Un mur digital contra el comerç electrònic palestí
PayPal i Amazon no operen a Gaza i Cisjordània i l'ocupació israeliana imposa barreres que impedeixen l'accés dels palestins a l'economia digital
JerusalemA Palestina, la barrera que impedeix que els ciutadans puguin comprar o vendre en línia no és només una "bretxa digital", és un mur. Un mur més, de fet, ja que se suma a les tanques i muralles físiques que encerclen Gaza i Cisjordània, i a les barreres legals, econòmiques i burocràtiques israelianes que ofeguen els ciutadans i empresaris àrabs. "Forma part de tot un sistema de control per mantenir l'ocupació", assegura Zayne Abudaka, economista, activista digital i coautor de l'estudi Accés denegat, en el qual detalla les dificultats amb què es troben els palestins en l'àmbit de l'e-commerce.
Abudaka explica a l'ARA que, entre altres limitacions, els palestins tenen pitjor connexió a internet que els israelians, que són incapaços de monetitzar els seus negocis en línia perquè se'ls denega l'accés a plataformes de pagament, i que els enviaments són imprevisibles pel que fa al temps i el cost a causa de l'ocupació, els controls i el mal estat de les infraestructures. "Aquesta és una qüestió de drets humans. L'accés a internet i a l'electricitat és una necessitat bàsica. Impedir-ho no és una violació de drets directa com assassinar o empresonar il·legalment, però sí indirecta", afirma.
Israel va bloquejar durant anys el 3G a Palestina i ara busca impedir l'arribada del 4G. La visita del president Biden a Terra Santa a mitjans de juliol va obrir la porta a introduir aquesta tecnologia a Gaza i Cisjordània, però els palestins no hi confien gaire. "Obama va prometre el 3G i va tardar 3 anys a arribar. No crec que ara sigui diferent, perquè Israel segueix utilitzant l'argument de la seguretat per negar-nos l'accés. Necessitem el 4G, però no hauríem d'estar-lo demanant a canvi de concessions polítiques", diu Abudaka. Segons dades del 2018, tot i que el 90% dels palestins tenen accés a telèfons mòbils, només un 5% tenen accés a xarxes 3G i 4G.
El menyspreu de les grans corporacions
PayPal és un dels principals esculls que es troben els palestins en l'àmbit del comerç electrònic. La companyia nord-americana, una de les principals plataformes de pagament en línia del món, no ofereix els seus serveis a Gaza i Cisjordània, tot i que sí als habitants dels assentaments jueus en territori ocupat. "No sabem per quina raó ho fan, però els motius són clarament polítics", diu el professor de màrqueting de la Universitat de Betlem Usama Khalilieh. "Fins i tot hi ha PayPal al Iemen! No és una qüestió de manca d'infraestructures!", es queixa Abudaka.
Davant les dificultats per cobrar o pagar per internet, alguns palestins utilitzen altres plataformes o obren comptes bancaris a Israel o Jordània, però pocs poden fer-ho o tenen contactes que els ho facilitin. A més, les transferències són cares i l'accés als bancs, limitat. "Menys d'un 35% dels palestins tenen compte bancari", diu Abudaka. En l'àmbit del comerç digital local, els palestins opten per anunciar-se a xarxes socials i pagar en efectiu un cop s'entrega l'objecte de compra, però aquesta solució no serveix per a béns fora de Palestina. "En aquest sentit, l'accés a PayPal ajudaria molt", diu Khalilieh.
Altres grans companyies del comerç en línia també eviten treballar a Palestina. Amazon, per exemple, no fa enviaments als territoris palestins i tampoc permet que comerços locals venguin a través de la seva plataforma. Per la seva banda, eBay o Alibaba sí que fan enviaments, però amb limitacions. El primer deixa la responsabilitat de l'entrega al venedor, i el segon ho fa per correu postal, un servei subdesenvolupat a Palestina i subjecte al control, impostos i bloqueig d'Israel, que controla les fronteres de Gaza i Cisjordània.
Khalilieh explica que les exportacions i importacions s'enfronten a un gran escrutini, retards, impostos i despeses extres. "En el cas de grans enviaments a vegades és assumible, però per comprar o vendre petites quantitats és impossible", afirma el professor. Zayne Abudaka, que també és cofundador i director de recerca de la start-up Momentum Labs, posa un exemple: la seva empresa començarà a comercialitzar un reproductor de música portàtil, però enviar-lo fora de Palestina és inassumible per al consumidor i la companyia. "Només el transport té un cost de vuitanta dòlars. Qui ho vol pagar?", diu.
