Brasil

Lula renuncia a ser candidat des de la presó

L'expresident compleix pena per corrupció però era el més ben valorat en les enquestes

Luiz Inácio Lula da Silva ha renunciat aquest dimarts a mantenir la candidatura a les eleccions presidencials del Brasil del 7 d'octubre. El  Partit dels Treballadors del Brasil ha anunciat que finalment el seu número u serà Fernando Haddad, que ja fa dies es va fer càrrec de la campanya electoral per la impossibilitat que ho fes l'expresident, que compleix 12 anys de presó per corrupció.

Lula s'havia resistit a fer el pas per deixar de ser el candidat del seu partit, confiant que finalment la justícia aixecaria el veto a la seva candidatura i l'excarceraria per fer campanya. I, amb les bones perspectives electorals que li donaven els sondejos, pensava agafar el relleu de Michel Temer a partir de l'1 de gener del 2019. Però el carismàtic líder finalment ha tirat la tovallola víctima d'una de les lleis que va impulsar i que impossibilita un condemnat en segona instància a optar a la presidència del país. 

A l'abril, quan Lula va haver d'entrar a la presó després d'un llarg procés de recursos d'apel·lació, tant ell com el PT van insistir que era l'únic candidat, que faria campanya entre reixes i que Haddad seria el seu segon. Els cartells propagandístics es van concentrar en la cara i el nom de Lula, el polític més ben valorat per la ciutadania, malgrat que la sentència que l'ha dut a la presó i les causes que té pendents per presumpta corrupció o poca vigilància amb els corruptes han tapat el seu llegat. Malgrat tot, empresonat i sense aparèixer en públic, l'expresident que va treure de la misèria 30 milions de brasilers, va encapçalar durant mesos els sondejos, molt per davant dels seus contrincants. 

El carisma de Lula

El carisma indubtable de Lula va fer que el Partit dels Treballadors confiés totalment en la seva figura per tornar a recuperar la presidència del país després que una jugada política acabés precipitadament amb el mandat de Dilma Rousseff, que va renunciar a la reelecció i ara és candidata al Senat. L' 'impeachment' contra la presidenta, acusada de maquillar els números dels pressupostos però neta de la corrupció que ha corcat la política del gegant sud-americà, ha marcat els últims dos anys una societat trencada entre els que consideren que Rousseff va ser víctima d'un cop d'estat encobert per evitar, precisament, la tornada d'un enfortit president Lula, i dels que apel·len a les regles democràtiques.

El rèdit d'un apunyalament

Sigui com sigui, la campanya continua amb el candidat més ben situat per superar la primera volta, l'ultradretà Jair Bolsonaro, encara a l'hospital convalescent d'una punyalada rebuda mentre feia míting, i amb Haddad gairebé desconegut. Bolsonaro, un exmilitar homòfob, masclista i racista, ha sabut treure profit de l'atac i ha guanyat dos punts en intenció de vot, tot i que també ha augmentat el nombre d'electors que diuen que mai de la vida el votarien. 

Segons el sondeig, per darrere de Bolsonaro se situa el laborista Ciro Gomes, amb un 13% d'intenció de vot, seguit de l'ecologista Marina Silva, una ex-PT que ha perdut suport fins a situar-se en l'11%. El tercer és l'exalcalde de São Paulo Fernando Haddad, que els últims dies ha pujat cinc punts fins a arribar al 9%. En el sistema electoral brasiler, només passen a la segona volta els dos candidats més votats en la primera i, segons els sondejos, Bolsonaro és el menys valorat per ser president malgrat que encapçala la intenció de vot.