Internacional 17/05/2012

Els límits de la justícia internacional

Sonja Mitrovic
2 min
IMPERTORBABLE  Mladic va escoltar els càrrecs amb un posat impassible.

Al món es creu que la majoria dels serbis consideren que Ratko Mladic és un heroi de guerra, alhora que neguen el genocidi a Srebrenica l'any 1995 durant la guerra a Bòsnia. O potser no?

Les enquestes de l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa han indicat que entre un 70% i un 80% dels serbis són partidaris de perseguir els crims de guerra. El 72% diuen que saben què va passar a Srebrenica l'any 1995 i ho consideren un crim de guerra. En la mateixa línia, el 64% coneixen els detalls sobre el setge i les víctimes de Sarajevo a mans de les forces sèrbies. Quan les autoritats van arrestar el principal culpable d'aquests fets, l'exlíder militar serbi Ratko Mladic, només uns quants van sortir al carrer a protestar contra la seva extradició.

Tot i això, les respostes reflecteixen la complexitat de l'anomenada justícia transicional, unes mesures que fan que una societat enfronti un passat incòmode. Un tema dolorós, ja que toca la narrativa oficial sobre la identitat nacional i records personals recents de la guerra.

Els resultats ens conviden a reflexionar sobre el paper dels tribunals internacionals. Cada cop més serbis consideren que el Tribunal Penal Internacional és una institució injusta i que als criminals de guerra serbis se'ls ha de jutjar a casa . "Per què -la gent sol preguntar- estem obligats a lliurar els nostres presumptes criminals de guerra i els altres no?" I apunten a l'exmilitar bosnià Naser Oric o a l'albanokosovar Hashim Thaçi, convençuts que ells sí que van escapar-se de la seva part de culpa, quan de fet tots dos van ser jutjats. Un tòpic, doncs, que el TPI no ha sabut tombar.

L'experiència sèrbia ens demostra la importància dels judicis internacionals, ja que tracen el camí i són una manera de fer pedagogia institucional. No obstant això, amb la justícia d'àmbit global potser no n'hi ha prou. Les seves sentències poden acabar ignorades, lluny de les poblacions a les quals van dirigides, si no van de bracet amb les activitats locals.

Cultura popular i política

A Sèrbia, la societat civil i la cultura popular van omplir el buit que sovint deixava la política. Així va néixer Rekom, una xarxa d'ONGs que recorda als polítics la necessitat de tractar els crims del passat. Pel·lícules com Gira i El quart home envien un missatge clar, com ara que "la massacre de Bòsnia no hauria d'haver passat mai". Aquests blockbusters els han vist més d'un milió de serbis. En contrast, només un 9% dels enquestats afirmen que han llegit alguna vegada una sentència del TPI.

stats