Colòmbia continua al carrer: “Porten la gent a dins de l’estació per torturar-la"

BogotàDues setmanes després de la primera jornada de vaga, milers de colombians han tornat a sortir als carrers amb la mateixa desconfiança cap al govern d'Iván Duque, un recel motivat per l’incompliment dels acords resultat de mobilitzacions anteriors. Aquesta matinada, hora catalana, les protestes s'han multiplicat a desenes de punts de la capital. “Demanem garanties del final de la repressió”, explica Diógenes Horjuela, secretari general del CUT i integrant del Comité del Paro Nacional, que ha convocat les mobilitzacions a la plaça Bolívar. Dilluns es van reunir amb el president. A la sortida, convocaven noves mobilitzacions massives, tot i que estan previstes futures trobades. 

El Comité ha posat sobre la taula un llistat de 104 punts, entre els quals hi ha el vot obligatori -per evitar-ne la compra-, la creació d’un subsidi d’atur i d’un ingrés mínim garantit, l'accés universal a la salut i a l’educació, l’eliminació de la unitat policial antiavalots Esmad i el control de l’extractivisme. La mateixa organització xifra el cost de les propostes en 81 bilions de pesos (18.000 milions d’euros). Proposen obtenir-los a través d’impostos als més rics, la reinversió dels beneficis estrangers i la lluita contra l’evasió fiscal.

Però molts joves manifestants no s’identifiquen amb els convocants de l'aturada. “El Comité del Paro no ens representa”, assegura la Sam, líder a primera línia de la mobilització al Portal Américas. “Som joves de Bosa i Kennedy [barris populars del sud de la ciutat] que no hem pogut estudiar i simplement volem un país millor. La policia i l’Esmad actuen amb molta violència contra nosaltres i només podem respondre de la mateixa manera”. Explica que han detingut molts dels seus companys i mostra una cremada que té a la cama a causa d'una granada explosiva. 

El nivell de violència al Portal Américas, una de les principals estacions de transport de Bogotà, ha portat les organitzacions de defensa dels drets humans a erigir un espai humanitari. Alejandra Aragón n'és membre: “Porten la gent a dins de l’estació per torturar-la. Hi ha hagut desenes de ferits, desapareguts i almenys un mort: li van esclafar el cap a un noi amb una tanqueta”. 

Davant de les denúncies ineludibles de violència de la força pública, Duque va anunciar que s’estudien 65 agressions policials, entre les quals vuit homicidis. La Defensoría del Pueblo registra 42 morts des del 28 d’abril, i la Unidad de Búsqueda de Personas Desaparecidas (UBPD) ha comptat 379 desapareguts. A la plaça Bolívar, dues dones aguanten la pancarta “Dilan el teu nom és l’esperança d’un país diferent i d’una educació per la pau”. Una d’elles és Carolina Cortés, té els ulls plorosos, era la seva professora al Colegio Ricaurte: “Lucas Villa és un nou Dilan Cruz, un altre símbol de la infàmia, que no s’atura i respon amb silenci”. A Dilan Cruz el va matar la policia amb una granada explosiva al 2019. Lucas Villa va rebre vuit trets d’autoria no identificada a Pereira el passat 5 de maig. El dia 11, l’hospital San Jorge va anunciar la mort de l’estudiant. Els vídeos de Villa ballant a la manifestació hores abans de rebre els impactes de bala s’han viralitzat a les xarxes colombianes.

"Enemic públic"

Una de les propostes de Duque és la gratuïtat dels estudis universitaris del segon semestre del 2021 per als estrats 1, 2 i 3. Els estrats són la divisió oficialitzada de les classes socials colombianes. De l’1 al 6, de més pobre a més ric, els ciutadans pertanyen a un estrat o un altre, en funció de la zona de residència. Els estrats més baixos paguen menys pels serveis d’electricitat, aigua, internet... i reben més ajudes socials. Així i tot, l’etiqueta suposa una estigmatització vital pels que neixen, creixen i tenen fills sense perspectives de mobilitat social. 

“Ens fa ràbia perquè Duque ja s'hi havia compromès després de l'últim Paro, i ara ho ven com una concessió”, explica el Manuel amb una bandera al coll, la cicatriu d’un cop de porra al front i l’impacte d’una granada lacrimògena a la cama dreta.

Un grup d’artistes urbans pinta un mural que ocupa la meitat de la cara oest del monument als Héroes: “Enemic públic” amb lletres negres i vermelles i una enorme calavera. “És Uribe” assegura un dels grafiters, en referència a l'expresident i mentor de Duque. Una parella enganxa cartells amb el dibuix d’un policia apuntant-se amb una pistola al cap i la llegenda: L’únic ús correcte de les armes.