure davallar les seves exportacions d’armes. Les de Rússia, que van representar el 20% de totes les exportacions de grans armes el 2016-20, van caure un 22% per la caiguda de les exportacions a l’Índia, que no s'han compensat amb l'augment de les transferències a la Xina i dos països que afronten fortes tensions internes: Algèria i Egipte.

stats