Lukaixenko ordena tancar "cada pam" de la frontera amb la UE

BarcelonaEl president de Bielorússia, Aleksandr Lukaixenko, ha ordenat blindar “cada pam” de les fronteres de Bielorússia amb els països limítrofs Letònia, Lituània, Polònia i Ucraïna, per tal d'evitar les devolucions forçoses de migrants.

"Que ningú a partir d'avui trepitgi el territori de Bielorússia des de l'altre costat de la frontera, tant la del sud com la de l'oest", ha dit als serveis de seguretat del règim en una compareixença posterior a una reunió aquest dijous. 

Aquest dimecres, la tensió va arribar al punt més àlgid arran la mort d’un iraquià de 29 anys a la frontera, de la qual el Comitè d'Investigació de Bielorússia responsabilitza la policia lituana. Lukaixenko ha titllat els lituans de "nazis" per la mort d'aquest iraquià i ha acusat de "llançar-los mig morts" al seu territori. El ministeri d'Interior de Lituània va repudiar l'acusació.

Segons Lukaixenko, el país veí podria concentrar centenars de migrants indocumentats en llocs fronterers i "expulsar-los a Bielorússia amenaçant-los amb armes". "Han aprovat una llei per disparar migrants i fustigar-los", ha afirmat exageradament, fent referència a la llei d'emergència que el Parlament lituà va aprovar al juliol per accelerar la resolució de peticions d'asil i permetre retencions de sis mesos dels migrants en camps, després de la seva arribada.

Segons Lituània i la UE, Lukaixenko està promovent el que qualifiquen de “guerra híbrida” com a protesta a les sancions que el bloc ha imposat al règim per la seva repressió a l'oposició. En les últimes setmanes, l’arribada d'immigrants ha augmentat notablement, amb més de 4.000 persones que han creuat la frontera de manera irregular, la majoria procedents de l'Iraq i del nord d’Àfrica.

La Unió Europea i l'Iraq s'acosten per fer front a la situació

Per la seva banda, els socis europeus es mantenen crítics i ferms en les sancions econòmiques al règim. La decisió inicial es va prendre després de l'aterratge forçat d'un vol de Ryanair per tal de detenir un bloguer dissident, un acte que reflecteix "l'escalada de greus violacions dels drets humans i la violenta repressió de la societat civil, l'oposició democràtica i els periodistes", així ho va afirmar el Consell en el comunicat de premsa de les mesures.

El cap de la diplomàcia de la UE, Josep Borrell, va mantenir negociacions amb el ministre d'Exteriors de l'Iraq, Fuad Hussein, el 27 de juliol. La UE afirma estar satisfeta amb la cooperació que hi ha amb les autoritats de l'Iraq per solucionar el problema dels refugiats a la frontera entre Bielorússia i Lituània i, segons informen els mitjans iraquians, vols a Bielorússia ja han sigut suspesos per evitar que aquesta situació s'accentuï.

La llei lituana, "contra els drets humans"

La llei d'emergència lituana, aprovada el 13 de juliol, és criticada per diverses organitzacions no governamentals com la Creu Roja, ja que la seva aplicació també frena el dret d’apel·lació dels sol·licitants d’asil rebutjats i estipula que els migrants poden ser deportats mentre revisen les seves apel·lacions. Afirmen que aquestes detencions violen les obligacions internacionals de Lituània, així com els drets dels sol·licitants d'asil. "La llei és una possible vulneració dels drets humans i no es correspon amb les directives de la UE", va dir a l'agència de notícies Reuters el director del programa de la Creu Roja Lituana, Egle Samuchovaite. El país bàltic també va començar a construir una barrera de filferro de 550 km i dos metres d'alt al llarg de la seva frontera amb Bielorússia.

Què en diuen els migrants retinguts?

Uns 700 migrants, entre iraquians i persones provinents de la República del Congo i el Camerun estan retinguts en el camp de detenció de Rudninkai, en territori lituà. Entre els seus reclams ressona la necessitat de "telèfons, menjar i llibertat".

"Un home ens va mostrar el camí, ens va dir que anàvem a Alemanya. Ens va enganyar", explica un dels retinguts a televisions locals que visitaven l'exterior del camp.

"Ningú vol anar a Bielorússia, volem anar a Europa, Alemanya o un altre país", afirma un altre migrant, alhora que demana ajuda a la Unió Europea perquè els tregui del camp. "Estem intentant entrar a la UE. Si Lituània no vol acollir-nos, podem anar a un altre país, però necessitem que algú ens ajudi", afegia.

Mentre aquest és el crit que es llança des de dins del recinte, a pocs quilòmetres ja s'han produït les primeres protestes d'extrema dreta i antiimmigració, segons van reportar els mitjans locals.