Internacional 08/09/2021

Johnson, disposat a fer "tot el possible" per aturar els migrants al canal de la Mànega

Londres demana a París més esforços per aturar les pasteres

3 min
Un grup de migrants en les aigues del Canal de la Mànega, a primers del mes d'agost

LondresMés de mil persones van intentar creuar el canal de la Mànega dilluns d'aquesta setmana: 785 van arribar al Regne Unit en 27 embarcacions i 378 van ser aturades per les autoritats franceses dins dels límits de les aigües territorials o bé abans de fer-se a la mar. Dimarts, poc menys de 500 van acabar desembarcant a les costes britàniques. Aquest dimecres encara no hi ha dades totals, però l'anticicló que regna fa dies sobre la zona, i les bones condicions marítimes, amb unes aigües com un plat, permeten aventurar que la xifra també serà rellevant. Dos anys i mig enrere, el màxim nombre de persones que acostumaven a ser interceptades intentant fer el salt des del continent a les illes no superava les quaranta. Ara poden arribar a ser vint vegades més.

Aquest migdia, als Comuns, Boris Johnson ha admès que el Regne Unit depèn de França per aturar el flux. "Fem tot el possible per evitar-ne l'arribada –ha assegurat–. A mesura que passi el temps i aquest problema continuï, haurem d'assegurar-nos que utilitzem totes les tàctiques possibles a la nostra disposició". Potser, fins i tot, el que ha demanat el diputat conservador Craig McKinlay, del districte de Thanet South, un dels de la façana del Canal. A través de les càmeres de la BBC ha exigit mesures dràstiques: "Necessitem poder retornar a Calais tots aquells [migrants] que desembarquin al Regne Unit de seguida que ho facin". El problema és que França no ho accepta. I com ha reconegut el mateix diputat, si Londres ho intentés, provocaria "un incident diplomàtic".

La paradoxa del Brexit

Per què no ho accepta, França? Paradoxalment, la raó és el Brexit, tot i que els seus partidaris defensaven que seria la forma de controlar millor les fronteres del país. I és que arran del divorci, Londres ja no pot invocar el Tractat de Dublín III, vigent als Vint-i-set, i que permet traslladar els sol·licitants d'asil als països de la UE on hagin arribat primer. Un cop al mig del Canal, doncs, França no vol saber res dels migrants que naveguen cap a la Gran Bretanya. Abans del divorci amb la Unió, per exemple entre l’1 de gener del 2019 i l’1 d’octubre del 2020, 231 migrants que havien creuat el canal de la Mànega en pastera o bot van ser retornats a l’Europa continental en aplicació de l'esmentat tractat.

Fer el possible, tal com ha dit Johnson, significa fer el millor? Steve Valdez-Symonds, director dels Drets de Refugiats i Migrants d'Amnistia Internacional al Regne Unit, ha fet notar també aquest dimecres el següent: "Sense un canvi de política, la ministra de l'Interior pot continuar gastant diners públics, però no canviarà res, tret que estigui preparada per canviar les seves iniciatives, fallides i inviables. La gent té tot el dret a demanar asil al Regne Unit, i només fa viatges perillosos i confia en els traficants perquè no hi ha alternatives segures disponibles".

L'exigència britànica contrasta amb l'assumpció de la realitat que fa França. El diputat per Calais Pierre-Henri Dumont ha indicat a la BBC que "humanament i tècnicament no és possible aturar tots els intents de creuar el Canal". I ha reblat: "És impossible vigilar 400 quilòmetres de costa". Fins i tot amb la millor predisposició de França, la tasca per frenar el flux de migrants a través de les 21 milles (34 quilòmetres) que hi ha entre els dos punts més propers del Canal, és quimèrica.

Dades inequívoques

Les dades són inequívoques. Fins ara, des de l'1 de gener, han arribat poc més de 13.500 migrants al Regne Unit, xifra que supera en 5.000 els que van travessar-lo en tot l'any passat. A més, en els primers sis mesos de l'any, 650 persones han sigut localitzades amagades en camions que creuaven el Canal.

La reunió celebrada aquesta tarda entre la ministra de l'Interior britànica, Priti Patel, i el seu homòleg francès, Gérald Darmanin, en un apart de la trobada dels titulars d'Interior del G-7, ha servit per constatar, sobretot, l'esmentada realitat i per admetre una certa impotència.

Tot i així, Londres creu que París encara pot i ha de fer més per barrar el pas als migrants i fins i tot ha amenaçat amb suspendre l'aportació compromesa de 60 milions d'euros per ajudar a les tasques de control si la gendarmeria de costes no és capaç d'interceptar més bots abans que es trobin al mig del Canal. De moment, els serveis de vigilància marítima francesos aconsegueixen aturar tres de cada deu embarcacions. Congelar els fons només agreujaria el problema polític entre París i Londres, perquè l'humanitari és molt més difícil de resoldre.

stats