Llei seca i carrers buits: Turquia confinada durant el Ramadà

IstanbulLlargues cues de cotxes van inundar les sortides d'Istanbul, la gran megalòpoli turca, en un èxode provocat per l'última mesura del govern per combatre la pandèmia. Després que el president Recep Tayyip Erdogan anunciés un tancament total del país, milers de persones van fugir de la ciutat en els últims dies d'abril pel que vindria en els 17 dies següents. I el mateix president sap que va a contracorrent respecte dels veïns europeus: “En un moment en què Europa entra en una fase de reobertura, hem de reduir ràpidament el nombre de casos a menys de 5.000 [diaris] per no quedar-nos enrere”. La xifra que s'ha fixat com a objectiu és a anys llum: Turquia registra ara per ara una mitjana de 30.000 contagis de covid-19 cada dia.

Només poden estar obertes les botigues essencials, els hospitals i la producció, mentre la restauració i els comerços –en un país on el turisme va representar l'any 2019 el 12,7% del PIB– es dessagnen. El Kenan té un petit restaurant prop de la icònica plaça de Taksim, que en època prepandèmica solia estar plena de gom a gom durant el mes de maig, i per segon any consecutiu s'haurà de menjar ell mateix el peix. “Érem vint treballadors, ara en som només dos. Les coses no han millorat ni crec que ho facin”, explica. I com ell, milers. Taules buides que només s'emplenaran si els clients volen emportar-se el menjar: “Qui em demanarà menjar a domicili?”, diu un Kenan conscient que la seva clientela arriba de tots els indrets del planeta menys dels quatre carrers que envolten el seu local.

Prop d'aquest restaurant hi ha el carrer més concorregut del país, Istiklal, per on passen més de tres milions de persones al dia en els mesos turístics. Avui, res a veure. Però el tancament durant el que queda de Ramadà, segons assegura el govern d'Erdogan, busca justament tornar a omplir la ciutat i reactivar una economia que ja venia defectuosa de sèrie. “Si no apliquem el confinament pagarem un gran cost a totes les àrees de manera inevitable, des del turisme fins a l'educació passant pel comerç”, va dir el mandatari en un comunicat. I les xifres ja avisen. O, més aviat, les comparacions: si l'any 2019 Turquia va aconseguir uns ingressos de 34.000 milions de dòlars gràcies als turistes, l'any 2020 només en van entrar 12.000.

Amb 80 milions d'habitants, Turquia ha confirmat gairebé cinc milions de casos de covid i poc més de 40.000 morts. Pel que fa al nombre de vacunacions, el govern afirma haver administrat més de 23 milions de dosis –en gran mesura gràcies als socis xinesos i la vacuna Sinovac– i prop del 12% de la població ja està completament immunitzada. Segons ha assegurat el ministre de Sanitat, Fahrettin Koca, l'increment del nombre de ciutadans amb les dues punxades permetrà en els següents mesos una obertura gradual del país i la consegüent recepció de l'esperat turisme. De fet, el mateix Erdogan ja va avançar que no demanaria el discutit passaport de vacunacions, en cas que es posi en marxa durant els mesos d'estiu: les portes del país estaran obertes per a qui mostri un test PCR negatiu.

Llei seca

Tot i la indignació d'una hostaleria que ha vist els seus locals tancats durant mesos i no ha pogut atendre ni un sol turista, el govern turc va sorprendre la seva població amb una mesura inèdita: els supermercats de begudes alcohòliques “no entren en les excepcions”, va afirmar el ministre de l'Interior, Süleyman Soylu. Immediatament, els col·lectius de comerciants relacionats amb la venda d'alcohol van posar el crit al cel i un dels seus líders, Özgür Aybaş, va assegurar: "Es tracta d’un cop d’estat a la vida privada i a la cultura. El coronavirus és l’excusa”, va dir.

Però Soylu ho va avisar fa uns mesos: “La nostra decisió és coherent amb la visió científica. L’alcohol té un impacte que provoca un menor distanciament social”. Aquesta base científica no és compartida per a molts: un diputat de l'oposició, Veli Ağbaba, va afirmar que aquestes prohibicions són "un intent d'enginyeria social, no una lluita contra el brot” de coronavirus. El següent objectiu de Soylu, segons va anunciar aquesta setmana, és prohibir la venda de tabac durant el Ramadà. La recomanació tampoc provenia d'una font científica, sinó religiosa: “Cal dificultar-ne l'accés”, va dir Nuri Ünal, president de la Unió de Treballadors d'Afers Religiosos de Turquia.

La prohibició va fer esclatar les xarxes socials, que es van omplir de missatges que insinuaven que la decisió podria servir com a experiment per a hipotètiques futures ocasions: Erdogan, que busca donar el màxim pes possible als valors de l'islam en el seu programa de govern, mai ha sigut amic de les begudes alcohòliques ni del tabac. La pandèmia, que per una banda ha buidat els pocs estalvis dels turcs; per l'altra, ha ajudat el president a tirar endavant una agenda sense gairebé oposició al carrer, i ara també sense alcohol. Turquia s'ha convertit en el país dels 17 dies de llei seca, on els hospitals són plens de gom a gom i on només estan oberts els establiments essencials, com les mesquites.