EUROPA

May vol canviar el text acordat sobre la relació post-Brexit

La ‘premier’ diu que viatjarà a Brussel·les abans de la cimera de diumenge i que els equips encara negocien

La troca del Brexit continua molt embolicada. Cada dia que passa bastant més que l’anterior. La premier, Theresa May, va anunciar ahir en una entrevista a Sky News que aquesta setmana [abans de la cimera de diumenge] anirà a Brussel·les i que, “de fet, encara s’estan produint més negociacions”. “Hi aniré per trobar-me amb Jean-Claude Juncker [president de la Comissió] en funció del resultat de les negociacions que estan tenint lloc ara, mentre parlem”, va dir.

Però, exactament, ¿què més es negocia? ¿Hi ha res més per negociar després de la presentació, dimecres passat, de l’esborrany del document de divorci de 585 pàgines? I més important, potser: ¿el que es negocia i les hipotètiques modificacions que es puguin fer al text seran prou com per mantenir els cinc ministres brexiters que encara queden a bord del govern i per aconseguir que el Parlament de Westminster sancioni, finalment, l’acord?

Segons May, el que encara es negocia és “la declaració política” que ha de definir la futura relació entre el Regne Unit i la UE un cop hi hagi la ruptura, el 29 de març, i hagi conclòs el període de transició, en principi el desembre del 2020. “Ara ens centrem a detallar com serà la futura relació”, ha reblat.

La complexa arquitectura del Brexit té dos documents en la fase actual. D’una banda, el tractat de sortida, les 585 pàgines que un cop signades seran un compromís vinculant. De l’altra, una declaració política sobre el post-Brexit, que de moment només en té set, de pàgines, i que és una declaració d’intencions. Els dos textos es van presentar la setmana passada. Tant el negociador en cap de la UE, Michel Barnier, com la cancellera Alemanya, Angela Merkel, van assegurar que l’esborrany d’acord de sortida no era revisable. La UE no té cap desig de començar a posar i treure comes, però May va insistir ahir que “no s’ha acordat res fins que s’ha acordat tot”, insinuant que encara és possible un marge de maniobra, si més no en la declaració política, perquè el text no és definitiu.

Divendres passat, després de la turbulenta jornada de dijous, amb set dimissions, entre les quals les de dos ministres i dos secretaris d’estat, la resta dels brexiters del govern van decidir quedar-s’hi amb l’esperança d’aconseguir algunes modificacions en el tractat final.

La cap del partit als Comuns, Andrea Leadsom, membre de l’executiu, ho va expressar dissabte així: “Encara hi ha més per fer i tenim temps abans del Consell de la UE”.

Però en l’entrevista d’ahir a Sky la cap del govern va semblar que descartava, com els encara socis europeus, la possibilitat de renegociar el punt més roent, la garantia sobre la frontera d’Irlanda, una clàusula que té l’objectiu d’evitar una frontera dura entre l’Ultser i la república si les negociacions comercials fracassen. Si ho fan, o s’allarguen més del que preveu la transició, aquesta es pot estendre o bé entraria en vigor la garantia. I, si fos així, el Regne Unit seguiria dins de la unió duanera i Irlanda del Nord alienada amb el mercat únic de la UE per a béns de consum i aliments.

De fet, segons publica The Guardian avui dilluns, en una reunió amb els ambaixadors de la UE, Barnier va insinuar la setmana passada que el termini s’allargarà perquè inevitablement s’allargaran les negociacions de l’acord comercial. Una possibilitat seria fins a finals del 2022, fet que costaria milers de milions de lliures més al Tresor britànic i que encara descontentaria molt més els brexiters que volen un divorci brusc.

Un punt inacceptable

Un dels punts clau que els brexiters ja consideren inacceptable és que el pacte de divorci inclogui explícitament que el Regne Unit no podria sortir de la unió duanera derivada de la garantia sense l’acord de Brussel·les. May insisteix un cop i un altre que mai no serà necessària. Ningú no se la creu, però, perquè un acord comercial pot trigar anys a completar-se, quatre, cinc, sis o set, com el que la UE ha firmat amb el Canadà. Sempre molt més temps dels 21 mesos previstos de transició.

La branca d’olivera de May per als euroescèptics és el redactat final de la declaració política. Però les característiques dels textos -un i vinculant i l’altre no- no fan preveure que, per moltes modificacions que s’hi facin, els hagi de convèncer.

La setmana que s’obre avui i que culminarà en la cimera de diumenge, i la ratificació del pacte i de la declaració política, és vital per a May.

Els més anti-EU del partit l’amenacen amb una moció de confiança, però encara no tenen els 48 diputats que calen per tirar-la endavant. L’home encarregat de donar la notícia, el diputat Graham Brady, va afimar ahir que es tracta d’“un procés expeditiu”, deixant entreveure que no el dilataria si o quan s’hi hagués arribat. Sobre aquest punt, May va recórrer al manual: “No és tracta de mi, sinó del que és el millor per al país, i de l’interès nacional. I no em distrauré amb això”.

EDICIÓ PAPER 09/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF