Cop d'estat a Birmània
Internacional 04/03/2021

Els manifestants a Birmània: "Si em maten, doneu els meus òrgans"

La violència dels militars s'intensifica i l'ONU demana que "deixin d'assassinar"

3 min
Milers de persones assisteixen a Mandalay al funeral de Kyel Sin, la noia de 19 anys morta d'un tret al cap (a la foto que porta un manifestant) en les protestes contra el cop d'estat a Birmània.
Disponible en:

Kyel Sin tenia 19 anys i una samarreta de "Tot anirà bé" quan va sortir als carrers de Mandalay dimecres a protestar contra el cop d'estat militar al seu país, Birmània. La seva mort, d'un tret al cap, l'ha convertida en una nova icona de la protesta, elevada a través de les xarxes socials a màrtir i heroïna. "Un àngel sense ales", li deien a Twitter, fent servir el sobrenom que ella mateixa s'havia posat a Facebook, la plataforma més utilitzada al país, on apareixia com a Deng Jia Xi (Àngel).

Al seu perfil de Facebook va ser, precisament, on aquesta jove estudiant, que formava part d'un grup de dansa de la seva universitat, havia deixat escrit que el seu tipus sanguini era l'A i que volia donar els òrgans en cas de morir. Molts dels manifestants birmans porten aquests dies a sobre etiquetes amb instruccions d'aquest tipus, conscients que protestar per la democràcia al seu país els pot costar la vida. "No m'intubeu si quedo en coma. I si em maten, doneu el meus òrgans", es llegia en algunes d'aquestes etiquetes escrites a mà i fotografiades pels mateixos manifestants.

Tuit amb imatges de Kyel Sin i una fotografia de l'etiqueta d'una altra manifestant on hi posa el seu grup sanguini i que es donant d'organs (signada per Sandakuu)

"Sabem contra què estem lluitant", explica a l'ARA Toe Zaw Latt, delegat a Rangun de Burma Democratic Voice. "Això sembla una zona de guerra", descriu des d'allà, l'endemà de la jornada més mortífera fins ara als carrers de Birmània, la que va matar Kyel Sin però també va deixar almenys 37 morts més. Unes 100.000 persones van participar aquest dijous a Mandalay en el funeral de la jove, segons Toe Zaw Latt. El mateix dia, cinc avions militars sobrevolaven la ciutat. A Rangun i altres ciutats, els manifestants van sortir al carrer de nou i també de nou la policia els va rebre amb gasos lacrimògens i una forta repressió, tot i que fins ara no s'ha documentat cap nova mort.

Però els joves que fa prop d'un mes que desafien la junta militar birmana amb les protestes massives diàries saben el perill que corren. Com diu Tow Zaw Latt, si surten al carrer, es trobaran els fusells de l'exèrcit i les pistoles de la policia, que des de fa uns dies han començat a disparar directament al cap i al pit. "A molts dels manifestants els disparen franctiradors militars, i al barri d'Oklalapa, a Rangun, ahir van fer servir fins i tot metralladores", explica a aquest diari Kyaw Win, director de la Burma Human Rights Network, que segueix amb angoixa des de Londres els esdeveniments al seu país. "Aquesta és la brutalitat d'aquests dies al país", denuncia.

Un nivell de brutalitat, de fet, que ha portat a aixecar la veu aquest dijous a l'alta comissionada pels drets humans de l'ONU, Michelle Bachelet, amb un contundent comunicat en què demana a l'exèrcit birmà que "deixi d'assassinar i empresonar manifestants". “És totalment aberrant que les forces de seguretat disparin foc real contra manifestants pacífics a tot el país. També ens consternen els atacs documentats contra el personal mèdic d'emergència i les ambulàncies que intenten atendre els ferits", deia Bachelet. A les xarxes socials havia circulat un vídeo en què es veuen agents de policia apallissant els tres infermers d'una ambulància.

Bachelet denunciava així les "greus violacions de drets humans" de l'exèrcit birmà, que afegeixen nous "crims contra la humanitat" als que l'ONU ja li ha atribuït en el passat, especialment amb el genocidi contra la minoria musulmana dels rohingya.

El rol de la comunitat internacional

"La pregunta és què pensa fer la comunitat internacional per protegir la gent de Birmània, que només està defensant el seu dret democràtic a tenir un govern electe", remarca Kyaw Win, i denuncia la "ideologia feixista" de la junta militar que ha ocupat el poder al seu país, per a qui reclama com a mínim "un embargament d'armes internacional".

L'ONU ha comptabilitzat almenys 54 manifestats assassinats des del cop d'estat militar de l'1 de febrer, dels quals 30 han sigut a Rangun, la ciutat més poblada i capital econòmica del país, però admet que la xifra ha de ser més alta perquè aquestes només són les morts que l'ONU ha pogut confirmar. També des del cop d'estat, almenys 1.700 persones han estat "detingudes arbitràriament" i moltes d'elles ja han estat sentenciades i empresonades, inclosa la popular líder del país, Aung San Suu Kyi, que encapçalava de facto el govern elegit democràticament que la junta militar, encapçalada pel general Min Aung Hlaing, va deposar.

Els birmans ja fa prop d’un mes que reclamen massivament el retorn a la democràcia. Segons dades de les Nacions Unides, hi ha hagut protestes contra l’aixecament en 537 localitats diferents dins de Birmània. En molts dels casos, la gran majoria de manifestants són joves universitaris d’entre 19 i 25 anys. La Generació Z. Com Kyel Sin.

stats