Internacional 25/05/2021

El món es gira contra Bielorússia mentre Lukaixenko guarda silenci

Les aerolínies europees esquiven l'espai aeri del país després de les sancions imposades arran de l'incident de diumenge

4 min
El president de Bielorússia, Aleksandr Lukaixenko, en una imatge d'arxiu

SabadellEl cel de Bielorússia s'ha convertit aquest dimarts en un espai pràcticament buit. Només un grapat d'avions, gairebé tots amb origen o destí en algun aeroport rus, l'han travessat, després que la gran majoria d'aerolínies europees fessin cas de les ordres dictades dilluns a la nit pels caps d'estat i de govern de la Unió Europea (i també per les autoritats britàniques ) i desviessin els seus vols per evitar l'espai aeri del país . "Europa en acció", ha tuitejat aquest dimarts al migdia el president del Consell Europeu, Charles Michel, que ha publicat una imatge del portal Flight Radar 24 que mostrava centenars d'avions sobrevolant Europa però pràcticament cap creuant el territori bielorús.

Aquest aïllament aeri ha sigut la primera conseqüència que ha hagut d'afrontar el règim del president Aleksandr Lukaixenko per haver obligat a aterrar diumenge a Minsk , la capital bielorussa, un avió de Ryanair amb 170 persones a bord que es dirigia a Vílnius, amb l'objectiu d'arrestar l'opositor Roman Protassévitx, un dels passatgers. L'excusa per desviar el vol va ser una amenaça de bomba que va resultar ser falsa i que les autoritats bielorusses van atribuir a Hamàs, tot i que aquest dimarts el grup islamista ha dit que no hi tenia res a veure.

Més enllà del valor simbòlic, i d'evitar que es pugui repetir un episodi similar, la prohibició d'aterrar en aeroports bielorussos i de sobrevolar el país té també conseqüències econòmiques notables: segons ha explicat Eurocontrol, l'agència europea de control del trànsit aeri, l'any 2019 Bielorússia va ingressar 85 milions d'euros en taxes per sobrevolar el seu espai aeri, a les quals cal sumar les que es cobren per a l'ús dels aeroports. El mateix organisme indica que cada dia uns 400 avions passen per sobre del país, entre els quals n'hi ha un centenar que corresponen a companyies britàniques o de la UE.

Resposta ràpida

En diplomàcia i política exterior, la Unió Europea acostuma a ser lenta i tova, principalment perquè no té competències en aquest àmbit i perquè en cas d'actuar necessita la unanimitat de vint-i-set governs amb vint-i-set interessos diferents. Però aquesta vegada la Unió ha respost amb celeritat i contundència davant del que la mateixa presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va qualificar de "segrest" de l'avió. La cancellera alemanya, Angela Merkel, celebrava aquest dimarts, a la sortida de la cimera europea celebrada a Brussel·les, la "resposta política" de la Unió davant d'aquest cas. Les sancions al règim de Lukaixenko es van acordar "bàsicament a la velocitat de la llum", reivindicava al seu torn el primer ministre holandès, Mark Rutte, que assegurava també que són les mesures "més contundents que hauríem pogut emprendre". 

Dilluns al vespre els líders europeus van incloure la qüestió al capdamunt de l'agenda de la seva reunió i en menys de dues hores van acordar, a banda de l'exclusió de l'espai aeri bielorús, una ampliació de les sancions ja existents contra el règim de Lukaixenko. Una altra de les veus pesants a la Unió, el primer ministre italià, Mario Draghi, ha sigut contundent quan se li ha preguntat si la UE tem algun tipus de represàlia: "Som un continent econòmicament fort. No hem de sentir-nos dèbils quan assumim decisions per defensar els drets humans", ha dit. Per la seva banda, el president del Parlament Europeu, David Sassoli, ha afirmat que acollia "amb satisfacció" les mesures adoptades contra Bielorússia, i ha afegit: "Seria un gest molt positiu que s'exhibís una foto del Roman [Protassévitx] als principals aeroports dels estats membres de la UE, com a mostra de solidaritat i que no li fallarem".

Rebuig quasi unànime

Però les dures crítiques contra l'actuació de Lukaixenko no han arribat només des d'Europa. El president dels Estats Units, Joe Biden, ha condemnat els fets i ha avisat que està estudiant com castigar-ne els responsables, i el primer ministre canadenc, Justin Trudeau, ha qualificat d'"indignant, il·legal i completament inacceptable" l'actitud de Bielorússia. Aquest dimarts l'ambaixada de Bielorússia al Canadà ha anunciat que tancarà l'1 de setembre, tot i que no ha explicitat si la decisió té a veure amb aquest cas.

Mentrestant, el president de França, Emmanuel Macron, ha proposat que es convidi l'oposició bielorussa a la cimera del G-7 que s'ha de celebrar el mes que ve, com a mostra de suport, tot i que el govern britànic, amfitrió de la trobada, de moment ho ha rebutjat. D'altra banda, França, Estònia i Irlanda han anunciat que portaran el cas a la reunió d'avui del Consell de Seguretat de l'ONU, on probablement qualsevol intent de resolució toparà amb el veto de Rússia, l'únic país que fins ara ha fet costat obertament a Lukaixenko .

Altres gestos simbòlics de rebuig al règim bielorús han sigut la substitució de la bandera oficial del país per la que utilitza l'oposició al campionat del món d'hoquei sobre gel, que se celebra a Riga, la capital de Letònia (una mesura que no ha agradat a la Federació Internacional d'Hoquei sobre Gel), o la decisió de la federació alemanya de ciclisme de retirar-se del campionat d'Europa que se celebrarà el mes que ve a Minsk.

El silenci de Lukaixenko

Entre les poques veus que encara no s'han pronunciat sobre el cas hi ha, precisament, la del president bielorús, que s'espera que hi faci referència aquest dimecres en un discurs davant de les dues cambres del Parlament. Sí que n'ha parlat, en canvi, la líder opositora Svetlana Tikhanóvskaia, que després d'haver vist el vídeo en què Protassévitx admetia alguns dels càrrecs de què se l'acusa i assegurava que estava bé de salut, està convençuda que el jove periodista va ser "torturat", una denúncia que no és nova entre l'oposició bielorussa.

Pel que fa a la nòvia de Protassévitx, Sofia Sagega, una estudiant de 23 anys nascuda a Bielorússia però de nacionalitat russa, i que també va ser detinguda diumenge, el seu advocat explica que li han imposat una ordre de detenció durant dos mesos, tot i que per ara no li han comunicat de quins càrrecs se l'acusa.

stats