Internacional 18/09/2021

Mor l'expresident d'Algèria Abdelaziz Bouteflika

L'exmandatari, de 84 anys, tenia greus problemes de salut des del 2013

ARA
3 min
L'expresident d'Algèria Abdelaziz Bouteflika, en una imatge d'arxiu

BarcelonaL'expresident d'Algèria Abdelaziz Bouteflika, forçat a abandonar el poder el 2019 arran d'una onada de manifestacions multitudinàries en contra seva, ha mort aquesta matinada a l'edat de 84 anys, tal com ha informat la televisió pública del país nord-africà citant un comunicat de la presidència. "Mor l'expresident Abdelaziz Bouteflika", deia la informació. L'exmandatari tenia un estat de salut molt fràgil després que el 2013 patís un vessament cerebral, fet que va minimitzar les seves aparicions públiques i va provocar que, des de llavors, no tornés a fer un discurs públic. Molts algerians l’anomenaven La Mòmia, i gairebé sempre apareixia en cadira de rodes i, de tant en tant, la premsa especulava que s’estava buscant un successor perquè la mort del llavors mandatari era imminent. Des que el 2019 va ser expulsat del poder pel moviment Hirak, Bouteflika no havia donat senyals de vida i, segons informacions pròximes al seu entorn, vivia reclòs sota constant atenció mèdica a la seva residència de Zeralda, a l'oest d'Alger.

Tothom sabia que qui actuava en el seu nom era Said Bouteflika, el menor dels seus nou germans. I que, en realitat, el clan Bouteflika i els seus aliats estaven subordinats al poder dels generals de l'Estat Major. Però, omnipresent a la vida política algeriana després de 20 anys al poder –del 1999 al 2019–, la seva mort marca un abans i un després –no tant a nivell polític, perquè ja havia sigut destronat, però sí des d’un punt de vista conceptual– en aquest país del nord de l’Àfrica. El moviment que va sortir al carrer per apartar-lo del govern continua viu als carrers perquè segueix reclamant la caiguda definitiva del règim militar que, tot i la sortida de Bouteflika, gestiona igualment el país des de la seva independència, el 1962.

Ascens meteòric

Bouteflika va néixer el 2 de març del 1937 a la ciutat marroquina d'Oudja. Fill d'Ahmed Bouteflika i Mansouriah Ghezlaoui, Bouteflika va créixer al Marroc juntament amb seus cinc germans, i des d'allà es va unir, a l'edat de 19 anys, a l'algerià Exèrcit d'Alliberament Nacional (ALN), braç armat i clandestí del Front d'Alliberament Nacional (FLN) contra la colonització francesa. Ràpidament va anar escalant posicions. El 1962, amb només 25 anys, va ser designat ministre de Joventut, Esports i Turisme en el primer executiu algerià independent de França, dirigit per Ahmed Ben Bella. Més tard, va ser nomenat ministre d'Exteriors i va ser present en totes les crisis viscudes en la dècada dels anys setanta, en què Algèria va ser un membre molt actiu en el Moviment dels Països Alineats.

El 1979 va ser elegit president el general Chadli Bendjedid, un altre dels herois de la guerra d'independència (1957-1962) i Bouteflika va començar a perdre poder i influència fins a arribar a ser marginat i acusat de desviar desenes de milions de dòlars del pressupost assignat a les diverses ambaixades. Investigat, es va exiliar durant sis anys per tornar al país el 1987 i tornar-se a introduir al govern.

Instal·lat en el nucli dur de l'estat, va passar de forma discreta els primers anys de la cruenta guerra civil entre l'exèrcit i els grups islamistes radicals, que va causar milers de morts i més de 300.000 desapareguts i que va convertir Algèria en un dels països més inestables de la dècada dels 90. El 1999, i en ple auge de violència i atemptats contra estrangers, Bouteflika va aconseguir l'aspirada presidència després de la renúncia del president Liamine Zerual gràcies al suport de l'FLN i de les forces de seguretat, malgrat que es va presentar a l'elecció com a independent. Després de l'aclaparadora victòria a les urnes, va oficialitzar la treva establerta per l'Exèrcit Islàmic de Salvació i va oferir un procés de diàleg i reconciliació nacional que va portar la fi del vessament de sang el 6 de juny del 1999.

Conegut des d'aleshores com "el pacificador", va aconseguir la reelecció en tres ocasions, després d'esmenar la Constitució i entre constants denúncies de frau electoral, inclosa la victòria en els comicis de 2014, que va obtenir malgrat patir el vessament cerebral mesos abans i no participar en la campanya electoral. Des d'aleshores, les seves aparicions públiques es van reduir i mai més no es va dirigir a la nació de viva veu, cosa que va alimentar les sospites sobre el seu veritable estat de salut i sobre qui dirigia en realitat la nació.

Amb Bouteflika se’n va l’últim dirigent que ha gestionat el postcolonialisme, sempre amb mà de ferro i amb l’ajuda d’un exèrcit al qual va entregar el poder i que, de fet, movia tots els fils. També marxa un líder longeu, acusat de fer peripècies per mantenir-se al poder i desconnectat de les noves generacions algerianes, que són majoria al país, i que veien en la figura de l'expresident una fitxa d'un passat martiritzat per l'autocràcia, la corrupció i les poques perspectives de futur.

stats