Internacional 29/09/2022

L'OTAN apuja el to i avisa que respondrà amb "determinació" a sabotatges com els del Nord Stream

Brussel·les demana fer proves de resistència a les infraestructures essencials

3 min
Terminal del gasoducte Nord Stream a Lubmin, Alemanya.

Brussel·lesL'OTAN ha apujat el to i la contundència de les advertències, i aquest dijous, després de la nova fuga que s’ha identificat en els gasoductes Nord Stream i Nord Stream 2 , ha avisat que respondrà de forma "unida" i amb "determinació" als atacs que han rebut les infraestructures gasístiques que uneixen Rússia i Alemanya. Tot i que encara se’n desconeix l’autor i les causes exactes, l'Aliança Atlàntica dona per fet que els atacs han sigut "actes de sabotatge deliberats" i els ha titllat d’"imprudents i irresponsables". "Nosaltres, com a aliats, ens hem compromès a preparar-nos, a dissuadir i a defensar-nos contra l’ús coercitiu de l’energia i altres tàctiques híbrides per part d’actors estatals i no estatals", ha advertit el consell de l’OTAN en una declaració escrita.

A més, el secretari general de l'organisme, Jens Stoltenberg, va subratllar aquest dimecres després de reunir-se amb el ministre danès de Defensa, Morten Bodskov, que cal que els països aliats garanteixin la "protecció de les infraestructures essencials". En aquest sentit, la Unió Europea ja està estudiant la manera de protegir els gasoductes Nord Stream i Nord Stream 2, però el problema és que la protecció de les infraestructures és una competència dels estats membres. Noruega ja va anunciar que desplegaria personal militar a les seves instal·lacions petrolieres i gasistes per evitar potencials sabotatges.

D’altra banda, Brussel·les també ha demanat als Vint-i-set que facin proves de resistència als gasoductes Nord Stream i Nord Stream 2. La Unió Europea ja tenia la intenció d’avaluar les instal·lacions des del 2020, però després de les fugues d’aquests dies, considera que ara és més urgent, ja que "la situació no té precedents i és excepcional". "Contactarem amb tots els estats membres i farem el test d’estrès a les infraestructures essencials", ha anunciat la comissària europea d’Interior, Ylva Johannson. Les autoritats alemanyes van alertar aquest dimecres, segons va informar el diari Der Tagesspiegel, que els gasoductes fins i tot podrien haver quedat inutilitzats per sempre .

Les investigacions continuen en marxa

La Marina alemanya s’ha desplaçat a la zona de les fuites dels gasoductes amb un vaixell cercador de mines per ajudar Dinamarca en les tasques d’investigació. La ministra federal de Defensa, Christine Lambrecht, ha exigit que “les circumstàncies d’aquest inquietant succés han d’aclarir-se ràpidament i han d’identificar-se els responsables”. La detecció d’un quart forat en els gasoductes del mar Bàltic confirma l’indici que han sigut ocasionats per un sabotatge estatal, amb una operació que ha requerit molts recursos, coneixements en la matèria i preparació, informa Isaac Lluch.

El consell de l’OTAN ha assegurat que dona suport a les investigacions en marxa i la Comissió Europea ja va prometre dimecres que no escatimaria en esforços i recursos per contribuir al màxim en l’esclariment dels fets. De fet, aquest divendres Dinamarca, Alemanya i Suècia aprofitaran la reunió extraordinària sobre Energia que se celebra a Brussel·les per informar sobre l’estat de les investigacions i pot ser que els Vint-i-set ja acordin prendre alguna mesura respecte a les fugues de les infraestructures gasistes.

D'altra banda, el Kremlin també ha demanat una investigació internacional "urgent" sobre les fugues i ha qualificat la situació d’"extremadament perillosa". El portaveu del govern rus, Dmitri Peskov, ha volgut restar-li importància al fet que es detectessin avions i vaixells russos a la zona i, aquest dimecres, va qualificar les acusacions que apuntaven al Kremlin com a culpable dels atacs als gasoductes d’"estúpides i absurdes".

stats