Macron i Draghi impulsen una aliança del sud que desafia Berlín

ParísLa sortida de la cancellera alemanya Angela Merkel obre nous horitzons en la política europea. Històricament, l’eix franco-alemany ha dominat i ha determinat el camí de la Unió Europea, però el president de França, Emmanuel Macron, té moltes ambicions i plans per a Europa. A l’espera del gran discurs que farà al gener al Parlament Europeu per inaugurar la presidència de torn que tindrà França el primer trimestre del 2022, Macron va donant pistes de l’Europa que vol. ¿I si França no fiés tota la política comunitària a l’eix franco-alemany i construís aliances més sòlides amb els països del sud, com Itàlia i Espanya?

Sembla poc probable que l’eix franco-alemany perdi del tot el protagonisme, però no és tan agosarat pensar que podria conviure amb altres pols de poder, un dels quals passaria per un eix mediterrani protagonitzat pels països del sud d’Europa, que tenen preocupacions comunes, sobretot les de la immigració, l’economia i la defensa comuna. Macron ha viatjat aquest dijous a Itàlia, on signarà demà al Palau del Quirinal un tractat bilateral amb el primer ministre, Mario Draghi, en la que podria ser la primera pedra d’un eix del sud capaç de robar pes polític a Berlín.

Si Macron aspira a liderar la UE, l’expresident del Banc Europeu (BCE) també vol capitalitzar la seva (bona) reputació a Europa per tenir més pes polític. La confluència d’interessos i ambicions de París i Roma podria donar lloc a una aliança capaç de fer de contrapès a Brussel·les del grup de països més ortodoxos liderats per Alemanya i els Països Baixos. És clar de quin costat estarà Espanya. De fet, el govern espanyol i el francès preparen un acord semblant al que signaran aquest divendres Macron i Draghi. Segons fonts diplomàtiques, els esborranys estan “molt avançats” i el document se signarà en una data que encara no s'ha determinat. Podria ser el 2022, coincidint amb la presidència de torn de França, però les mateixes fonts sostenen que no està tot tancat. “S’espera signar en un termini raonable i en un lloc emblemàtic”, expliquen les fonts diplomàtiques.

Tensió superada

El nou tractat entre França i Itàlia reforçarà les relacions bilaterals entre els dos països en matèries tan diverses com la política exterior, la defensa, la justícia, la política migratòria i la cultura. La firma arriba després de viure un període difícil entre els dos països, en què França va arribar a cridar a consultes el seu ambaixador a Roma el 2019 després que l’actual ministre d’Exteriors, Luigi di Maio, es reunís amb manifestants antigovernamentals francesos. La tensió sembla haver quedat enrere.

El moment triat per reforçar la cooperació política de França amb Itàlia no és casual. A cinc mesos de les eleccions presidencials franceses, l’estratègia de Macron passa per donar protagonisme a la seva agenda internacional per guanyar més pes polític a Europa. Com a futur president de torn de la UE, el cap d’estat francès multiplica els contactes. La seva visita a Roma és també un gest de complicitat amb Draghi, líder d’un govern d’unitat nacional, sempre difícil de gestionar.

L’acostament de Macron a Itàlia també és un avís a Alemanya. El buit de poder que hi ha hagut durant les negociacions per formar govern ha donat més protagonisme a Macron. S’espera que el nou futur canceller, el socialdemòcrata Olaf Scholz, intenti donar continuïtat a les polítiques de la seva predecessora i també vulgui liderar l’eix franco-alemany, però es trobarà amb un president de la República amb més experiència a Europa, amb una gran ambició i disposat a buscar noves aliances entre els països del sud de la UE. Els moviments que faci Macron en els pròxims mesos poden canviar la dinàmica de poder al club europeu. Scholz no ho tindrà fàcil.