Internacional 19/10/2020

El món ja supera els 40 milions de contagis de coronavirus

La pandèmia traspassa un nou llindar després dels registres exponencials dels últims trenta dies

Quim Aranda
5 min
El món ja supera els 40 milions de contagis de coronavirus

LondresEl món ha tornat a traspassar aquest dilluns un nou llindar en les dades de la pandèmia de covid-19: ja són més de 40 milions de contagis confirmats oficialment, d'acord, entre altres marcadors, amb el de la Universitat Johns Hopkins. Una xifra que en realitat és molt més alta, ja que la falta de testos i les diverses formes de recompte arreu del planeta fan impossible comptabilitzar la incidència real. Així, a mig matí d'aquest dilluns 19 d'octubre, les dades de la Johns Hopkins registraven ja 40.063.546 casos de covid-19, amb 1.113.909 de morts. La gravetat de la situació queda demostrada quan es té consciència que en només un mes, des del 18 de setembre, el nombre de contagis ha crescut en deu milions.

Com ja s'ha apuntat, a primers d'aquest mes d'octubre l'Organització Mundial de la Salut (OMS) ja calculava que un de cada deu habitants del planeta s’hauria infectat de covid-19, cosa que fa que tota la població mundial sigui molt vulnerable encara. El cap d’emergències de l'organisme, Mike Ryan, va informar el 5 d'aquest mes de nous brots que s’estaven registrant al Sud-est Asiàtic, així com de l’acceleració de la propagació del virus a Europa i el Mediterrani oriental.

A Nairobi, la capital de Kenya, s'han començat aquest diumenge proves massives per combatre la pandèmia

"La nostra estimació més fiable és que el 10% de la població mundial pot estar infectada pel virus. Varia en funció del país, de si es tracta de població urbana o rural, i també del col·lectiu. Però això significa que la gran majoria de la població continua en perill. Ara ens encaminem a un període complicat. La malaltia continua propagant-se", va dir Ryan, coincidint tant amb tots els advertiments de les autoritats sanitàries estatals com amb la gravetat de les mesures que s'han pres i s'han anunciat aquesta setmana en països com França, Itàlia, Bèlgica, Holanda o la República Txeca, entre d'altres.

El club del milió

I malgrat que el rebrot en aquest inici de tardor sembla haver-se concentrat especialment per la seva virulència a l'Europa occidental, els països que continuen sent els més afectats són els Estats Units, amb 8,1 milions de casos, l'Índia, amb 7,5 milions, el Brasil, amb 5,2 milions, i Rússia, amb 1,4 milions. El dramàtic club del milió de casos molt probablement s'estendrà a l'acabar la setmana a l'Argentina, Colòmbia, França i Espanya, ja que tots quatre superen, de lluny, els 900.000 contagis.

Tot i l'optimisme de Donald Trump després de la seva miraculosa recuperació, el cert és que en 48 estats dels EUA els contagis continuen a l'alça. Les darreres xifres, d'aquest diumenge, indiquen que en les últimes 24 hores hi ha hagut 47.601 nous casos i que durant la passada setmana la mitjana ha sigut de 56,615. Els morts superen ja els 219.000 al país.

A l'Índia, un altre dels gegants globals, la situació millora lleugerament, per bé que les magnituds de les xifres no deixen lloc a l'optimisme. L'agència Reuters informa que després d'un pic a mitjan setembre, amb 61.390 casos nous reportats de mitjana cada dia, la tendència és ara gradualment a la baixa. En aquest sentit, un membre del govern federal ha confirmat que d'acord amb les projeccions amb què treballen el proper mes de febrer es podrien haver contagiat la meitat dels 1.300 milions d'habitants del país. El nombre de casos supera oficialment els 7,5 milions i el nombre de morts arriba als 114.610.

Quant al Brasil, encara que des de mitjans d'agost ha iniciat un relatius descens de casos diaris, amb una evolució en forma de dents de serra, el nombre total continua sent esfereïdor. En total hi ha hagut 5,2 milions d'infeccions, de les quals a hores d'ara continuen actives 431.409, segons les dades oficials del govern, recollides per la web Wolrdmeters. En els darrers set dies la mitjana de contagis ha sigut de 20.052.

D'altra banda, Rússia ha registrat avui 15.982 nous casos.

En el combat contra la pandèmia, però, hi ha grans històries d'èxit. Com ara el Vietnam, que amb una població de 96 milions d'habitants només ha comptabilitzat 1.134 casos i 35 morts, o Nova Zelanda (4,9 milions d'habitants), amb 1.886 contagis i 25 víctimes fatals.

Un altre èxit ha sigut el de l'Uruguai. El país té el percentatge més alt de persones més grans de 65 anys de l'Amèrica del Sud, una població majoritàriament urbana (només el 5% dels uruguaians no viuen a les ciutats) i una frontera terrestre difícil de controlar amb el Brasil, per la qual cosa hauria de ser un punt d’infecció. Tot i això, ha aconseguit frenar el brot sense imposar el confinament. Els 2.531 casos i les 51 morts parlen per si mateixes, encara que l'índex de mortalitat és proper al 5%, fet que s'explica, en part, perquè el seu sistema de salut no és tan robust com, en principi, els de l'Europa Occidental. Coneixedors de les mancances, la prevenció i la immediatesa van ser decisives per aturar el primer cop.

Una de les grans paradoxes de la pandèmia és que nou mesos després que l'OMS la declarés, Europa continua sent una de les regions més afectades pel covid-19. De fet, 10 dels 20 països amb el nombre més alt de morts per milió de persones són europeus. Els altres deu són al continent americà, que inclou els Estats Units. Per contra, la major part d'Àfrica i Àsia encara sembla en una situació raonable. Dels països amb notificacions de morts relacionades amb el covid, els deu amb el nombre més baix de morts per milió d'habitants estan en aquestes parts del planeta.

Raons de la paradoxa

Quines poden ser les raons? La investigadora Maru Mormina, de la Universitat d'Oxford, i Ifeanyi M Nsofor, de la Universitat George Washington, publicaven la setmana passada algunes consideracions prou interessants a The Conversation. "Diversos factors poden explicar els nivells més baixos de la malaltia al món en vies de desenvolupament: diferents enfocaments a l'hora de registrar el nombre de defuncions, el perfil demogràfic més jove de l'Àfrica, un ús més gran d’espais exteriors o, fins i tot, nivells més elevats d’anticossos potencialment protectors obtinguts d'altres infeccions". Tot i així, tant Nsofor com Mormina creuen que "la incertesa estadística i la biologia favorable no mostren la història completa". El llegat del SARS, el MERS i l'Ebola i com van combatre aquestes pandèmies, tot i la poca atenció que s'hi ha dedicat habitualment des del món occidental, també podrien explicar aquesta incidència relativament baixa.

La conclusió dels dos investigadors és molt preocupant. Occident, amb Europa i els Estats Units al capdavant, haurien perdut un temps vital per posar remei a la pandèmia o minimitzar-ne els efectes. I han posat com a exemple que deu dies després que s'anunciés el primer cas de Nigèria el 28 de febrer, el president Muhammadu Buhari havia creat un grup de treball per dirigir la resposta de contenció del país. El Regne Unit, per contra, que va identificar el primer cas el 31 de gener, va trigar un mes i mig a donar a conèixer el seu pla de resposta. "En el període intermedi, es diu que el primer ministre, Boris Johnson, es va perdre cinc reunions d'emergència sobre el virus", reblen els dos acadèmics, una informació que va omplir moltes pàgines de la premsa britànica durant els primers mesos de la pandèmia. O un altre exemple: el pla de resposta a una pandèmia que tenia Àustria era un document de l'any 1950. Durant 70 anys, ningú s'havia preocupat d'actualitzar-lo.

El "tsunami" belga

Més enllà del desastre sense pal·liatius que està tenint lloc a l'interior de les fronteres espanyoles, un altre exemple de desorganització occidental al cor d'Europa és la situació de Bèlgica. Els laboratoris estan saturats per la demanda de proves PCR, els metges triguen fins a cinc dies per aconseguir els resultats i el nivell de contagis supera els 750 per cada 100.000 habitants, informa Júlia Manresa Nogueras des de Brussel·les.

En aquest sentit, el ministre de Sanitat del país, Frank Vandenbroucke, ha afirmat aquest migdia a l'emissora RTL que el país està molt a prop de ser desbordat per un "tsunami" d’infeccions, i ha descrit la situació a la Valònia francòfona al sud i a la capital del país, Brussel·les, com "la pitjor i, per tant, la més perillosa de tot Europa".

stats