Internacional 10/03/2021

La moda de París reneix entre de les cendres de la pandèmia

Una setantena de firmes han posat tota la seva creativitat al servei de la recuperació del sector de la moda en una 'fashion week' encara telemàtica

5 min
Geometria i colors vigorosos han estat la clau de volta de la col·lecció de Loewe en la darrera Setmana de la moda de París

La Setmana de la Moda de París ha aconseguit els últims deu dies obrir-se camí enmig de la desfeta estilística i comercial causada pel coronavirus. La trista mirada dels acèrrims seguidors del fashion business s'ha tornat a il·luminar amb les propostes d'una setantena de creadors –entre emergents i grans firmes– que han hagut d'apostar per quarta vegada per una edició virtual de la passarel·la. L'esdeveniment, en què es presentava la moda femenina per a la tardor i l'hivern que ve, comptava amb atractius com l'estrena de la uruguaiana Gabriella Hearst per a Chloé i la presentació fora de calendari de la revisió que han fet de Sonia Rykiel els seus nous propietaris, Eric i Michael Dayan, dos empresaris francesos que han volgut reflotar la firma de la que va ser considerada "la reina del punt".

A banda de noms joves com Cecilie Bahnsen, Kimhékim, Marina Serre i Koché, l'aparició de la firma Jil Sander a París a mans de Lucie and Luke Meier després d'abandonar la passarel·la de Milà o la segona desfilada del nord-americà Matthew Williams al capdavant de Givenchy també han format part del xou, que es va acabar ahir per la porta gran amb la desfilada de Louis Vuitton. L'estrena del belga d'origen italià Nicolas Di Felice a la mítica firma francesa Courrèges també va acaparar algunes mirades.

Courrèges durant la Setmana de la moda de París

De la revisió en conjunt de totes les desfilades es pot concloure que el tsunami de la pandèmia no deixarà rere seu un paisatge com el que hi havia i que la indústria tampoc està interessada en tornar a crear aquell panorama tal com era. Primerament pel que fa a la virtualitat. De fet, el president executiu de la federació de la moda parisenca, Pascal Morand, ja va admetre al gener en una entrevista al mitjà especialitzat Fashion Network que quan les desfilades tornin a ser presencials, la dimensió digital es mantindrà com una forma d'innovació i de creativitat. Tan decidida és l'aposta per aquestes noves modalitats d'interacció amb el públic, que firmes que no tenen cap necessitat de desfilar fora del calendari oficial com Saint Laurent, Balenciaga, Kenzo i AMI han decidit fer-ho no per obligació, sinó per experimentar noves fórmules de connexió amb el públic. Fórmules que evidentment voldran retenir quan les grans i glamuroses festes de la moda tornin a ser una realitat.

En segon lloc, la indústria sembla que també ha superat l'obsessió per vendre de tot tota l'estona i al preu que sigui. Algunes de les veus més potents i de més actualitat són veus que posen sobre la passarel·la materials molt nobles, creacions més aviat atemporals i artesania per sobre de màrqueting. N'és un exemple la col·lecció de tons càlids que va mostrar Gabriella Hearst, que incloïa un conjunt formidable de bossa, faldilla i caçadora fetes a base d'unir peces de pell en forma de triangle. Una autèntica obra d'art que fa presagiar que la dissenyadora portarà el que ens havia ensenyat a la seva firma homònima a un nivell superior en la seva obra per a Chloé.

Presentació de Chloé a la Setmana de la moda de París

També va mostrar passió pel material Jonathan W. Anderson a Loewe. Punt gruixut i molta pell van ser alguns dels materials que més van destacar. Això sí, en aquesta ocasió amb uns colors als quals no té acostumats els seguidors, que des que va entrar a la firma espanyola el 2013 no fan sinó créixer. La "colorteràpia" que reivindica el creador britànic per apujar l'ànim passa per blaus, roses i grocs barrejats i molta geometria. Anderson, de 36 anys, va coincidir en aquesta aposta optimista i terapèutica amb els graduats del primer programa de màster de l'Institut Francès de la Moda, tot un esclat de color.

Col·lecció de Loewe presentada a la Setmana de la moda de París

Lluny del seu posicionament, destaca l'aposta conservadora de les grans marques del luxe francès, que han optat pel negre i per tons foscos molt majoritàriament. En són dos clars exemples Chanel i Dior. La primera no ha oblidat els seus bàsics de tweed, però ha estat al negre i les peces heretades de l'efervescència dels 90 que viu al carrer, com les granotes, on ha fiat la novetat. L'agressiva influència del trap s'ha manifestat puntualment en algun look encoixinat i en algun altre de molt blanc. Maria Grazia Chiuri, per a Dior, ha creat unes línies de roba diària molt discretes i només ha cedit al color en els vestits de gala, on ha estat potent cromàticament i delicada en les textures.

Col·lecció de Dior presentada a la Setmana de la moda de París

La moda de carrer també ha fet acte de presència en les apostes del renovat Courrèges, que ha agafat aquelles peces 100% seixanta que tothom té al cap i les ha barrejat amb elements del vestir de Bad Gyal o de la Christina Aguilera dels primers 2000. El conjunt, una versió més refinada del que solem veure als videoclips i que tant de bo tingui el seu públic. Givenchy ha estat també una aposta vencedora en aquesta col·lecció hivernal. Si no hi ha contratemps exògens al terreny estilístic, les propostes de catifa vermella de la firma del difunt Hubert de Givenchy poden trobar en les més joves un aparador multimilionari, ja sigui pels seus vestits monocromàtics i fins com una segona pell o per les explosives creacions amb lluentons de mides diverses.

Col·lecció de Givenchy presentada a la Setmana de la moda de París

Mentre Altuzarra quedava una mica enrere optant per models fets amb tie-dye, apostes que miraven encara més enrere com les de Sonia Rykiel resultaven apetitoses gràcies a la seva combinació de la comoditat en el vestir a la qual molts ja no voldran renunciar i de refinar un gènere que fins abans de la pandèmia estava molt oblidat, el punt. Balmain va ser absolutament innovador revisitant la seva habitual passió per les peces de vestir amb molta ornamentació des d'un punt de vista galàctic. Colors fluor i materials brillants van ser la clau del seu èxit. Les seves propostes van ser tan masculines com femenines.

Col·lecció de Balmain presentada a la Setmana de la moda de París

La sueca ACNE Studios va fer honor a la sigla que li dona nom –Ambition to Create Novel Expressionsi va rebuscar en els nostres armaris quotidians fins a trobar noves fórmules de vestir el mateix, però no deixant ningú indiferent. Looks monogràfics amb estampats petits o conjunts de punt texturitzats amb efecte peluix van donar la talla per engrescar qui fuig de brillantors. Als antípodes dels suecs es va posicionar com sempre el libanès Elie Saab, que va confiar la seva col·lecció de forma indiscutible al blanc i al negre amb alguna picada d'ull al rosa. Un vestit de nit que resumia la seva paleta va ser una de les creacions més memorables.

Col·lecció d'ACNE Studios presentada a la Setmana de la moda de París

Finalment cal esmentar la feinada que ha fet Julien Dossena amb Paco Rabanne, firma que va trobar en coma el 2013 i que ha aconseguit que la gent més jove es miri amb estima i que els que la coneixien de quan era en mans del fundador no hi vegin ara una simple fotocopiadora. En aquesta ocasió, el creador bretó va homenatjar el llegat metàl·lic de la firma amb peces que tenien un moviment fluid i deliciós. Més que semblar marcianes o astronautes, les models semblaven a punt d'entrar en una glamurosa però desenfadada festa disco. No se m'acut cap punt de partida millor per a l'hivern vinent.

Col·lecció de Paco Rabanne presentada a la Setmana de la moda de París
stats