La mentida de la desaparició dels 43 normalistes d'Ayotzinapa

BarcelonaLa troballa de les restes d'un dels 43 joves desapareguts d'Ayotzinapa fa gairebé sis anys enterra definitivament la versió oficial que va donar el president Enrique Peña Nieto quan els estudiants van desaparèixer arran d'un tiroteig, i que tant la família de les víctimes com els equips independents de científics havien demostrat que no tenia ni cap ni peus. La Fiscalia General de Mèxic ha informat que ha pogut identificar les restes de Christian Alfonso Rodríguez en un lloc del municipi de Cocula lluny de l'abocador on, segons el controvertit relat oficial, els joves van ser cremats pels seus agressors.

Investigadors de la Universitat d'Innsbruck i l'Equip Argentí d'Antropologia Forense coincideixen en les conclusions que les restes d'una "extremitat inferior" pertanyen al jove esmentat, el tercer dels nois desapareguts que es pot identificar genèticament. Anteriorment ja s'havien localitzat restes d'Alexander Mora, a finals del 2014, i de Jhosivani Guerrero, el 2015.

Omar Gómez Trejo, el titular de la unitat específica per a aquestes desaparicions de la Fiscalia, ha explicat en una roda de premsa que el cos de Rodríguez era a uns 800 metres de distància de l'abocador on la narrativa de l'anomenada "veritat històrica" del govern de Peña Nieto va situar la incineració dels cossos.

"Aquesta identificació trenca la narrativa d'una mentida que va tancar les possibilitats de la recerca. Avui els diem a les famílies que la recerca dels seus fills continuarà", ha assegurat Gómez Trejo.

Segons la versió oficial de l'anterior govern, el 26 de setembre del 2014 a la nit un grup de policies municipals corruptes de la localitat d'Iguala van aturar els autobusos on anaven un centenar de joves estudiants d'Ayotzinapa, que es dirigien cap a la capital del país per participar en la commemoració de la matança d'estudiants de la plaça Tlatelolco, el 1968. Segons aquest relat, els agents van confondre el grup amb membres d'una banda rival dels Guerreros Unidos, el grup local narco pel qual treballaven, i van obrir un tiroteig contra els vehicles. Sis dels joves van morir allà mateix, una quarantena més van aconseguir fugir i explicar els fets i dels 43 restants se'n va perdre la pista.

La Fiscalia General va assegurar que els criminals es van emportar els supervivents a un abocador a Cocula, als afores d'Iguala, i en van cremar els cadàvers. Posteriorment en van recollir les restes, les van guardar en bosses de plàstic i les van escampar prop d'un riu. Els investigadors independents sempre han rebutjat aquesta versió amb l'argument que per cremar una quarantena de cossos sense deixar-ne cap rastre hauria calgut mantenir viva una foguera durant setmanes.

El cas dels normalistes –estudiants de magisteri per a escoles rurals– va posar al descobert la connivència entre els cossos policials i les bandes criminals sorgides de les escissions dels grans càrtels de narcotràfic, en una guerra constant pel control territorial i dels negocis il·lícits.

Quan Andrés Manuel López Obrador va guanyar les eleccions presidencials va ordenar la constitució d'una comissió de la veritat per aclarir el parador dels joves i trobar una explicació veraç a una matança que va sacsejar la societat mexicana, habituada a una violència desmesurada durant els anys de la fallida guerra contra el narco.