Publicitat
Publicitat

DEBAT A WASHINGTON

El lobi de les presons, contra la llei migratòria

Els centres privats d'internament dels EUA s'aferren a un negoci que genera 780 milions d'euros a l'any

Les influències de diferents grups de pressió sobre la futura reforma d'immigració flueixen aquests dies als passadissos del Congrés dels Estats Units i de la Casa Blanca. Els legisladors dels dos partits fa setmanes que discuteixen una nova llei per arreglar un sistema migratori que consideren trencat, i esperen aconseguir un acord abans de l'estiu.

En aquest debat algunes organitzacions pressionen per flexibilitzar l'entrada de més immigrants i establir un procés de regularització dels més d'11 milions de sensepapers que viuen al país, mentre que d'altres només volen mantenir l' statu quo .

Entre aquests últims hi ha les empreses privades contractades pel govern per gestionar els centres de detenció de sensepapers. En total són 250 presons que tenen una capacitat per a 34.000 persones i generen 1.020 milions de dòlars (778 milions d'euros) a l'any.

Els dos gegants d'aquest negoci -Corrections Corporation of America (CCA) i el Grup GEO- veuen la reforma d'immigració com una amenaça al seu negoci i, per això, van gastar més de dos milions de dòlars el 2012 per pressionar els congressistes -sobretot els republicans- perquè no canviïn el sistema vigent. El 2005 el govern de George W. Bush va aprovar l'operació Streamline, que ha doblat en elsúltims anys el nombre d'immigrants sense papers empresonats i, per tant, ha disparat els beneficis dels centres de detenció privats.

Abans de l'operació Streamline, un immigrant detingut que intentava passar la frontera de manera il·legal era deportat al cap de poques setmanes o el seu cas es tractava en el sistema civil d'immigració del país. Ara, en canvi, és condemnat a sis mesos de presó abans de ser deportat i si és reincident pot tenir una pena d'entre 15 mesos i 20 anys.

"Tracten tots els immigrants indocumentats com si fossin criminals però la gran majoria només busquen una vida millor", assegura Vicki Gaubeca, directora del centre de la Unió Americana per les Llibertats Civils (ACLU) a la ciutat fronterera de Las Cruces de Nou Mèxic. Gaubeca explica que el programa es va impulsar per descoratjar l'entrada il·legal d'immigrants però no se n'ha demostrat l'eficàcia. "Només ha servit per saturar els jutjats i per destinar més recursos públics a presons d'indocumentats, en lloc de dedicar-los a la lluita contra el narcotràfic i el tràfic de persones", afirma.

Un informe de Grassroots Leadership, una organització que fa anys que demana el tancament de centres nord-americans de detenció d'immigrants, revela que els casos d'immigració il·legal han augmentat un 350% en els últims 10 anys -de 12.411 el 2002 a 55.604 el 2010-. Davant aquest augment, tribunals fronterers com el de Tucson, a l'estat d'Arizona, poden arribar a processar 80 persones a la vegada.

La reforma d'immigració podria canviar aquesta situació, però Vicki Gaubeca ho veu improbable. "Alguns congressistes, com el republicà John McCain, volen més recursos per segellar la frontera i per al programa operació Streamline, que finança els centres de detenció d'immigrants", explica.

De fet, la proposta bipartidista de sis senadors que es va presentar el mes passat preveu un augment del pressupost per a la seguretat de la frontera i no eliminar l'operació Streamline sinó estendre-la.

La societat civil es mobilitza

"Per sort, s'ha creat una àmplia coalició d'associacions religioses, sindicats i grups de defensa dels drets civils i la reforma d'immigració per demanar la fi de la criminalització dels immigrants", diu el director de Grassroots Leadership, Bob Libal.

Els mesos vinents la seva reivindicació xocarà amb els interessos de les empreses que gestionen els centres de detenció d'immigrants. El Congrés i la Casa Blanca hauran de decidir si la incorporen en l'esperada reforma del sistema migratori.