EUROPA

La lenta agonia de Theresa May

Els ‘tories’ negocien entre si per arribar a un acord del Brexit acceptable abans de dimecres a la nit

QUIM ARANDA / JÚLIA MANRESA

L’esgotadora, interminable i lenta agonia de Theresa May en la seva lluita per tirar endavant el Brexit segueix. Aquest dilluns, durant unes hores, després que les negociacions tècniques entre la Unió Europea (UE) i el Regne Unit s’haguessin allargat fins a gairebé les tres de la matinada anterior, semblava que tot estava lligat i que aquest mateix dimarts Downing Street hi donaria l’empenta definitiva.

A primera hora de la tarda, però, va quedar ben clar que May viu en un món de ficció i envoltada d’enemics, sobretot a dins del seu partit. A l’hora de tancar aquesta edició impresa resultava impossible conèixer si dimarts, en l’habitual reunió de l’executiu, hi haurà res sòlid per discutir o aprovar. La raó? La mateixa de sempre. El problema de la frontera nord-irlandesa.

I és que, com admeten fonts comunitàries, la qüestió no és només que es tanqui un acord entre les institucions comunitàries i els negociadors britànics. La part més complexa és a les Illes Britàniques, on Theresa May ha d’aconseguir els suports necessaris, tant del govern com del Parlament. Ho van expressar clarament ahir diferents veus.

En primer lloc, la ministra brexiter per al Desenvolupament Internacional. Penny Mordaunt va suggerir que el govern fiscalitzarà el que May porti de Brussel·les, si en porta res. “L’important és que hi ha dos controls sobre aquest acord: hi ha el govern i el Parlament. I, per tant, la feina del govern consisteix a dur davant del Parlament un acord que honori el resultat del referèndum”. I, de moment, el que hi havia dilluns a la matinada damunt de la taula no satisfà les expectatives del radicals anti-Unió.

També ho va expressar de manera contundent el diputat conservador i brexiter ultra Mark Francois, que va comparar la tàctica negociadora de May amb la caiguda de Singapur davant dels japonesos durant la Segona Guerra Mundial. I que va advertir: “Tots els membres del govern seran jutjats per la història pel que faran en els pròxims dies i setmanes. I seran jutjats per si han preferit un cotxe oficial i una cartera ministerial abans que no pas lluitar pel destí del seu país”.

Constatació de l’evidència

El problema per a May és que, després de mesos i mesos de negociació, no hi ha cap solució sobre la frontera que satisfaci a tothom a la vegada. El negociador en cap de la UE, Michel Barnier, ho deia en un comunicat després de la reunió, celebrada a Brussel·les, del Consell d’Afers Generals de la Unió. Un comunicat en què bàsicament es limitava a admetre l’evidència que “encara no s’ha arribat a un acord”.

Totes les faccions dels conservadors, radicals brexiters, remainers i fins i tot els que encara són fidels a la premier, continuen negociant entre ells mateixos, doncs. I si no arriben a un acord abans de demà a la nit, a tot estirar, serà pràcticament impossible convocar una cimera de caps de la UE per al 24 de novembre i ratificar el pacte a què, hipotèticament, s’hauria arribat. No tancar-lo al novembre significaria que seria pràcticament impossible que es votés al Parlament abans de Nadal. I encara que hi arribés, ja a finals de desembre o bé en els primers dies del 2019, que la Cambra dels Comuns hi donin llum verda és pura utopia. Tal com l’ha dissenyat May a hores d’ara, ni el volen els remainers, ni els brexiters ni encara menys els unionistes nord-irlandesos del DUP, que amb els seus deu diputats són claus per mantenir May al poder.

El no acord, per tant, és cada cop més una possibilitat real. Fins i tot ni que sigui per accident i encara sabent que ningú o gairebé ningú no el desitja. Ho va dir també el cap més extremista dels brexiters, el parlamentari conservador Jacob Rees-Mogg: “Es corre el risc de l’elecció d’un nou lideratge de manera accidental [la substitució de Theresa May] i també de manera accidental es corre el risc d’una sortida de la UE sense cap acord. Podria passar en qualsevol moment, no està sota el control específic de ningú”. Rees-Mogg, llop amb pell de llop, és dels que aposten pel divorci a la valenta.

Barnier també va assegurar que “els paràmetres d’un possible acord estan molt definits” i que, per tant, la decisió correspon als britànics. May la retarda tant com es pugui, potser fins demà, perquè en el moment que la presenti al govern i al Parlament l’opció a triar sigui o el seu acord o un no acord per manca de temps per negociar res més. Un xantatge que difícilment els parlamentaris acceptaran.

Un nou referèndum?

D’altra banda, una veu més es va sumar a la demanda d’un nou referèndum: la de l’ex primer ministre Gordon Brown (2007-2010). Juntament amb Tony Blair i John Major, és ja el tercer dels quatre expremiers vius que el demanen. L’únic que segueix sense badar boca és David Cameron, el gran responsable del caos en què viu la política britànica des del maldestre plebiscit de juny del 2016.

Mentrestant, la lliura ahir perdia força contra el dòlar i l’euro, i els nervis es disparaven davant de la incertesa entre la comunitat empresarial. Tant és així que Terry Sargeant, director general al Regne Unit del gegant industrial alemany ThyssenKrupp, va arribar a afirmar que l’estratègia seguida pel govern en relació amb el Brexit ha sigut un “desastre absolut”, i que ha tingut més en compte “no fer esclatar el Partit Conservador que afavorir les empreses britàniques”.

Sánchez recomana un segon referèndum

Mentre Europa manté el silenci sobre el Brexit, Pedro Sánchez es mulla. En una entrevista a Politico, Sánchez demana obertament que el Regne Unit se sotmeti a un segon referèndum sobre el Brexit perquè creu que “no és democràtic” que un país marxi de la UE amb el 51% dels vots. “Si jo fos Theresa May, convocaria un segon referèndum, sense cap mena de dubte”, diu el president espanyol en aquesta entrevista. Per a Sánchez, “tot el que fan aquesta mena de referèndums [els que voten escissions de regions] és fragmentar i polaritzar les societats”, i per això creu que s’hauria de dur a terme una segona votació. De fet, el president socialista matisa que no creu que s’hagués d’impulsar la segona consulta ara, sinó més endavant, perquè el Regne Unit es pugui tornar a unir a la UE eventualment. El president admet que l’acord és “a tocar”, però creu que la marxa del Regne Unit de la UE no pot portar res de bo. Des de la Comissió Europea van evitar pronunciar-se sobre aquestes declaracions de Pedro Sánchez.

EDICIÓ PAPER 16/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF