La mort d'un estudiant encén les protestes a Colòmbia

La joventut lidera una setmana de manifestacions i posa el focus sobre la brutalitat policial

Uns estudiants atien un foc i posen a coure-hi unes arepas. D’altres preparen pancartes, venen cafè o discuteixen entre ells. Arrencava així aquest dimecres la segona jornada de vaga general a la seu de Bogotà de la Universitat Nacional de Colòmbia, la pública més gran del país. Milers de persones van tornar a sortir als carrers en aquest setè dia de mobilitzacions des de dijous passat, el dia que va donar el tret de sortida a unes protestes inèdites a la història del país. 

Un grafiti a la paret diu: "Val més morir per alguna cosa que viure per res". La frase està pintada de fa temps, però pren un significat real després de la mort de Dilan Cruz, un jove de 18 anys que va morir dilluns passat arran d’un tret al cap per part de la policia antiavalots de Colòmbia durant les protestes de la vaga general. Va morir un dia abans del que havia de ser la seva graduació a l’institut. 

"És una situació dura. Aquest matí he discutit amb la meva família, perquè jo vull seguir mobilitzant-me, però tenen por que em passi el que li ha passat al Dilan", diu el Santiago, un estudiant de la Facultat d’Arts de la Nacional. "Ens pot generar por, però hem de seguir, precisament per això". Molts pensen com el Santiago. La mort del jove ha sigut llenya al foc per a unes protestes que han anat creixent a mesura que passen els dies. De fet, les organitzacions socials van decidir convocar la nova jornada de vaga en memòria del Dilan i davant la negativa del president, Iván Duque, a debatre algunes de les seves reivindicacions. Precisament, una de les que han causat més tensió és la dissolució de l’Esmad, els antiavalots de la policia colombiana. 

La Johana també estudia a la Nacional i ha penjat una immensa pancarta en memòria d’un altre alumne mort a causa de la policia fa catorze anys, Jhony Silva. "Protestem perquè l’Esmad és una força assassina", explica. El Dilan no és un cas aïllat: des del 1994, vuit estudiants han mort per accions dels antiavalots. El moviment estudiantil ha sigut, històricament, un dels sectors més actius en la protesta social. En un país travessat per cinquanta anys de conflicte armat, això ha comportat més repressió. Karla Pérez, recentment llicenciada en dret, critica l’estigmatització del moviment per part dels governs conservadors. "L’esquerra sempre ha estat associada la a guerrilla. El que sempre s’ha dit és que els estudiants de les universitats públiques són guerrillers, i això acaba justificant la repressió", explica. 

Les universitats són un dels escenaris més desiguals a Colòmbia. "Accedir a una educació superior de qualitat és molt difícil, especialment per a les persones que venen de les classes populars", denuncia Pérez. Les universitats públiques calculen el cost de la matrícula segons les possibilitats dels estudiants, cosa que les fa més assequibles, però hi ha molt poques places, de manera que només hi entren les persones més qualificades. Per a tothom que no arriba al nivell de la pública, les institucions privades són l’única opció. Però un semestre de medicina a una privada pot arribar a costar 6.000 euros. Mig curs d’arts visuals té un preu de 2.600 euros. Això, en un país on el salari mínim és d’aproximadament 216 euros i l’índex de pobresa multidimensional és del 19,6%.

Durant la setmana que duren les mobilitzacions a Colòmbia, els estudiants han sigut els únics que han mantingut una vaga indefinida. I és que, des del principi, la joventut colombiana ha tingut un paper protagonista a les protestes, inèdites al país per la seva duració i transversalitat. Les reivindicacions de la vaga general parlen de reformes socials, mediambientals, contra la corrupció, per la implementació de l’acord de pau a Colòmbia, entre d’altres. Molta gent ha sortit al carrer a protestar per primer cop a la seva vida. "Som les primeres generacions que creixem després de l’acord, i això ens dona moltes més eines de participació –reflexiona Karla Pérez–. Volem sortir a defensar la pau. El jovent diem prou, i ho diem amb tota la convicció de no voler un país desigual".

EDICIÓ PAPER 26/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF