Sense dutxes i amb lavabos químics: així és el nou camp de refugiats de la UE a Lesbos

Un afganès mostra a l'ARA la precarietat de les instal·lacions que substitueixen les de Mória

Un antic camp de tir militar situat en una platja acull des d'aquest cap de setmana nou mil refugiats que malvivien al camp de Mória, calcinat del tot en un incendi fa poc més d'una setmana. El camp està envoltat de filat espinós i les autoritats gregues no hi permeten l'accés a la premsa ni a les ONG. Wakil A., un afganès de 28 anys que s'hi va instal·lar dissabte, ha fet arribar a l'ARA vídeos que evidencien la precarietat de les noves instal·lacions, una autèntica presó a cel obert on falta de tot i amb la qual la UE intenta desincentivar l'arribada de més refugiats a Europa.

"Només ens donen menjar i una ampolla d'aigua al dia", explica en un dels vídeos, on es veu una llarga cua de gent esperant la seva ració, sense mantenir la distància mínima per evitar contagis pel covid.

Les condicions de vida al camp són precàries i és molt complicat que es mantinguin les mesures higièniques per prevenir la propagació del coronavirus. La policia grega ha convençut la gent que s'havia escampat per l'illa després de l'incendi de Mória que accedissin a entrar al camp tancat amb l'argument que s'estudiarien les seves sol·licituds per ser traslladats a la Grècia continental o a altres països de la UE. Les instal·lacions són provisionals però el govern del conservador Kiriakos Mitsotakis i les institucions europees no han presentat ara per ara cap pla concret per recol·locar la gent i molts ja temen l'arribada de la tardor i l'hivern.

Les famílies s'instal·len en carpes que no tenen terra, on s'allotgen tres famílies: la primera cosa que van haver de fer a l'instal·lar-se al nou camp va ser retirar les pedres de la parcel·la que els havien assignat.

Les persones que estan soles s'estan en tendes més grans, d'unes 150 places cadascuna. En aquestes tendes també s'han aïllat els més de 200 refugiats que han donat positiu a les proves de coronavirus.

A les instal·lacions no hi ha dutxes ni sistema de sanejament d'aigües. Els refugiats s'han de rentar en camions cisterna i n'hi ha que prefereixen banyar les criatures al mar i després esbandir-les amb aigua dolça. Els lavabos són químics.

Al camp tampoc hi ha subministrament elèctric i els refugiats han de passar la nit a les fosques, amb la por de patir agressions. "Aquí no s'hi pot viure. No som animals, som persones com els europeus. Sisplau, necessitem que ho comprengueu", conclou l'afganès que fa dos anys que va arribar a l'illa fugint de les amenaces dels talibans.

EDICIÓ PAPER 24/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF