Internacional 30/04/2022

En marxa la desrussificació energètica al centre d’Europa

El tall del gas rus a Polònia i Bulgària obliga a plantejar-se de forma accelerada com reduir la subordinació energètica a Moscou

4 min
Estació de distribució de gas a Gustorzyn, al centre de Polònia.

Dortmund (Alemanya)Les amenaces del Kremlin s’han fet realitat en els primers països de l’est d’Europa. Polònia i Bulgària es troben des de dimecres amb l’aixeta del gas rus tancada per negar-se a pagar el subministrament amb rubles, com exigeix Moscou . La decisió de Rússia és un intent d’intimidació inacceptable que busca minar la unitat dels països de la UE, diuen des de Brussel·les . A Varsòvia, però, s’ho prenen amb una calma relativa. Estaven preparats perquè això arribés més d’hora que tard. “Actuarem de tal manera que els polonesos no percebrem res d’aquest xantatge”, ha assegurat el primer ministre de Polònia, Mateusz Morawiecki.

Principals rutes de proveïment de gas a Europa

Gasoductes

Procedents de Rússia

Procedents d’Algèria

Procedents de l’Iran i l’Azerbaidjan

Altres

Gasoductes Projectats

Rússia

Des de Rússia

Moscou

Des d’Algèria

Minsk

Des de l’Iran i l’Azerbaidjan

Altres

Rotterdam

Berlín

Londres

Kíiv

París

Viena

Unió

europea

medcat

Burgas

Piombino

Barcelona

Ankara

Teheran

Tancat

IrAn

Hassi R’Mel

Algèria

Gasoductes Projectats

Gasoductes

Des de Rússia

Procedents de Rússia

Des d’Algèria

Procedents d’Algèria

Des de l’Iran i l’Azerbaidjan

Procedents de l’Iran i l’Azerbaidjan

Altres

Altres

Rússia

Moscou

Minsk

Rotterdam

Berlín

Londres

Kíiv

París

Viena

Unió

europea

medcat

Burgas

Piombino

Barcelona

Ankara

Teheran

Tancat

IrAn

Hassi R’Mel

Algèria

Gasoductes i gasoductes projectats

Procedents de Rússia

Procedents d’Algèria

Procedents de l’Iran i l’Azerbaidjan

Altres

Rotterdam

Berlín

Londres

París

Viena

Unió

europea

medcat

Piombino

Barcelona

Tancat

Hassi R’Mel

Algèria

Rússia

Moscou

Minsk

Kíiv

Burgas

Ankara

Teheran

IrAn

Gasoductes i gasoductes projectats

Procedents de Rússia

Procedents d’Algèria

Procedents de l’Iran i l’Azerbaidjan

Altres

Rotterdam

Berlín

Londres

París

Viena

Unió

europea

medcat

Piombino

Barcelona

Tancat

Hassi R’Mel

Algèria

Rússia

Moscou

Minsk

Kíiv

Burgas

Ankara

Teheran

IrAn

A la majoria de països de l’est i de Centreeuropa la dependència del gas rus ha estat fins ara molt elevada. L’atac de Rússia a Ucraïna ha obligat a plantejar-se de forma accelerada com reduir aquesta subordinació energètica. Polònia ho ha entès de seguida. Des de l’estiu passat, el flux de gas a través del Yamal, un dels tres principals gasoductes que passen pel centre d’Europa, havia disminuït notablement. A més, a finals del 2022 ja estava prevista la interrupció de subministrament per aquest canal.

Per això, Polònia s’ha anat prevenint en els últims temps amb una diversificació del subministrament i amb un elevat percentatge d’ocupació dels seus dipòsits de reserva de gas, que arriba actualment al 76,5%. En aquesta època de l’any les reserves de gas de la majoria de països que fins ara s’han fiat de les entregues de combustibles fòssils de Rússia se situen al voltant del 30%.

Els països més dependents del gas rus
Percentatge del gas de cada país que prové de Rússia. Països europeus seleccionats amb dades del 2020 (o les últimes disponibles)

100%

Macedònia

100%

Bòsnia i H.

100%

Moldàvia

94%

Finlàndia

93%

Letònia

77%

Bulgària

49%

Alemanya

46%

Itàlia

40%

Polònia

24%

França

11%

P. Baixos

10%

Romania

6%

Geòrgia

0%

Irlanda

0%

Ucraïna

Compra el gas a la UE des del 2015

100%

Macedònia

100%

Bòsnia i H.

100%

Moldàvia

94%

Finlàndia

93%

Letònia

77%

Bulgària

49%

Alemanya

46%

Itàlia

40%

Polònia

24%

França

11%

P. Baixos

10%

Romania

6%

Geòrgia

0%

Irlanda

Compra el gas a la

UE des del 2015

0%

Ucraïna

100%

Macedònia

100%

Bòsnia i H.

100%

Moldàvia

94%

Finlàndia

93%

Letònia

77%

Bulgària

49%

Alemanya

46%

Itàlia

40%

Polònia

24%

França

11%

P. Baixos

10%

Romania

6%

Geòrgia

0%

Irlanda

Compra el gas a la

UE des del 2015

0%

Ucraïna

“Els experts i els polítics alemanys criticaven que l’estratègia polonesa era russòfoba i que les nostres inversions [per nous conductes i terminals] eren molt cares, però ara s’ha vist que és útil”, afirma a Die Zeit Joanna Mackowiak-Pandera, presidenta del centre d’estudis polonès Forum Energii.

Des del 2015, Polònia compta amb una terminal de gas natural liquat a la seva costa. A més, gràcies a les obres que han fet al gasoducte del Bàltic, que a partir de l’octubre li permetrà obtenir gas noruec, a Polònia també li serà tècnicament possible importar gas de Lituània i d’Alemanya.

L’aturada del gas rus afectarà sobretot la indústria, però no posarà en perill la seguretat energètica polonesa. Polònia aconsegueix una gran part de la seva energia a través del carbó. El 2021 només el 9% de l’energia polonesa es va basar en el gas. “Abans de la descarbonització s’ha d’afrontar ara la desrussificació”, resumeix, amb tot, Konrad Swirski, exassessor del ministeri de Medi Ambient del govern de Varsòvia. Altrament, a mitjà termini, Polònia té previst reforçar la seva sobirania energètica amb l’expansió de fonts d’energia renovable –hidroelèctrica, fotovoltaica i eòlica marina–, que han de cobrir gairebé la meitat de la generació d’electricitat per al 2040.

Les reserves de gas actuals
Percentatge de reserves de gas en dipòsits

Dades estimades

88,1%

88,9%

76,5%

66,6%

61%

Regne Unit

(post-Brexit)

Portugal

Polònia

Suècia

Espanya

41%

39,2%

35,3%

35,3%

33,6%

Dinamarca

Rep. Txeca

Letònia

Itàlia

Alemanya

31,3%

25,6%

21,5%

20,6%

19,5%

França

P. Baixos

Romania

Eslovàquia

Hongria

18,5%

17,5%

17,7%

14,4%

13,9%

Àustria

Croàcia

Bulgària

Bèlgica

Ucraïna

Dades estimades

88,1%

88,9%

76,5%

Regne Unit

(post-Brexit)

Portugal

Polònia

41%

66,6%

61%

Suècia

Espanya

Dinamarca

39,2%

35,3%

35,3%

Rep. Txeca

Letònia

Itàlia

33,6%

31,3%

25,6%

Alemanya

França

P. Baixos

21,5%

20,6%

19,5%

Romania

Eslovàquia

Hongria

18,5%

17,5%

17,7%

Àustria

Croàcia

Bulgària

14,4%

13,9%

Bèlgica

Ucraïna

Dades estimades

88,1%

88,9%

76,5%

Regne Unit

(post-Brexit)

Portugal

Polònia

41%

66,6%

61%

Suècia

Espanya

Dinamarca

39,2%

35,3%

35,3%

Rep. Txeca

Letònia

Itàlia

33,6%

31,3%

25,6%

Alemanya

França

P. Baixos

21,5%

20,6%

19,5%

Romania

Eslovàquia

Hongria

18,5%

17,5%

17,7%

Àustria

Croàcia

Bulgària

14,4%

13,9%

Bèlgica

Ucraïna

A Bulgària, la situació és més tensa que a Polònia, perquè la dependència del gas rus és molt més gran. El país vol ara ampliar les seves fonts. Segons el ministeri d’Energia, hi haurà prou subministrament de gas alternatiu per a “almenys un mes”. A partir del juliol s’esperen volums més grans de gas procedents d’Azerbaidjan. L’acord amb el grup estatal azerbaidjanès Socar preveu el subministrament d’un terç del consum de Bulgària durant els pròxims 25 anys. No obstant això, la pandèmia ha endarrerit la finalització del necessari gasoducte que el connecta amb Grècia.

Feina pendent a Alemanya

El Kremlin té poc negoci a perdre amb Polònia i Bulgària. Les entregues de gas als dos països només van ser una quarta part de les fetes a Alemanya el 2021. A més, tant Varsòvia com Sofia ja volien acabar amb els contractes que tenen amb Gazprom fins a finals d’any. Alemanya, en canvi, com a client és molt més important. Berlín ha admès que el 2021 va pagar cada dia 61 milions d’euros a Rússia per proveir-se de petroli, carbó i gas procedent d’aquest país.

La decisió de Rússia de tancar el Yamal a Polònia i Bulgària no afectarà, d’entrada, Alemanya, ja que hi ha altres conductes per fer-li arribar el gas. No obstant això, el govern germànic ha instat la població i la indústria a estalviar energia.

L’any passat, el percentatge de subministrament de gas rus a Alemanya era del 55% i actualment s’ha reduït al 35%. Però segons el ministre alemany d’Economia, Robert Habeck, en el millor dels casos encara caldran dos anys fins que Alemanya pugui renunciar del tot al gas rus. El seu ministeri treballa amb la màxima pressió per trobar altres proveïdors i té previst comprar gas liquat de Qatar i dels Estats Units, per la qual cosa, però, haurà d’edificar les terminals específiques que el puguin emmagatzemar. Habeck, amb tot, ha anunciat aquesta setmana un èxit parcial: la dependència alemanya del petroli rus s’ha reduït al 12% i en pocs dies es podria gestionar una renúncia a aquesta font combustible russa. Altrament, Alemanya necessita omplir més els seus dipòsits de reserva de gas. Una nova llei preveu que l’1 de desembre han d’estar al 90%. Actualment estan al 33,5%.

A la UE, els països que més plenes tenen les seves reserves són Portugal (88,1%), Polònia (76,5%), Suècia (66,6%) i Espanya (61%). Els dos estats de la península Ibèrica reben el gas sobretot d’Algèria, que, tanmateix, no té capacitat per extreure’n més. Suècia està connectada amb un conducte amb Dinamarca, que, al seu torn, només importa un 36% de gas natural, entre d’altres, de Noruega.

El govern danès ha posat en marxa un pla de desenvolupament de biogàs a partir de fonts renovables i una ampliació de la seva producció de gas al mar del Nord per “alliberar-se de Putin” –en paraules del ministre pel Clima i l’Energia, Dan Jørgensen– l’any que ve.

stats