Com més casos de covid a Europa, més resistència a noves restriccions

Augmenta entre la població el desinterès per la pandèmia i per les recomanacions de les institucions

Marc Santora / Isabella Kwai (THE NEW YORK TIMES)

França ha declarat l’"alerta màxima" i ha ordenat el tancament des de dissabte passat de tots els bars, gimnasos i centre esportius en unes quantes ciutats. Itàlia i Polònia han imposat l’obligatorietat de portar mascareta a l'espai públic. La República Txeca ha decretat l'estat d'emergència i Alemanya tem una nova onada de coronavirus que no pugui controlar ni amb rastrejadors ni augmentant la realització de proves per detectar-lo.

El covid-19 torna a aparèixer a Europa i, com va passar a la primavera, les autoritats volen imposar restriccions per frenar-ne la propagació. Però aquest cop és diferent. Encara afectada per l’impacte econòmic, emocional i físic que el confinament va suposar a la primavera, la població europea no està disposada a tornar a passar pel mateix.

En alguns llocs les noves restriccions s’accepten a contracor perquè l’alternativa de no fer-ho seria pitjor. Però hi ha un escepticisme generalitzat, cansament i frustració, mentre els governs intenten navegar entre dues aigües: mantenir la pandèmia sota control i establir normes que tant l'economia com la població puguin acceptar.

"Aquesta cop serà molt més difícil", adverteix Cornelia Betsch, professora de comunicació sanitària de la Universitat d'Erfurt, a Alemanya, referint-se a la fatiga per la pandèmia. De fet, a mesura que la crisi econòmica es fa més profunda, comença a fracturar-se el consens que hi havia a la primavera per apostar pel sacrifici per combatre el virus. Les noves restriccions són impugnades als tribunals i hi ha desavinences entre governs estatals i regionals, com va passar a Espanya la setmana passada.

Més casos a Europa que a l'Índia o els EUA

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) va informar dijous d'un augment rècord de casos al món en un sol dia. Actualment Europa registra més casos que fins i tot l’Índia, el Brasil o els Estats Units, que fins ara encapçalaven totes les estadístiques. Israel és l’únic país que ha tornat a imposar un confinament estricte de la població i la resposta al carrer ha sigut caos i protestes. “La gent veu aquestes mesures com una decisió política i no pas basada en la salut”, justificava Ishay Hadas, un dels organitzadors de les manifestacions, i afegia: "El principal problema és la falta de confiança de la gent en les institucions públiques".

El Regne Unit ha imposat mesures encara més restrictives aquest dilluns, de la mateixa manera que a Escòcia dijous ja es va establir el tancament de bars, pubs i restaurants en algunes zones, i reduir l'horari d’obertura en altres. Però això ja ha generat reaccions: el líder laborista Keir Starmer ha exigit que el govern demostri amb proves científiques que tancar els pubs abans d'hora al vespre ajuda a frenar la transmissió. De fet, fins i tot persones encarregades d’assessorar el govern britànic no tenen arguments per explicar algunes de les mesures. "La gent està confosa", afirma Robert West, professor de psicologia de la salut a la University of College de Londres, per justificar que la població es resisteixi a les noves mesures. 

Segons un estudi de l’OMS a la zona euro, gairebé la meitat de la població experimenta fatiga per la pandèmia. Això vol dir que la gent busca menys informació sobre el coronavirus, es preocupa menys pels riscos de la pandèmia i està menys disposada a seguir les recomanacions que es fan. Amb aquest panorama, i si la gent no compleix les restriccions, l’única sortida és la sanció. Per exemple, Itàlia ja imposa multes de fins a 1.000 euros per a qui no compleix les restriccions.

Però unes quantes enquestes també demostren que la gent està més disposada a acceptar les restriccions si les autoritats les expliquen bé i són fàcils de seguir. Així mateix, destaca la professora Cornelia Betsch, també si la xifra de morts augmenta i els hospitals se saturen pel gran nombre de pacients. Però el problema és que això és precisament el que es vol evitar.

EDICIÓ PAPER 24/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF