ESTATS UNITS
Misc 27/09/2016

Les mentides de Trump

La setmana passada va dir una falsedat cada 3 minuts i 15 segons, segons càlculs de Politico

i
Jaume Masdeu
3 min
Les mentides de Trump

Nova YorkEl 1940 Franklin D. Roosevelt va afirmar en un acte de campanya: “Els vostres fills no aniran a cap guerra estrangera”. En temps més recents, quan va esclatar l’escàndol Watergate, Richard Nixon va proclamar: “Ningú a la Casa Blanca, ningú a l’administració, actualment empleat, està implicat en aquest incident”. Però al final Rooselvelt va enviar els soldats nord-americans a les trinxeres europees i les gravacions van demostrar que Nixon mentia. Que els polítics retorcin la veritat per adaptar-la als seus interessos no és novetat, especialment en campanya electoral. Fins i tot s’ha creat una certa complicitat amb l’elector, que dóna per fet que un percentatge de les promeses que li fan no s’arribaran a complir mai.

Però a l’espera del cara a cara crucial que aquesta matinada han celebrat els dos candidats a la Casa Blanca, Hillary Clinton i Donald Trump, del que es parlava ahir era del fet que aquest últim està batent tots els rècords en exageracions, mitges veritats i rotundes falsedats. Trump està demostrant al llarg de la campanya una extraordinària capacitat per contradir-se respecte a declaracions anteriors, sense que aquestes ziga-zagues li passin factura. I el candidat no s’ha aturat en les contradiccions, ha fet un pas més enllà per entrar directament en el camp de la mentida.

Aquest cap de setmana, tres mitjans nord-americans que han verificat minuciosament les afirmacions de Trump dels últims set dies coincideixen en els resultats: rècord de falsedats. Ho fa el New York Times, que titula “Setmana de mentides de Trump”; Los Angeles Times, que denuncia a portada que “Mai en la política presidencial un candidat ha fet tantes falses declaracions com Trump”, i el fact checking de Politico comptabilitza que Trump ha mentit un cop cada 3 minuts i 15 segons. En l’última setmana, Politico li ha monitoritzat sis discursos, un debat, set entrevistes televisades, zero declaracions de premsa i 37 tuits. Total, 4 hores i 43 minuts de Trump parlant durant els quals li han detectat 87 inexactituds, exageracions o falsedats. En el mateix període, van supervisar 96 minuts de Hillary Clinton i van trobar 8 afirmacions que no eren exactament veritat. Una cada 12 minuts.

Qui ho ha de controlar?

Per a desesperació de l’equip de Clinton, malgrat que és Trump qui més abusa de les falsedats, els sondejos indiquen que els nord-americans també la consideren, a ella, molt poc de fiar, que no inspira confiança. Buscant subratllar aquesta tendència a la mentida de Trump, abans del decisiu cara a cara, els demòcrates van demanar al moderador que fos molt proactiu a l’hora de subratllar les potencials mentides en què caiguessin els candidats.

Una de les mentides més repetides per Trump és que ell estava en contra de la Guerra de l’Iraq. Insisteix que va fer declaracions contràries a participar-hi molt abans que la guerra comencés. És rotundament fals, i fàcil de comprovar. Les seves primeres declaracions en contra de la guerra, fetes a la revista Esquire, van arribar només quan la guerra ja feia 17 mesos que durava. Que els fets el contradiguin no sembla que importi a Trump, que manté impertorbable la falsa versió.

Trump també va ser dels impulsors de la teoria conspirativa que situava Barack Obama nascut fora dels EUA i, per tant, l’incapacitaven per exercir la presidència. L’ha mantinguda durant mesos i, en rectificar aquest setembre, ho va fer acompanyant-ho d’una segona falsedat, dir que Hillary Clinton va ser la iniciadora d’aquesta teoria. “Clinton i la seva campanya del 2008 van començar la controvèrsia del naixement [d’Obama] i jo l’he acabada”, va declarar sumant dues falsedats en una frase.

Referint-se a la immigració, per acompanyar la seva imatge de dur, amb promeses de construcció de murs amb Mèxic i de prohibició de l’entrada de musulmans, ha falsejat la realitat per presentar la rival Clinton com la promotora d’una entrada massiva d’immigrants. Ha afirmat que Clinton declararà una “amnistia total en els 100 primers dies”, amb accés dels immigrants no autoritzats a la seguretat social.

Mentides catastrofistes

Part de les afirmacions que deformen la realitat que utilitza Trump van dirigides a dibuixar un escenari fosc de l’economia i perillós per a la seguretat nacional. És el cas quan diu coses com: “Aquí tenim ciutats que són més perilloses que l’Afganistan”. Per molt que la criminalitat hagi augmentat els últims temps en ciutats com Chicago, mirat en perspectiva, la violència ha disminuït, i, en tot cas, cap ciutat no es pot comparar amb una zona en guerra.

Respecte al moderador del debat d’aquesta matinada, el periodista de la NBC Lester Holt, Trump va afirmar que és demòcrata, quan en realitat és un republicà registrat a la ciutat de Nova York. Són exemples de la cadena de falsedats i mitges veritats de Trump, que, a més de criticar la rival, van dirigides a reforçar una narrativa que el presenta com l’heroi que necessita una nació amenaçada, la que lliga amb el seu eslògan de campanya: “Tornem a fer gran Amèrica”.

stats