Eleccions a Itàlia
Internacional 26/09/2022

Meloni: "Els italians tornaran a estar orgullosos de ser italians"

Salvini, el gran perdedor amb menys del 9% dels vots, augura cinc anys d'estabilitat

5 min
La líder de Germans d'Itàlia, Giorgia Meloni, durant la nit electoral.

RomaEls resultats de les eleccions a Itàlia, sense sorpreses i amb una victòria arrasadora de Giorgia Meloni , suposen un terratrèmol polític que tindrà rèpliques més enllà de les fronteres italianes. Els moviments tel·lúrics que es van registrar diumenge al país transalpí fan més por a Brussel·les i Washington que no pas a Roma. En el seu triomf, que la convertirà en la primera dona i líder postfeixista a entrar al Palau Chigi, Meloni ha arrasat no només la nímia oposició dels progressistes encapçalats per l'ex primer ministre Enrico Letta –que ja ha anunciat la seva dimissió com a líder del Partit Democràtic–, sinó també els seus propis companys de viatge.

Resultats de les eleccions a Itàlia

tercer pol

coalició de

centreesquerra

Coalició de dretes

Altres

5 estrelles

43,81%

26,12%

15,42%

7,8%

6,9%

Majoria (201 escons)

En escons

13

235

80

51

21

Resultats per partits i coalicions

2018

2022

coalició de dretes

4,4%

Germans d’Itàlia

26,0%

17,4%

Lliga

8,8%

14%

Força Itàlia

8,1%

Nosaltres

Moderats

14%

0,9%

coalició de centreesquerra

18,8%

Partit Democràtic

19,0%

Verds +

Esquerra Italiana

3,6%

2,6%

Més Europa

2,8%

32,7%

5 Estrelles

15,4%

Tercer Pol

7,3%

Coalició de dretes

coalició de centreesquerra

5 estrelles

7,8%

tercer pol

6,9%

Altres

43,8%

26,1%

15,4%

Majoria (201 escons)

En escons

235

80

51

21

13

Resultats per partits i coalicions

2018

2022

coalició de dretes

4,4%

Germans

d’Itàlia

26,0%

17,4%

Lliga

8,8%

14%

Força Itàlia

8,1%

14%

Nosaltres

Moderats

0,9%

coalició de centreesquerra

18,8%

Partit Democràtic

19,0%

Verds +

E. Italiana

3,6%

2,6%

Més Europa

2,8%

32,7%

5 Estrelles

15,4%

7,3%

Tercer Pol

Coalició de dretes

coalició de centreesquerra

5 estrelles

tercer pol

Altres

7,8%

6,9%

43,8%

26,1%

15,4%

Majoria (201 escons)

21

En escons

235

80

51

13

Resultats per partits i coalicions

2018

2022

coalició de dretes

4,4%

Germans

d’Itàlia

26,0%

17,4%

Lliga

8,8%

14%

Força Itàlia

8,1%

14%

Nosaltres

Moderats

0,9%

coalició de centreesquerra

18,8%

Partit Democràtic

19,0%

Verds +

E. Italiana

3,6%

2,6%

Més Europa

2,8%

32,7%

5 Estrelles

15,4%

7,3%

Tercer Pol

"És el temps de la responsabilitat. Itàlia ens ha triat i no la decebrem". Les primeres paraules de la flamant guanyadora de les eleccions no han arribat fins passades les dues de la matinada. Giorgia Meloni va ser l'última a dipositar el seu vot diumenge; ho va fer una hora abans que tanquessin els col·legis electorals per evitar, segons va dir el seu entorn, el circ de periodistes que des de primera hora del matí s'havien concentrat a les portes del centre de votació. I també va ser, segurament, la guanyadora d'unes eleccions que més temps ha trigat a presentar-se davant de la premsa per celebrar el seu triomf aclaparador: un 44% dels vots per a la coalició de dretes amb què es presentava, més de la meitat (al voltant del 26%) mèrit del seu partit, Germans d'Itàlia. I això que ja des de feia mesos la seva victòria es donava per descomptada.

Davant dels periodistes, Meloni va mostrar la seva cara més amable, sense oblidar el seu discurs patriòtic, que és l'ADN del seu projecte polític. "Unirem aquest poble perquè els italians puguin estar orgullosos, una altra vegada, de ser italians", va dir, visiblement emocionada i en un to conciliador. La dirigent ultradretana va assegurar que "Itàlia i la Unió Europea necessiten la contribució de tothom davant la situació complexa en què ens trobem", i va prometre "reconstruir la relació entre l'estat i els ciutadans", fortament en crisi, veient un històric 36% d'abstenció.

Meloni va agrair el suport als seus aliats i va reivindicar la unió de la coalició conservadora, malgrat que pràcticament triplica els vots de Matteo Salvini i Silvio Berlusconi. I per un moment va fer oblidar que es tractava de la mateixa líder política que ha fet de l'atac contra la immigració –va arribar a proposar enfonsar els vaixells de les ONG de rescat–, les polítiques feministes, la UE i l'oposició d'esquerres la columna vertebral del seu partit. Un programa polític que els italians han beneït a les urnes amb un ampli consens, que garanteix una folgada majoria a la dreta a les dues cambres. La coalició conservadora suma 235 escons a la Cambra dels Diputats, molt per sobre dels 200 necessaris per aconseguir la majoria. Queden lluny els 80 escons de la coalició progressista; els 51 del Moviment 5 Estrelles, i els 21del Tercer Pol, l'experiment centrista i liberal de l'ex primer ministre Matteo Renzi.

Salvini, el gran perdedor

Però no hi ha guanyadors sense perdedors. El més mal parat ha sigut, sens dubte, Matteo Salvini, que ni tan sols va comparèixer davant dels periodistes durant la nit electoral. Efectivament, no tenia gaire cosa per celebrar. Salvini, que va arribar a fregar el cel com a ministre de l'Interior gràcies al seu atac ferotge a les ONG al Mediterrani i el seu discurs euroescèptic, s'ha enfonsat a les urnes amb menys del 9% de les paperetes, gairebé empatat amb Força Itàlia, que ben just ha arribat al 8%. Queden enrere els selfies i les places plenes d'acòlits que ballaven al ritme que marcava Il Capitano, amb un mojito a la mà, a la campanya electoral infinita que va protagonitzar el líder de la Lliga durant el seu fugaç pas com a ministre en un govern de coalició amb el Moviment 5 Estrelles. Han passat menys de cinc anys, tot i que sembli una altra vida.

L'autor de la transformació de la llavors secessionista Lliga Nord –el partit més antic actualment al Parlament, que va arribar al 40% dels vots a les últimes eleccions europees– ara haurà de rendir comptes davant dels barons del seu partit. Meloni ha aconseguit doblar la Lliga, fins i tot a la Llombardia i al Vèneto, dues regions que definir-les com a feus leghisti es queda curt. "Els resultats no ens satisfan, però serem protagonistes. Itàlia afronta cinc anys d'estabilitat", ha promès Salvini aquest dilluns en roda de premsa.

Pel que fa al tercer aliat, als seus gairebé 86 anys i amb diversos comptes pendents encara amb la justícia, la caiguda en desgràcia de l'incombustible Silvio Berlusconi i la seva Força Itàlia no ha sigut, en realitat, cap novetat. El Cavaliere, que aspirava a succeir Sergio Mattarella com a cap d'estat i que es va veure torpedinat pels seus propis aliats, serà senador. Després de ser defenestrat el 2013 i haver d'abandonar la cambra alta per la porta del darrere al ser inhabilitat per exercir càrrecs públics, això suposa una dolça vendetta, que no és poca cosa.

El PD, perjudicat per la llei electoral

Mentrestant, Berlusconi ha aconseguit col·locar a l'hemicicle la seva parella, Marta Fascina, que ha guanyat a la ciutat siciliana per la qual es va presentar, malgrat que no ha trepitjat l'illa durant tota la campanya. Coses de l'enrevessada llei electoral italiana, una barreja de sistema majoritari i proporcional, després d'un pedaç del PD i la dreta per evitar que el Moviment 5 Estrelles (M5E) arribés al poder el 2018, quan va obtenir més del 30% dels vots, que s'ha acabat tornant en el pitjor malson dels socialdemòcrates.

Precisament el M5E, ara liderat per l'ex primer ministre Giuseppe Conte, ha sigut la sorpresa electoral. No ha arribat a arrasar al sud, com apuntaven les últimes enquestes, però sí que s'ha convertit en la primera força política a la Itàlia meridional, i ha salvat els mobles d'un partit que fins fa molt poc es donava per mort, amb un 15,5% dels suports.

Conte, que va ser dues vegades primer ministre amb dues majories diferents la passada legislatura, l'última, amb el Partit Democràtic, ha acusat precisament el líder socialdemòcrata Enrico Letta de la victòria de la dreta. "El PD ha compromès una acció política que podria ser competitiva", ha llançat, fent referència a la negativa de Letta d'incloure els grillini a la coalició progressista amb què s'ha presentat, i que ha quedat amb el 26% dels vots. Letta va vetar el M5E al considerar Conte responsable de la caiguda del govern de Mario Draghi . El secretari del PD, per la seva banda, ja ha anunciat la convocatòria d'un congrés extraordinari després de la desfeta del seu partit (amb menys del 20% dels suports) i ha anunciat que no tornarà a optar a liderar la formació.

stats