Macron i Biden s'abracen i tanquen la crisi pels submarins

ParísSomriures, un cop amistós a l’espatlla i una encaixada de mans més simbòlica que mai. Un mes i mig després d’esclatar la crisi dels submarins, el president de França, Emmanuel Macron, i el seu homòleg nord-americà, Joe Biden, han firmat la pau aquest divendres i han tancat la crisi diplomàtica més greu que hi ha hagut entre París i Washington en els últims anys. Macron i Biden s’han deixat fotografiar mentre es donaven la mà a Roma –on aquest dissabte comença la cimera del G-20– en la seva primera trobada cara a cara des del 15 de setembre, quan Austràlia va anunciar que trencava el contracte que cinc anys enrere havia signat amb l’empresa francesa Naval Group per a la construcció de dotze submarins convencionals per valor de 56.000 milions d’euros. “Hem de mirar endavant”, resumia Macron després d'una reunió d'hora i mitja.

El president de la República ha donat per bones les disculpes de Biden. L’inquilí de la Casa Blanca ha admès davant Macron que els Estats Units han estat “maldestres” en la qüestió dels submarins i ha destacat que França és un aliat d’un “valor extrem”. “El que hem fet ha sigut maldestre i ho hem fet amb poca elegància”, reconeixia el president dels EUA, segons han explicat fonts de l’Elisi citades per la premsa francesa. El cap de l’estat francès ha estat menys entusiasta –la situació ho imposa–, però també ha admès que hi ha hagut un acostament que suposa l’inici del camí per tornar a la normalitat diplomàtica. Macron ha destacat que hi ha “decisions extremadament concretes” sobre iniciatives comunes en matèria de clima, innovació o defensa que suposen “l’inici d’un procés de confiança”.  

La crisi va esclatar quan els Estats Units, Austràlia i el Regne Unit van anunciar una aliança estratègica al Pacífic-Índic per frenar l’expansió de la Xina a la regió. Una de les conseqüències col·laterals de l’acord va ser el trencament del contracte dels submarins, que va provocar la ira de França. Els EUA van jugar-hi un paper clau: van pressionar Canberra perquè fes marxa enrere amb el contracte francès i, a canvi, en signés un de nou amb els Estats Units, que vendrà a Austràlia submarins més potents, de propulsió nuclear. 

El resultat, més enllà del gerro d’aigua freda a la indústria aeronàutica francesa, políticament va ser gairebé una humiliació per a França, un cop de puny directe a l’estómac. Sobretot perquè Macron feia temps que havia posat en marxa la seva maquinària diplomàtica per tenir un paper rellevant al Pacífic, on França té interessos estratègics perquè hi ha regions d’ultramar on viuen un milió i mig de francesos. L’acord entre tres països sense comptar ni amb París ni amb la UE suposava deixar França fora de joc.

Lideratge europeu

Macron i Biden encara no s’havien vist, però sí que havien mantingut dues converses telefòniques per rebaixar la tensió. Un mes després, les aigües semblen més calmades i el president de la República ha decidit tancar la crisi dels submarins. Emmanuel Macron acostuma a ser pragmàtic: ara té altres ambicions més immediates, que passen tenir un paper més rellevant en política exterior, reafirmar el seu lideratge europeu i erigir-se en interlocutor de la UE amb actors transatlàntics com els EUA.

No és cap secret. Macron planeja enfortir el seu lideratge del club dels Vint-i-set, sobretot ara que la sortida de la cancellera Angela Merkel del govern alemany li facilita que el president francès tingui més pes en l’escena europea i internacional. El president de França també es veurà afavorit a l’hora d’assumir un paper més important a Brussel·les pel fet que França presidirà la UE durant el primer semestre del 2022. El vent bufa a favor seu i és evident que no deixarà escapar una oportunitat com aquesta.

El president de França també aprofitarà la reunió del G-20 per trobar-se amb el primer ministre britànic, Boris Johnson, durant el cap de setmana. La trobada amb Johnson, però, es preveu més tensa que amb Biden per l’enfrontament entre París i Londres per les llicències de pesca al canal de la Mànega. El Regne Unit no ha complert amb els acords de Brexit en matèria de pesca i París aplicarà sancions a partir de dimarts.