Internacional 24/10/2019

Els manifestants detinguts a Xile criden el seu nom per por a desaparèixer

Durant la dictadura d'Augusto Pinochet, els retinguts també utilitzaven aquesta pràctica

Ara
2 min
Un grup de soldats reté un manifestant a Santiago, la capital de Xile.

BarcelonaÉs un dels vídeos que més ha corregut per les xarxes socials de les protestes que, des de dijous de la setmana passada, tenen lloc a Xile. Un manifestant enregistra amb el seu telèfon mòbil com un periodista que es trobava cobrint les manifestacions és detingut per l'exèrcit xilè. Mentre grava l'escena –un grup de soldats agafa i empeny el periodista fins a portar-lo a un furgó militar–, li demana al detingut que digui quin és el seu nom. Que el cridi.

"Tu nombre, tu nombre", repeteix. El detingut se'l mira i contesta. "Pablo Jofre, periodista", diu, abans d'afegir: "Hispan TV, Telesur i Radio Universidad de Chile", en referència als mitjans on treballa. Segons després, el fan entrar a l'interior del furgó militar.

Aquesta pràctica ha estat habitual en els últims dies de tensió i dura repressió de les autoritats xilenes contra les manifestacions. Molts detinguts –ja n'hi ha gairebé 2.500 arreu del país– criden el seu nom mentre són retinguts per l'exèrcit perquè tenen por de desaparèixer. És un dejà vu d'un passat no gaire llunyà. Durant la dictadura d'Augusto Pinochet els retinguts cridaven el seu nom perquè, en cas de ser assassinats, quedés constància de la seva detenció prèvia.

Ara, en ple apogeu de les xarxes socials, Twitter s'omple de missatge d'usuaris que aconsellen als manifestants que, en cas de ser retinguts per les forces xilenes, segueixin aquest exemple i cridin el seu nom i la seva adreça. "Per si us fan desaparèixer", una expressió que recorda als temps més foscs de la dictadura xilena.

Tres soldats patrullen a cavall la ciutat xilena de Concepción.

Militarització i toc de queda

Aquesta reacció no és l'únic símil que la població troba amb la dictadura de Pinochet. La forta presència militar als carrers, que pràcticament ha ocupat bona part de Santiago, la capital, és l'altra. La militarització del país és tanta que, des de fa sis dies, continua el toc de queda imposat pel govern. Al vespre els carrers s'han de buidar i els ciutadans no poden sortir de casa fins al dia següent. És cert, però, que molts xilens han acabat desobeint-lo.

Mentrestant, el balanç de manifestants morts continua creixent. Segons l'últim recompte oficial, 18 persones, almenys cinc per trets dels militars. Hi ha també més de 200 ferits, una vuitantena dels quals per arma de foc.

stats