29/09/2017

La fi de l’era Schäuble

3 min

Wolfgang Schäuble ha personificat la línia més dura de les receptes d’austeritat imposades durant la crisi. És l’home que, durant anys, ha guardat al calaix l’amenaça de la sortida de Grècia de l’euro per treure-la cada cop que les negociacions del rescat grec s’encallaven. Ell, que exhibia l’etiqueta de ser l’últim gran europeista del govern alemany, va advocar per deixar caure Atenes en més d’una ocasió i va posar fre a qualsevol idea de mutualització del deute.

El guardià de l’ortodòxia, que ara plega de ministre, ha exercit d’home de confiança però també de contrapunt d’Angela Merkel. En els pitjors moments de la crisi, les seves discussions sobre quina havia de ser l’estratègia de Berlín eren tan sonades que més d’un representant alemany a Brussel·les havia hagut d’aguantar la brometa d’un company d’un altre país preguntant-li: “¿Aquesta és la posició de la cancelleria o la del ministeri de Finances?”

Schäuble es retirarà com a president del Bundestag, on la seva mà ferma sembla ara imprescindible per garantir l’ordre en una cambra que es quedarà sense l’hegemonia de la Gran Coalició i on irrompen de cop 94 diputats de l’extrema dreta. El totpoderós ministeri de Finances alemany es converteix així en el gran esquer de la negociació per formar la nova coalició de govern de Merkel. És un dels objectius que persegueix el Partit Liberal de Lindner.

El futur de la zona euro serà diferent sense Schäuble, tot i que això no ha d’implicar necessàriament més flexibilitat ni menys rigor. El nou Bundestag serà un Parlament més hostil a qualsevol intent d’una Europa més social. L’euroescepticisme xenòfob d’Alternativa per a Alemanya i el retorn a la cambra d’uns liberals que durant molt de temps van fer campanya activa per la sortida de Grècia de l’euro no facilitaran cap procés de reformes. L’FDP de Lindner sempre ha tingut un discurs molt dur contra qualsevol transferència alemanya per finançar deute d’un altre país membre i ja han mostrat el seu escepticisme amb la proposta d’Emmanuel Macron de crear un pressupost per a l’eurozona. El president francès vol refundar Europa a partir d’una nova arquitectura institucional per a l’eurozona però amb el binomi Merkel-Macron no n’hi haurà prou. La cancellera haurà de jugar a més bandes i això podria obligar també el francès a mirar més enllà de Berlín. Les eleccions alemanyes havien de ser l’últim escull abans de començar a pensar en la UE del futur, però l’impàs s’allargarà una mica més.

Els enigmes d’un nou temps

La incertesa postelectoral, la debilitat de Merkel, la desorientació dels socialdemòcrates i un panorama intern marcat, probablement, per un inaudit tripartit i la pressió de l’extrema dreta podrien portar Alemanya i la cancellera a preocupar-se més per l’estabilitat interna que per les urgents reformes que la UE necessita per recosir els estrips de la crisi.

Schäuble tanca 25 anys lligats a l’euro, des de la firma del Tractat de Maastricht de l’any 1992. S’acaba una era de la moneda única. I la que ve és incerta i no necessàriament millor.

“Algú ha de seguir cuidant la botiga”, va dir Schäuble fa quatre anys quan li van preguntar si tenia ganes de continuar com a ministre. Aquest cop la botiga està en venda i el diligent Schäuble ha estat traslladat amb honors a un altre negociat.

stats