Internacional 25/11/2020

S'acaba el macrojudici al Marroc contra l'independentisme saharaui

El Tribunal de Cassació ratifica les penes de 20 anys fins a cadena perpètua pel cas de Gdeim Izik

Cristina Mas
4 min
S'acaba el macrojudici al Marroc contra l'independentisme saharaui

BarcelonaLa justícia marroquina ha tancat aquest dimarts el macroprocés contra l'independentisme saharaui. El Tribunal de Cassació ha confirmat les penes d'entre 20 anys de presó i cadena perpètua contra dinou persones condemnades per la mort d'onze soldats marroquins fa deu anys, en les protestes pel desmantellament del campament de Gdeim Izik. La sentència arriba en un moment de màxima tensió perquè el Front Polisario ha declarat la guerra al Marroc després de la intervenció militar al Guerguerat, el primer enfrontament armat entre els dos països des del 1991.

El 8 de novembre del 2010 les forces especials marroquines van desmantellar el campament de Gdeim Izik, on uns 25.000 saharauis havien acampat per protestar per les males condicions de vida als territoris del Sàhara Occidental ocupats, un moviment que es considera precursor de l'onada revolucionària del 2011 al món àrab. Després hi va haver una onada de protestes tant al camp com a la veïna ciutat d'Al-Aaiun, on van morir dos manifestants i els onze agents marroquins.

Declaracions sota tortura

"El sistema judicial marroquí és un teatre absolut, no s'han respectat els drets més bàsics dels acusats en un judici: el dret a ser escoltats, a tenir una defensa, a presentar proves, testimonis... L'única prova que té el tribunal és la declaració dels mateixos acusats davant la policia, que es va obtenir sota tortura", explica a l'ARA Juan Soroeta, professor de dret de la Universitat del País Basc i president de l'Associació Internacional per a l'Observació dels Drets Humans, que va ser observador durant el judici. "El rei [del Marroc] ha decidit condemnar-los i els tres tribunals han conclòs el mateix", afegeix.

Els acusats van ser declarats culpables en primera instància per un tribunal militar el 2013, i el 2016 el Tribunal de Cassació va anul·lar aquella sentència perquè va considerar que es basava en fets no concloents. El cas va passar a un tribunal civil, que va acabar ratificant les condemnes per a la majoria d'acusats. Soroeta recorda, a més, que segons el dret internacional els tribunals marroquins no són competents per jutjar fets ocorreguts als territoris ocupats.

Les sentències es van basar en confessions fetes davant la policia que els interessats havien impugnat, al·legant que s'havien obtingut sota tortura, com havien recordat organitzacions de defensa dels drets humans com Amnistia Internacional i Human Rights Watch. El Comitè contra la Tortura de l'ONU va determinar el 2016 que el Marroc no havia investigat les denúncies dels acusats i que la sentència del tribunal militar es basava en una declaració obtinguda sota tortura.

El tribunal ha desestimat ara tots els recursos i la sentència –que s'ha llegit en un quart d'hora sense presència dels acusats ni dels mitjans de comunicació a la sala del Tribunal de Cassació– ja no es pot recórrer. "Tot el procés ha estat marcat per les irregularitats i les violacions de drets, perquè els acusats sempre han reclamat una investigació sobre les tortures que han patit i l'ús de les confessions davant la policia obtingudes amb aquests mètodes, i això no s'ha fet mai. Ara es tanca la porta per saber la veritat", explica des de Tunis a l'ARA Amna Guellali, subdirectora d'Amnistia Internacional al Nord d'Àfrica i el Pròxim Orient.

Context de tensió

La sentència arriba en un context d'una tensió inèdita des del 1991, quan el Polisario i el Marroc van acordar un alto el foc que havia de conduir a un referèndum d'autodeterminació del Sàhara Occidental. Però la diplomàcia ha quedat en via morta i gairebé trenta anys després no hi ha cap avenç. Fa dues setmanes l'exèrcit marroquí va entrar a la zona de seguretat de Guerguerat, situada a la frontera entre Mauritània i el territori saharaui dominat pel Marroc, per desallotjar-hi els manifestants saharauis que bloquejaven la carretera, on hi ha un pas duaner vital per a Rabat. El Polisario va denunciar la violació de les condicions de l'alto el foc i va declarar la guerra, mentre que el Marroc assegura que continua compromès amb l'statu quo, que el reforça cada dia que passa.

Larbi Ennass, director del Centre la Pau d'Estudis Polítics i Estratègics i exalt oficial del Polisario, no creu que la sentència suposi més tensió: "L'escalada no anirà gaire lluny, perquè cap de les dues parts creu que pot aconseguir per les armes el que no ha aconseguit a la taula de negociació. I ara tant el Marroc com el Polisario saben que no tenen res a guanyar amb la violència. Som davant d'un toc d'alerta del Polisario, que intenta atreure l'atenció internacional, remenar les cartes i aconseguir més implicació de l'ONU. A més, també hi ha problemes interns, i quan parlen els canons es facilita la unitat", explica des d'Al-Aaiun.

stats