Te amb Llet contra la Xina

Des de Birmània fins a Hong Kong, un moviment a les xarxes socials uneix la lluita democràtica a l'Àsia

3 min
Un manifestant fa una salutació de tres dits davant una fila de policies antidisturbis que sostenen roses que els manifestants els han donat a Yangon, Birmania

PequínEls joves birmans que lluiten contra el cop d'estat militar han sigut els últims a sumar-se a un moviment panasiàtic en defensa de la democràcia sorgit a Internet: l’Aliança del Te amb Llet. Amb l'etiqueta #MilkTeaAlliance pengen a Twitter vídeos de les manifestacions a Birmània, denúncies de detencions o desaparicions, convocatòries de concentracions, sentències contra activistes i molts missatges de solidaritat. Les xarxes socials s'han consolidat com una gran eina de lluita per a la joventut que protesta a Hong Kong, Tailàndia, Taiwan, Malàisia i, ara també, a Birmània. Amb aquesta etiqueta, que va sorgir ja fa un any, comparteixen informació, consells i creen comunitat, en un moviment que agrupa mobilitzacions diverses però que té com a objectiu comú la defensa de la llibertat i la democràcia.

Les multitudinàries manifestacions de Hong Kong el 2019, liderades per estudiants per exigir més democràcia i denunciar les ingerències de Pequín, en certa manera es van veure reflectides en les protestes estudiantils contra el govern tailandès del 2020. I des del febrer, el cop d'estat a Birmània ha fet sortir als carrers tota una generació que reclama la consolidació de la democràcia i sembla no tenir por de la repressió, que ja ha matat almenys 810 manifestants. La protesta a Birmània de seguida va imitar el senyal dels tres dits alçats de les protestes antimonarquia de Tailàndia, que l'havien agafat prestat, de fet, de la pel·lícula Els jocs de la fam. Alhora, se sumaven al moviment online del #MilkTeaAlliance.

L’Aliança del Te amb Llet mostra el poder de les xarxes socials entre els joves i el gran potencial d'internet com a eina de connexió i de lluita social per a les societats amb règims autoritaris. La repressió a Birmània, la violència policial a Hong Kong o el col·lapse dels hospitals a Wuhan, al principi de la pandèmia de covid-19, s'haurien silenciat sense les xarxes socials, que permeten fer-ne una retransmissió en directe. Els governs són conscients d'aquest poder i a Birmània el règim militar ha intentat controlar l'accés a internet, a més de prohibir diverses xarxes socials. A la Xina porten anys d'avançament i la coneguda popularment com a “Gran Muralla d'internet” evita l'accés a continguts que el govern considera perillosos i prohibeix serveis o aplicacions occidentals com Google, Facebook, WhatsApp, Twitter, Gmail...

L'abril passat, quan es complia un any de l'aparició del moviment, Twitter li dedicava un emoji especial com a homenatge: és una tassa de te amb una palleta sobre un fons amb tres tons de marró que representen els diferents tipus de te amb llet que es consumeixen a la regió. L’emoji apareix de manera automàtica en escriure l'etiqueta #MilkTeaAlliance en anglès, tailandès, birmà, xinès i coreà.

La plataforma afirma que en l'últim any s'han vist més d'11 milions de tuits amb aquesta etiqueta. El nou emoji pretén reconèixer el moviment prodemocràcia i posar-lo al mateix nivell que el #MeToo, per denunciar els abusos contra les dones, o el #BlackLivesMatter, que originàriament denunciava la violència policial contra els afroamericans.

Origen antixinès

El nom de Milk Tea Alliance va sorgir de manera casual l'abril del 2020 arran d'un enfrontament entre internautes. Els tuits d'un actor tailandès, conegut popularment amb el nom de Bright, i de la seva parella model que feien referència a Hong Kong i Taiwan com a països independents van ser ferotgement contestats per nacionalistes xinesos. L'episodi va desencadenar un dur enfrontament entre els fans dels actors i els patriotes xinesos, que van fer una crida al boicot de les dues estrelles. Dels comentaris, mems i bromes es va passar als insults i amenaces, que van donar lloc a un moviment contra l'autoritarisme xinès.

El nom que s'adopta ve d'un tret diferencial entre la Xina i la resta de països de la regió, per als quals el te amb llet és entès com un element de reconeixement comú. No es consumeix a la Xina, on es pren sol, però sí en altres països del sud-est asiàtic que han estat en contacte amb Occident i les seves idees.

stats