El mal perdedor, a punt per jugar brut
Al reguitzell de defectes que Donald Trump ha exhibit durant aquesta campanya electoral, n’hi podem sumar un altre que la seva reacció després del primer cara a cara amb Hillary Clinton ha fet evident: és un mal perdedor. És el derrotat que busca excuses en l’àrbitre criticant el moderador; en la logística, amb un micròfon que suposadament no funcionava correctament; que nega l’evidència del resultat i fins i tot amonesta els membres del seu equip que, plantejant un canvi d’estratègia en la preparació per al pròxim debat, reconeixen implícitament el fiasco. Per negar, nega també els sondejos que certifiquen que va perdre i enarbora uns qüestionaris online sense base científica que li juguen a favor.
Una segona debilitat que ha quedat exposada en el debat i en els dies successius és que Trump és un toro que envesteix sempre que veu un drap vermell a tocar de les banyes. Va caure en totes i cadascuna de les provocacions que la molt professional Hillary Clinton li va llançar. També va entrar en terrenys en què, com que només s’hi pot sortir perdent, qualsevol manual de campanya recomana quedar-s’hi el temps indispensable i saltar com més aviat millor a un escenari més favorable. És el tema de les acusacions de menyspreu a les dones, amb el cas de l’ex Miss Univers Alicia Moreno, a qui va insultar i humiliar... fa 20 anys. Trump no tan sols va reaccionar desafortunadament durant el debat, sinó que ell mateix ha mantingut la polèmica viva els dies successius. Deixant de banda la consideració de si el suposat sobrepès d’una miss ha d’ocupar un espai central en les eleccions a la presidència dels Estats Units, la polèmica fa les delícies de l’equip de la seva rival, que, a cada menció d’Alicia Machado, s’imagina un salt en el percentatge de dones que votaran Hillary Clinton.
Probablement a Trump li agradaria que per al pròxim debat faltessin menys dies -és el 9 d’octubre, d’avui en vuit-, perquè amb el primer cara a cara va perdre allò que en diuen momentum. Navegava amb el vent a favor dels mails i la pneumònia de Clinton i va encallar en un iceberg just quan es preparava per abordar les expectatives de la seva rival. Ara li toca arrossegar aquest llast durant molts dies de campanya. Per a aquest segon debat, Trump ha advertit que jugarà més brut i que tirarà per la cara a Clinton les infidelitats del seu marit per intentar desestabilitzar-la. Seria la reaparició del Trump de taverna, després que no li sortís com volia la caracterització del Trump de saló, que va evitar els insults directes en un esforç per mostrar-se més presidenciable.
Trump ha perdut una batalla, però en absolut la guerra. Els debats no són tan decisius com se solen presentar, diuen els experts, i en tot cas n’hi queden dos més per refer-se. Mirant els 20 minuts inicials del primer cara a cara, quan Trump va entrar a fons a caracteritzar Clinton com la política de l’establishment que porta 30 anys al poder, amb receptes poc creïbles per estimular l’economia i sent la gran padrina dels tractats de lliure comerç, es troben pistes clares de com el candidat republicà pot convèncer molts electors que ell és una opció millor. Especialment els blancs de baix nivell adquisitiu que han perdut la feina per la competència de productes procedents de l’estranger i que se senten desplaçats i perdedors en una societat en plena mutació.
