Macron ignora les acusacions de violació contra un dels nous ministres
Dues dones acusen d'agressió sexual el titular de Solidaritats, Damien Abad, però el president el manté al govern
París¿Pot ser ministre un home acusat per dues dones d'agressions sexuals? A França, sí. Almenys mentre no es demostri la seva culpabilitat. El nou govern nomenat per Emmanuel Macron, capitanejat per Élisabeth Borne, la segona dona a ocupar el càrrec de primera ministra, ha sobreviscut sense despentinar-se a la primera crisi provocada per les acusacions de violació i agressió sexual contra Damien Abad, el nou titular de Solidaritats, Autonomia i Discapacitats, un ministeri vinculat al de Sanitat i encarregat dels afers socials. Un article publicat a Mediapart l'endemà del nomenament del nou executiu francès, el 21 de maig, recollia el testimoni de dues dones que acusen Abad d'agressió sexual. Tot i el rebombori que s'ha creat amb aquestes revelacions, Macron i Born han preferit mirar cap a una altra banda, girar full i tancar la crisi sense actuar contra el nou ministre.
Una de les dones, antiga militant dels Republicans –el partit conservador d'Abad–, denuncia que el 2011, quan tenia 24 anys, va mantenir en una ocasió relacions sexuals amb el polític. Afirma que havien començat de manera consentida, però en un moment donat ella hauria demanat que s'aturés i Abad no n'hauria fet cas. La víctima el va denunciar per violació el 2017, però el cas es va acabar arxivant per falta de proves. La segona dona denuncia que va prendre una copa en un bar amb el polític i sospita que ell la va drogar per mantenir-hi relacions sexuals. La denunciant es va llevar l'endemà en una habitació d'hotel amb l'actual ministre, aleshores eurodiputat, sense recordar què havia passat. "Em vaig aixecar amb roba interior, en estat de xoc i de fàstic profund", afirma la dona a Mediapart. La víctima no ha denunciat els fets a la policia però sí que va acudir a l'Observatori de Violències Sexistes i Sexuals.
El president de la República manté amb Abad la seva política de no cessar ministres acusats de violència sexual si no hi ha condemna judicial –també va mantenir al govern el ministre de l'Interior, Gérald Darmanin, acusat de violació i d'haver aprofitat la seva posició per obtenir favors sexuals en dos casos arxivats–. De fet, segons informacions periodístiques, tant l'Elisi com l'oficina de la primera ministra estaven al corrent de les acusacions contra Damien Abad, un fet que no va frenar el seu nomenament. Élisabeth Borne, però, assegura que no disposava d'aquesta informació. La premsa francesa suggereix que ha mentit.
Peticions de cessament
Davant d'una allau de peticions de dimissió o cessament del ministre de Solidaritats per part d'organitzacions feministes, Macron manté silenci sobre l'afer. En canvi, Borne s'ha referit al cas, tot i deixar clar que per ara no es prendran mesures contra el ministre, en línia amb la posició del president de la República. "Sobre totes aquestes qüestions d'assetjament i agressions sexuals, no hi pot haver impunitat. Només sé que hi ha un afer que es va arxivar. Si la justícia reobre el cas, hi haurà conseqüències", s'ha limitat a dir.
L'Observatori de Violències Sexistes i Sexuals acusa el govern francès de demostrar un clar desinterès per les agressions sexuals en l'àmbit polític. "Les persones que han nomenat Abad sabien que hi havia denúncies arxivades contra ell. La realitat no els importa –assegura Mathilde Viot, membre de l'Observatori–. Les violències sexistes i sexuals en política no interessen al govern, però això ja ho sabíem quan es va prendre la decisió de mantenir Darmanin com a ministre".
El ministre nega les acusacions
Damien Abad, de 42 anys i fill d'exiliats espanyols, ha negat públicament les acusacions. En un comunicat, assegura que la seva discapacitat –té una artrogriposi, una malaltia rara que li bloqueja les articulacions i li redueix la mobilitat– li impedeix forçar una dona per mantenir-hi relacions sexuals. "L'acte sexual només es pot produir amb l'assistència i bona voluntat de la meva parella", assegura el ministre.
A França, un 73% de les denúncies per agressions sexuals queden arxivades. Sovint, perquè són fets difícils de demostrar. "Que el cas es tanqui no vol dir que les víctimes hagin mentit –adverteix la professora de dret Audrey Darsonville en un article a Libération–. Simplement significa que la justícia no ha pogut tirar endavant el cas per una raó o una altra". Amb tot, l'escàndol sobre Abad i la inacció del president i la primera ministra no semblen haver passat factura política al govern de Borne ni a Macron. A França, on la llei no reconeix la violència masclista –tot és "violència conjugal"–, les acusacions d'agressions sexuals en l'àmbit polític no tenen conseqüències.
