Macron reconeix els algerians que van combatre per França
El gest de reparació, 60 anys després, s'adreça a un electorat tradicionalment conservador
BarcelonaA pocs mesos de les eleccions de l'abril, el president francès, Emmanuel Macron, ha volgut recordar els harkis, els 200.000 combatents algerians que van lluitar al costat de França en la Guerra d'Algèria (1954-1962), que han estat durant dècades condemnats a l'oblit. En una recepció al Palau de l'Elisi, Macron ha anunciat una llei de "reconeixement i reparació", els ha demanat perdó i ha reconegut que "França no ha complert el seu compromís amb els harkis, les seves dones i els seus fills".
Durant la guerra d'independència del país nord-africà, uns 200.000 algerians van ser reclutats com a forces auxiliars de l'exèrcit francès. Amb la derrota i la retirada de la metròpoli, la majoria van ser abandonats al seu país, on van patir represàlies. Desenes de milers, acompanyats de les seves famílies, van ser traslladats a França, on van ser allotjats en precaris camps de "trànsit i reclassificació".
Crims contra la humanitat
Després que Macron reconegués que França va cometre crims contra la humanitat a Algèria (com també el seu paper en altres pàgines negres de la història, com el genocidi de Ruanda o els assajos nuclears a la Polinèsia), les associacions de harkis li havien reclamat una llei de reparació i més indemnitzacions per als veterans i les seves famílies. Segons les entitats, representen unes 400.000 persones, entre combatents i les seves famílies. Fa tres anys París havia anunciat el "pla Harkis", dotat amb uns 40 milions d'euros per revaloritzar les pensions i prestacions. En l'acte, el president ha condecorat un excombatent que va ser ferit, un general que va organitzar la repatriació d'un centerar de harkis i la filla d'un dels veterans.
I Macron encara preveu alguns actes més de reparació a la comunitat algeriana abans que acabi el mandat: la commemoració de la massacre comesa per la policia francesa contra la manifestació d'algerians del 17 d'octubre del 1961 en protesta pel toc de queda que pretenia silenciar el rebuig a la guerra, i la signatura dels acords d'Evian, de març del 1962. El gest de Macron té una alta càrrega política en període preelectoral, perquè els harkis tradicionalment voten per la dreta dels republicans o pel Reagrupament Nacional de Marine Le Pen.
