ELECCIONS PRESIDENCIALS

Els mercats reben amb eufòria el triomf de l’extrema dreta al Brasil

Els analistes polítics alerten que Bolsonaro pot esdevenir un líder autoritari

El resultat a la primera volta de les eleccions presidencials al Brasil diumenge marca un abans i un després al país sud-americà, la quarta democràcia més gran del món, on l’esquerra ha guanyat la presidència en tots els comicis des del 2002. El militar a la reserva Jair Bolsonaro, el candidat de l’extrema dreta, va aconseguir el 46,09% dels vots, malgrat el seu llarg historial de comentaris ofensius sobre les dones, la població afrodescendent i la comunitat gai, i malgrat que parla amb admiració i nostàlgia de la dictadura militar del Brasil, durant la qual 434 persones van ser assassinades o van desaparèixer, i milers més van ser torturades entre els anys 1964 i 1985.

Els crítics de Bolsonaro i els analistes polítics reaccionaven ahir alarmats davant l’espectacular creixement del suport al candidat ultra, i fins i tot vaticinaven que Bolsonaro es podria convertir en un líder autoritari, com el president turc, Recep Tayyip Erdogan, o el de les Filipines, Rodrigo Duterte. El militar a la reserva defensa la llei i l’ordre per sobre de tot, fins i tot si això significa assassinar criminals o enemics polítics, temes que han estat recurrents en les seves intervencions durant la campanya electoral.

Malgrat això, ahir els inversors brasilers van rebre amb eufòria el triomf de Bolsonaro. El principal índex del mercat financer, l’Ibovespa, va pujar un 3,85%, fins als 85.487 punts. Al matí el dòlar es va devaluar un 2,5 % i es venia a 3,761 reals al Brasil. I les accions preferencials de la petrolera Petrobras -l’empresa més gran del país- van arribar a disparar-se més d’un 10% durant el matí, i a mitja sessió pujaven un 7,68% i es convertien en les més negociades de la joranda. Els inversors donen suport al candidat d’extrema dreta perquè defensa una economia liberal.

La victòria de Bolsonaro també és especialment significativa perquè no té el suport de cap partit important i va fer la seva campanya amb un pressupost limitat, fins al punt que va haver de recórrer a les xarxes socials per construir una base de simpatitzants. A mitjans de setembre Bolsonaro s’havia gastat uns 235.000 dòlars en la campanya electoral, una xifra minúscula comparada amb els 6,3 milions que Fernando Haddad -el candidat del Partit dels Treballadors, la formació de Lula da Silva- va invertir en la seva per obtenir uns resultats ínfims a la primera volta: només va aconseguir el 29,20% dels vots.

Partits tradicionals

L’ascens de Bolsonaro ha sigut possible gràcies a les divisions polítiques que han caracteritzat el Brasil aquests últims anys. Els brasilers es van mostrar indignats quan es va fer públic que els líders dels partits tradicionals estaven involucrats en una àmplia investigació de corrupció que va començar el 2014. El desànim va créixer a mesura que l’economia al país empitjorava i la desocupació i la inseguretat van augmentar.

Alguns votants es van mantenir lleials al Partit dels Treballadors -que va governar entre el 2003 i el 2016- per haver intentat millorar la vida dels brasilers pobres i de la classe treballadora, però molts altres van responsabilitzar aquesta formació de la corrupció i de les dificultats econòmiques que s’han viscut al Brasil durant els últims anys.

Georgewlany Smith, un funcionari de 61 anys de Rio de Janeiro, es mostrava satisfet ahir amb el triomf de Bolsonaro a la primera volta i afirmava que estava disposat a pagar el preu d’una erosió de les normes democràtiques i de les llibertats civils si, a canvi, el Brasil esdevenia més segur i pròsper. De fet, ni l’expresidenta Dilma Rousseff, que es presentava com a candidata al Senat, no va guanyar diumenge. Les enquestes preveien que guanyaria fàcilment un escó al seu estat natal de Minas Gerais, però va quedar quarta.

EDICIÓ PAPER 09/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF