Pols UE-Bielorússia
Internacional 26/05/2021

Lukaixenko assegura que va actuar d'acord amb la llei i denuncia una "guerra híbrida" contra Bielorússia

El mandatari defensa la seva actuació en el cas de l'aterratge forçós de l'avió de Ryanair en la seva primera aparició pública després dels fets

6 min
El president de Bielorússia, Aleksandr Lukaixenko, aquest dimecres al Parlament del país

SabadellEl president de Bielorússia, Aleksandr Lukaixenko, ha defensat aquest dimecres que el seu país va actuar per "protegir les persones" i "d'acord amb totes les normes internacionals" quan diumenge va ordenar a un avió de Ryanair que volava d'Atenes a Vílnius que es desviés de la seva ruta i aterrés a l'aeroport de Minsk . Oficialment la mesura es va prendre per una amenaça de bomba, que va resultar ser falsa, però quan l'aparell va aterrar a la capital bielorussa dos dels passatgers, el periodista opositor Roman Protassévitx (que viu exiliat a Lituània) i la seva parella, Sofia Sapega, van ser detinguts. Lukaixenko ha assegurat que ignorava que Protassévitx anés a bord de l'aparell, però l'ha acusat d'estar planejant una "revolta sagnant".

"Vam respondre adequadament a la informació que vam rebre", ha argumentat Lukaixenko en un discurs davant de les dues cambres del Parlament bielorús, després d'haver guardat silenci sobre el cas durant tres dies. Segons ell, l'avís de bomba (que les autoritats bielorusses van atribuir a Hamàs, tot i que aquesta organització ha negat tenir-hi res a veure) va arribar des de Suïssa i es va rebre al mateix moment a Atenes (l'aeroport d'origen), Vílnius (el de destinació) i Minsk. "La part bielorussa va fer arribar ràpidament la informació a la tripulació de l'avió d'acord amb les normes internacionals, perquè en aquell moment l'avió havia creuat la frontera i era al nostre espai aeri", ha argumentat Lukaixenko. Hores més tard, el ministeri d'Afers Exteriors suís ha negat en un comunicat que tingués cap coneixement de la suposada amenaça de bomba. "En conseqüència, no hi va haver cap avís de les autoritats suïsses a les bielorusses sobre aquesta qüestió", ha assenyalat el ministeri.

Segons Lukaixenko, la informació que va arribar a les autoritats bielorusses indicava que els passatgers de l'avió estaven "amenaçats" i per això van fer "el que qualsevol altre país sobirà hauria fet". A més, ha destacat que l'aparell s'acostava a la central nuclear d'Astravets, pròxima a la frontera amb Lituània. "Què volien, un petit Txernòbil? Com reaccionarien els Estats Units en una situació com aquesta, tenint en compte la seva trista experiència?", s'ha preguntat el líder bielorús. El mandatari ha subratllat també que l'avió militar que va escortar l'avió fins que va aterrar a Minsk tenia la missió de garantir les comunicacions i assistir l'aparell de Ryanair en cas que es donés alguna situació crítica, i ha qualificat de "mentida absoluta" les informacions que indiquen que el caça va forçar l'avió a desviar-se de la seva trajectòria.

Una guerra "híbrida"

L'aterratge forçós de l'avió de Ryanair i la posterior detenció de Protassévitx i Sapega ha generat un rebuig gairebé unànime de la comunitat internacional contra un líder autoritari que des de fa gairebé 27 anys reprimeix amb duresa qualsevol forma d'oposició i que s'ha perpetuat al poder gràcies a victòries electorals àmpliament qüestionades tant dins com fora del país, com les de l'estiu passat . La Unió Europea ha prohibit a les aerolínies bielorusses utilitzar l'espai aeri i els aeroports dels estats membres, ha demanat a les seves companyies aèries que evitin sobrevolar Bielorússia i ha imposat noves sancions contra el règim de Lukaixenko, a les quals es podrien sumar també altres països, com els Estats Units.

Aquest dimecres, l'Agència Europea de Seguretat Aèria (EASA) ha instat totes les aerolínies (incloses les no europees) a evitar l'espai aeri bielorús perquè els fets de diumenge "creen seriosos dubtes sobre el respecte mostrat per Bielorússia sobre les normes internacionals de l'aviació civil" i "posen en dubte la seva capacitat d'oferir serveis de navegació aèria segurs".

Lluny d'acoquinar-se, el president bielorús s'ha mostrat desafiant amb la comunitat internacional i l'ha acusat de traspassar "moltes línies vermelles" i "els límits del sentit comú i de la moral humana". "Els nostres detractors, tant dins com fora del país, han canviat els mètodes d'atac a l'estat: ja no és una guerra informativa, és una guerra híbrida moderna i hem de fer el que calgui per evitar que es converteixi en un conflicte calent", ha afirmat. "Som un país petit, però respondrem adequadament. Abans de fer moviments no pensats han de recordar que Bielorússia és al centre d'Europa, i que si aquí esclata alguna cosa serà una nova guerra mundial", ha advertit el president. També ha anunciat que Bielorússia respondrà a les sancions que se li imposin, i en aquest sentit el primer ministre, Roman Golovtxenko, ha insinuat que es podria restringir les importacions i el trànsit d'alguns productes pel país. Tot i que no ha precisat més, cal tenir en compte que part del gas i el petroli russos que arriben a Europa passen per territori bielorús.

Lukaixenko ha denunciat també que els seus adversaris "han passat d'organitzar protestes a una fase d'estrangulament" de l'estat i ha advertit que Bielorússia és només un "camp de proves" d'Occident abans de "llançar-se cap a l'est", en referència a països com Rússia, el gran aliat de Lukaixenko . Aquest dimecres, el Kremlin ha tornat a mostrar-li el seu suport dient que no veia cap motiu per desconfiar de la seva versió dels fets.

"La Corea del Nord d'Europa"

La líder opositora bielorussa Svetlana Tikhanóvskaia ha demanat aquest dimecres a la Unió Europea que vagi més enllà en les represàlies contra el règim de Lukaixenko pel desviament de l'avió de Ryanair. En una intervenció al Parlament Europeu, Tikhanóvskaia ha demanat que la cambra "garanteixi que la reacció de la comunitat internacional no es limiti a l'incident del vol". Segons l'opositora, la UE no ha de limitar la seva resposta a les sancions anunciades aquesta setmana i a l'aïllament de l'espai aeri bielorús, sinó que ha d'"afrontar per complet" la situació del país. En cas contrari, avisa, es "tornaran a viure aquesta mena de situacions".

"Lukaixenko s'està convertint en la Corea del Nord d'Europa", ha etzibat Tikhanóvskaia, que ha lamentat que l'anterior estratègia de "passivitat" de la UE respecte a Bielorússia no ha funcionat. La líder opositora, que viu exiliada a Vílnius , ha estès la mà directament a la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, per abordar un pla per democratitzar Bielorússia, informa Júlia Manresa Nogueras

La líder opositora bielorussa Svetlana Tikhanóvskaia, al desembre, rebent el premi Sàkharov a la llibertat de consciència al Parlament Europeu.

En un missatge difós a través d'Instagram, Tikhanóvskaia també ha anunciat l'inici d'una "nova fase activa de protestes" contra el govern de Lukaixenko". "La finestra d’oportunitat està oberta. No hi ha res més a esperar: el terror s’ha d’aturar d’una vegada per totes", diu la líder opositora. Precisament aquest dissabte farà un any de la detenció del seu marit , Serguei Tikhanovski, que pocs dies abans havia anunciat que es presentaria a les eleccions presidencials de l'agost. Des de llavors continua en presó preventiva i està pendent d'un judici en què podria ser condemnat a fins a 15 anys de presó. Lukaixenko ha dit aquest dimecres que no creu que es repeteixi l'onada de protestes massives que es va viure al país durant la segona meitat de l'any passat, i que van ser durament reprimides per les forces de seguretat.

Sapega també 'confessa'

Aquest dimarts a la nit, les autoritats bielorusses han difós un vídeo de Sofia Sapega en el qual suposadament confessa que és la responsable del canal de Telegram El Llibre Negre de Bielorússia, que "difon informació personal sobre agents de l'ordre", la qual cosa és considerada un delicte al país. El seu to i la seva actitud, però, semblen indicar que no es tracta d'una confessió sincera, sinó que està repetint allò que se li ha ordenat que digui. "Es va gronxant, mirant al cel, com si tingués por de descuidar-se alguna cosa", ha dit a la BBC la mare de la noia, Anna Dudich, que, pel que mostren les imatges, creu que la seva filla està bé. "És culpable de ser amiga del Roman [Protassévitx]. I l'han forçat a confessar «delictes» que no ha comès", ha dit a Twitter Franak Viacorka, un dels assessors de Tikhanóvskaia.

Sapega, una estudiant de 23 anys de nacionalitat russa, està en arrest preventiu durant dos mesos i, segons el ministeri rus d'Afers Exteriors, es podria enfrontar a diversos càrrecs penals. La jove, resident a Vílnius, tornava diumenge cap a la capital lituana després d'uns dies de vacances a Grècia per defensar el seu treball de màster, segons ha explicat la universitat on estudia.

Diumenge a la nit ja s'havia difós un vídeo similar protagonitzat per Protassévitx, en el qual el periodista també admetia alguns dels càrrecs de què se l'acusa. En declaracions a l'agència AFP, la seva mare, Natàlia Protassévitx, ha implorat a la comunitat internacional que faci tot el que pugui per "salvar" el seu fill, de 26 anys, perquè creu que "el mataran". "Van enviar un caça per atrapar aquest jove. És un acte de terrorisme, no es pot dir de cap altra manera. L'han agafat com a ostatge, és un acte de pura revenja! –ha dit la dona–. El meu fill només volia explicar la veritat sobre la situació. No ha fet res mal fet". Des que va ser arrestat diumenge, el periodista no ha tingut accés als seus advocats.

Al vídeo, Protassévitx assegurava que estava bé, tot i que les imatges permetien apreciar que tenia ferides a la cara, per la qual cosa Tikhanóvskaia ha denunciat que el periodista va ser torturat, una acusació que no és nova entre els opositors bielorussos. Aquest dimecres, el portaveu del govern alemany, Steffen Seibert, ha condemnat "en els termes més forts possibles la pràctica de les autoritats bielorusses d'exhibir els seus presoners en públic amb les anomenades confessions".

stats