Per què l'estabilitat a Ucraïna és de "vital importància" per als Estats Units?
Washington i Moscou es reuneixen aquest dilluns a Ginebra en una setmana clau de trobades
WashingtonEn l'última compareixença davant els mitjans de comunicació, el secretari d'Estat nord-americà, Antony Blinken, no va sortir del guió que fa dies i dies repeteix en relació amb la situació a Ucraïna. "Les accions agressives de Rússia són una amenaça a la pau i la seguretat a Europa. Estem preparats per respondre amb contundència a qualsevol agressió russa", va dir, poc abans d'embarcar en direcció a Ginebra per a les reunions d'aquest dilluns per tractar de resoldre de manera diplomàtica el polvorí ucraïnès. La setmana s'augura clau.
Joe Biden no està disposat que torni a passar el mateix que el 2014, quan els Estats Units van deixar que Rússia travessés una línia vermella amb la invasió a Crimea. Biden, llavors vicepresident de Barack Obama, va pressionar tant com va poder per fer "pagar amb sang i diners" l'agressió, però no va haver-hi contrapartida ferotge. Ara, com a líder dels EUA, Biden canvia el discurs i, segons els seus assessors, ja ha advertit Putin que "les coses que no es van fer el 2014, estem preparats per fer-les".
La implicació dels Estats Units en tot el que passi a Ucraïna és cabdal per als interessos nord-americans. Ucraïna és la porta d'entrada de Rússia a l'est d'Europa, i un punt estratègic per a l'accés al mar Negre –i, d'allà, tenir més fàcil arribar al Mediterrani, el Pròxim Orient o el nord d'Àfrica–. A banda, permetre a Rússia recuperar influència a la regió i tenir al voltant satèl·lits sota el seu poder seria nefast per a uns EUA que encara veuen Moscou com un dels principals adversaris mundials.
No és res nou. Pocs anys després del col·lapse de la Unió Soviètica, el llavors assessor en seguretat nacional Zbigniew Brzezinski, defensava que la nova estratègia nord-americana post Guerra Freda implicava tenir una aliança clau amb països com Ucraïna que fes de contrapès cabdal a la zona. "No es pot emfatitzar prou que sense Ucraïna Rússia deixa de ser un imperi, però que amb una Ucraïna subornada i després subordinada Rússia es converteix automàticament en un imperi", va escriure el 1994 a la revista Foreign Affairs.
La millor manera de dissuadir Putin
El primer punt important en tot això és el paper de tap que fa quant a possibles interessos d'expansió territorial russos. "L'establiment dels estats independents d'Ucraïna i Bielorússia després de la caiguda de la Unió Soviètica el 1991 va traslladar les fronteres de Rússia centenars de quilòmetres cap a l'est i va crear de facto un buit entre Rússia i l'Europa Central. Els Estats Units i Europa han confiat en aquest amortidor per reduir considerablement els seus exèrcits", escrivia fa uns dies Frederick Kagan, director del Critical Threats Project, una idea de l'American Enterprise Institute per posar de manifest les amenaces a la seguretat nacional dels EUA.
Per a Kagan, defensar i involucrar-se en la situació ucraïnesa és "de vital importància", especialment perquè "és la millor manera de dissuadir Putin".
D'aquí neix, en part, l'interès de Washington, constant i permanent, perquè Ucraïna formi part de l'OTAN com més aviat millor. "No hi ha dubte que els líders dels EUA ja tracten Ucraïna com si fos un aliat de l'OTAN", resumeix Ted Galen Carpenter, expert del llibertari CATO Institute. Washington ja treballa amb Kíev com si fos un membre gairebé de ple dret, però sempre hi ha hagut reticències europees a facilitar-ne l'entrada. Creuen que llavors sí que es podria detonar la ira russa, una "provocació", en paraules de Putin, que podria desencadenar un conflicte per temor a veure amenaçada la seva frontera amb una organització militar instal·lada a la porta de casa.
No protegir Ucraïna podria significar un daltabaix en les actuals estratègies militars dels EUA i Europa. Deixar passar els russos significaria que l'amenaça estaria directament a les fronteres de Polònia i Romania, per exemple, i implicaria una mobilització de tropes i segurament un desplegament important per a tasques de contenció estratègica, en una mena de nou teló d'acer post Segona Guerra Mundial, en paraules de Kagan. Per no parlar de la necessitat de fer-se més forts a Turquia, mal que pesi a molts dels membres de l'OTAN, per evitar convertir el mar Negre en un llac rus, afegeix l'expert.
![Un soldat recorre les trinxeres de la guerra que enfronta Ucraïna i Rússia.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
A gran escala, el missatge de debilitat que s'enviaria a un altre dels grans adversaris mundial, la Xina, seria catastròfic, especialment després del fracàs estrepitós de la retirada de l'Afganistan.
La primera línia
Actualment, no és un assumpte només militar o territorial. Ucraïna també té un paper fonamental en el control en termes econòmics i energètics. Fins ara, el pas del gas rus fins a Europa depèn de les canonades ucraïneses; d'aquí l'interès nord-americà i ucraïnès de negar-se a la construcció del Nord Stream 2, un gasoducte que ha de circumval·lar Ucraïna per arribar fins a Alemanya. L'aliança Washington-Kíev en aquest punt també és cabdal: els uns per tenir sota control un dels elements russos del qual depenen els seus aliats europeus, els altres pels beneficis econòmics que els suposa.
![Joe Biden amb Volodímir Zelenski.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 3700 2467"%3E%3C/svg%3E)
Fa un parell d'anys, William Taylor, ambaixador nord-americà a Kíev entre el 2006 i el 2009 i encarregat de negocis al país el 2019 i el 2020, va escriure al New York Times una defensa aferrissada de la importància d'Ucraïna en els interessos dels EUA. "La relació entre els Estats Units i Ucraïna és clau per a la nostra seguretat nacional", ja que "en la competició entre democràcies i autocràcies, en la lluita entre la llibertat i la no llibertat, Ucraïna és la primera línia".
Mentrestant, des de la Casa Blanca s’ha volgut rebaixar les expectatives de cara a les reunions que, aquesta setmana, mantindrà amb Rússia. No només la trobada d’aquest dilluns a Ginebra, també en el consell OTAN-Rússia que tindrà lloc dimecres a Brussel·les, dos dies després que, també aquest dilluns, el secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, mantingui una reunió amb el ministre d’Exteriors d’Ucraïna, Dmytro Kuleba.
El secretari d’estat dels Estats Units, Anthony Blinken, va dir en una entrevista a la CNN que no s’esperen “avenços rellevants aquesta setmana”. “Posarem sobre la taula les nostres impressions, i els russos faran el mateix, i veurem si hi ha espai i intencions de seguir endavant”, ha dit el polític nord-americà en referència a la crisi a Ucraïna, on des de Washington, Kíev i Brussel·les temen una invasió de les tropes russes. En una altra entrevista a la cadena de televisió ABC, Blinken va explicar que les àrees a explorar entre Washington i Moscou són “mesures que contribueixin a generar confiança i reduir el risc”, sempre que s’adoptin recíprocament.
Rússia exigeix que ni Ucraïna ni Geòrgia puguin entrar a l’aliança militar, mentre que l’OTAN reitera que tots els països poden decidir lliurement si s’hi integren. El Kremlin també ha demanat que l’OTAN aturi les maniobres militars a les fronteres russes, i a Washington que també apliqui la moratòria unilateral sobre míssils de curt i mitjà abast a Europa. Tot plegat és el que es discutirà en tots aquests formats els pròxims dies, mentre sobre la taula hi ha noves sancions a Rússia, que encara no s’han activat, i l’acord entre la UE i els Estats Units de respondre amb “contundència” a qualsevol agressió a Ucraïna. Fins ara, la UE no ha mostrat les seves cartes, però segur que estarà preparada per actuar amb consens i celeritat si és necessari.
