Els metges morts a Egipte per la pandèmia volen l'honor dels caiguts en combat

El CaireEl doctor egipci Aixraf Mahmud Taïlb, un otorrinolaringòleg de la ciutat de Damieta, al delta del Nil, va convertir-se el 3 de maig en el metge número 500 que moria a Egipte després de contagiar-se de covid-19. La seva simbòlica mort, anunciada amb dol pel Sindicat de Doctors d’Egipte, va aprofitar-se per renovar les crítiques al govern per les limitacions del sector sanitari i les males condicions laborals dels treballadors, que estan patint unes taxes de mortalitat molt per sobre de la mitjana oficial del país.

Alhora, però, el sindicat, que ha guanyat molta prominència arran de la pandèmia, també va valer-se del moment per tornar a exigir a les autoritats una altra demanda més singular: que proporcionin una compensació justa a les famílies dels morts i que, en reconeixement al seu sacrifici, siguin considerats oficialment màrtirs per l'Estat. Tradicionalment, el règim egipci ha concedit aquesta distinció exclusivament a les víctimes de l'exèrcit i de la policia, els seus principals garants, i l'ha dotat de generosos beneficis econòmics i d’una profunda càrrega simbòlica. Els civils, però, n’han quedat sempre al marge, una situació que ara els doctors egipcis pressionen per canviar, tot i que encara sense èxit.

“Hi ha una part moral [en el seu sacrifici] i nosaltres els considerem màrtirs”, explica des d'un despatx de la seu del Sindicat de Doctors egipci al Caire Mohamed Abdelhamid, membre del seu consell de direcció. “Eren a la feina i la feina era al front [contra el virus]”, justifica el també extresorer de l'organització.

Els màrtirs per la pàtria

A Egipte, l’Estat i bona part de la societat celebren com a màrtirs les persones que han entregat la seva vida per la pàtria, en el que és l'últim exemple d’una egipcianitat superior que se sacrifica per protegir la nació des dels temps de l'ocupació francesa, i que arriba així a encarnar el més profund significat de redempció i d’heroisme. El seu honor es commemora cada 9 de març, reben la benedicció de les més altes esferes del règim i en memòria seva s’erigeixen monuments arreu del país, es fan pel·lícules i sèries de tele, s'inspiren cançons i s’editen llibres escolars.

A més, el 2018 Egipte va crear un fons que beneficia les famílies dels morts o reportats com a desapareguts, i també dels ferits, com a resultat d’operacions militars, terroristes i de seguretat. Gràcies a aquest fons, els beneficiaris gaudeixen de tot tipus d'ajudes, més enllà de prestacions econòmiques mensuals, que inclouen des de beques educatives fins a atenció en els hospitals de la policia i les forces armades, passant per tenir prioritat a l'hora de trobar feina, descomptes en el transport públic i rebaixes per pelegrinar a la Meca, segons recull la llei.

Des de l'inici de la pandèmia, i sobretot arran de la militarització de la lluita contra el virus, el front narratiu s'ha traslladat als hospitals, on es lliura el pitjor de la batalla. I aquí són els treballadors del sistema sanitari els que assumeixen el sacrifici i exhibeixen heroisme, en la majoria de casos en condicions nefastes, per protegir el poble. Fins ara, però, el govern s'ha negat en rotund a estendre les compensacions i a obrir el fons als metges i altres treballadors del sistema sanitari. En canvi, el ministeri de Salut ha pujat lleugerament els subsidis dels seus treballadors i, més concretament, ha establert un fons específic per compensar els professionals del sector, però aquesta mesura no ha estat ben acollida pel sindicat.

“Les compensacions, fins a aquest moment, no són clares. Han creat un fons però encara no sabem quant es rebrà, ni si es rebrà la compensació una sola vegada o si serà mensual.. Nosaltres el que diem és que els màrtirs de l'exèrcit i els doctors màrtirs s’incloguin en [l'últim] fons”, assenyala Abdelhamid, que diu que encara no se sap quins són els procediments per fer la sol·licitud i que cap família n'ha rebut res. “El problema del segon fons és que els ingressos són petits i es reben de les contribucions dels equips mèdics, no de tot Egipte, com el primer”, afegeix.

D'altra banda, el Sindicat de Doctors també s'ha enfrontat des de finals d'abril amb la ministra de Salut egípcia, Hala Zaied, després que rebaixés la xifra de doctors morts per covid-19 a 115, al·legant que la resta van morir per infecció comunitària. “La diferència o el problema és que la ministra va dir que els màrtirs són només 115, mentre que nosaltres diem que són més de 500. Ella va referir-se als doctors d’hospitals d’aïllament, però qualsevol altre doctor, de qualsevol altre hospital, no es considera mort per covid-19”, es lamenta Abdelhamid.