13/01/2013

Les llistes negres d'Atenes

2 min
Durant el seu últim govern, Iorgos Papandreu va rebre una llista d'evasors fiscals que li va entregar l'aleshores ministra francesa Christine Lagarde.

El padrí també és una figura grega. Els Papandreu ho saben. Quan el vell Andrea -el pare de l'últim cap de govern socialista, Iorgos Papandreu- va tornar de l'exili amb l'objectiu de fer créixer el Pasok, el Partit Socialista Panhel·lènic, una de les estratègies que va utilitzar per teixir aliances pel territori va ser la d'apadrinar el nen d'alguna família influent.

El clientelisme és una pràctica antiga i estesa a Grècia. La lleialtat política es pot comprar. Quan el mateix Andrea Papandreu, ja primer ministre, va descobrir que un dels seus barons territorials s'havia embutxacat un milió i mig de dracmes d'una companyia elèctrica amb què havia fet negocis, la reacció del líder socialista va ser dir: "Estem d'acord que, de tant en tant, ens hem de permetre algun petit regal per a nosaltres mateixos. Però, sisplau, que no sigui tan gran".

Avui l'ONG Transparència Internacional ja considera que Grècia és el país més corrupte de la UE, per davant de Bulgària i Romania. Els grecs viuen ofegats pel pes d'unes retallades que intenten quadrar pressupostos a cop de rebaixar els sous dels mestres i els metges, les pensions i els subsidis. Així que, per primera vegada, la impunitat fiscal de polítics, famosos i rics s'ha convertit en una bomba de rellotgeria.

Va ser durant el govern de l'últim Papandreu -Iorgos-, que l'aleshores ministra de Finances francesa, Christine Lagarde, va fer arribar la ja famosa llista amb el nom de 2.000 grecs que havien evadit impostos a Suïssa. Li va passar al seu col·lega, el refinat Papakonstantinu, un grec de casa bona educat a la London School of Economics, que havia passat mitja vida a l'estranger. Lagarde s'hi entenia bé, però la llista va desaparèixer.

Avui Papakonstantinu està acusat de no haver fet investigar aquella llista i d'haver-hi esborrat els noms de tres familiars seus. També el seu successor, Evànguelos Venizelos, haurà de respondre davant d'una comissió parlamentària per haver tingut el misteriós USB amagat en un calaix durant més d'un any, i no haver-lo recuperat fins que l'actual govern n'havia reclamat una nova còpia a França.

Sense una reforma fiscal creïble

La llista de Lagarde no és l'única llista negra que volta per Atenes aquests dies. N'hi ha, com a mínim, quatre. El Banc Central grec va fer arribar al ministeri d'Hisensa un total de 54.000 noms de contribuents que havien transferit diners a l'estranger entre el 2009 i el 2011. Les autoritats gregues també han anunciat que estan investigant el patrimoni d'una seixantena de polítics sospitosos d'haver evadit impostos. I tot això sense haver fet una reforma fiscal creïble, més enllà de collar les nòmines, els rebuts de la llum i mantenir els preus de molts productes bàsics massa cars.

L'estructura de poder grega continua, de moment, intacta. El govern ha reconegut, per exemple, que si els armadors paguessin tots els impostos a Grècia l'estat tindria uns ingressos anuals de 26.000 milions d'euros, en comptes dels 10 milions actuals. Grècia continua sent avui -malgrat les retallades- el segon país de l'OTAN que més diners gasta per habitant en el seu exèrcit, només per darrere dels EUA.

Fins i tot des de Brussel·les es recrimina que Atenes ha fet pagar el cost més alt de les reformes als que menys tenen, mentre la corrupció continua sent l'obstacle més gran per a la recuperació grega.

stats