Internacional 12/08/2021

L'avenç dels talibans torna a posar a prova la descoordinació migratòria europea

Alemanya, França i els Països Baixos han aturat ja les deportacions d'afganesos

Laia Ros
4 min
Migrants afganesos en un camió de camí cap a Turquia.

Brussel·lesA mesura que els talibans guanyen terreny a l'Afganistan, centenars de milers de persones fugen de la violència. Només en els últims dos mesos, l’Alt Comissariat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) calcula que uns 400.000 afganesos han hagut de marxar de casa seva i desplaçar-se internament. A l’Afganistan, un país de 38 milions d’habitants, ja hi havia cinc milions de desplaçats interns, segons l’Organització Internacional de les Migracions (IOM).

La mateixa Unió Europea reconeixia la gravetat de la situació fa pocs dies, amb un comunicat en el qual condemnava els atacs talibans i demanava un alto el foc. Brussel·les advertia que alguns dels actes dels fonamentalistes podrien ser considerats crims de guerra i preveia que el conflicte elevaria el nombre de desplaçats interns i externs. La situació fa que alguns països europeus temin ja un augment dels immigrants que arribin al continent, tal com va succeir l'any 2015 a causa de la guerra de Síria. I alguns d'ells han optat ja per endurir el discurs migratori.

Sis països europeus van enviar el 5 d’agost una carta a la Comissió Europea en la qual demanaven no suspendre les devolucions forçades de migrants afganesos, que es donen quan una sol·licitud d’asil és rebutjada. Ministres d’Alemanya, Holanda, Àustria, Dinamarca, Grècia i Bèlgica firmaven la missiva, on demanaven que es destinessin més esforços a ajudar els desplaçats en el seu lloc d’origen o en els països fronterers que els acullen. Però poc després, Alemanya i Holanda van rectificar aquesta posició i, davant del deteriorament de la situació a l'Afganistan, van anunciar que aturaven les deportacions d'afganesos. França, per la seva banda, ha anunciat aquest dijous que des del juliol ja les havia congelat.

El mateix govern afganès va demanar a mitjans de juliol la suspensió temporal d'aquests retorns, almenys fins a l’octubre, a causa de l’increment de la violència.

Fonts de la Comissió recordaven aquest dijous que les decisions sobre política migratòria són competència de cada país, com també ho és considerar l’Afganistan un país segur o no on retornar els desplaçats, però assenyalaven que “donada la situació, no s’espera que es duguin a terme operacions de retorn forçoses". Espanya, per la seva banda, hauria començat a preparar l’evacuació dels traductors afganesos que van treballar per a les missions espanyola i europea al terreny, segons van confirmar fonts d'Exteriors a Europa Press.

Durant el 2021 es van retornar 1.200 afganesos, 200 d’ells de forma forçosa i 1.000 de forma voluntària, segons dades oficials de la Comissió. I això, malgrat que l’Índex de Pau Global del 2020 ja va classificar l'Afganistan com el país menys pacífic per segon any consecutiu, mesos abans de la violenta ofensiva dels talibans d'aquest estiu.

La UE “hauria d'oferir una resposta coordinada per evitar repetir els errors de la crisi del 2015”, diu l’experta en política migratòria de l’Institut de Política Migratòria Europea, Camille Le Coz. Tot i els esforços d’implementar un sistema migratori comunitari, els països de la UE estan molt dividits i han anat guanyant terreny els discursos contra la immigració, explica.

Des de l’ONG Amnistia Internacional, la investigadora sobre migració a Europa Adriana Tidona insistia aquest juliol que “Europa no pot seguir ignorant els perills que afronten les persones afganeses que són retornades. Els països europeus fa anys que intenten evitar l’evident: l'Afganistan no és un país segur al qual retornar les persones”.

Crisi humanitària

Els afganesos són el segon grup de població que més demandes d’asil va presentar a Europa el 2020. Segons ACNUR, el 2020 hi havia 2,6 milions de refugiats afganesos al món, un 11% del total de persones refugiades. La gran majoria, el 90%, es troben en països veïns: a l’Iran o al Pakistan. En les últimes setmanes, les arribades d'afganesos a l'Iran s'han incrementat, advertia l'agència, que demanava a les autoritats iranianes que mantinguessin la frontera oberta.

Tot i això, la Comissió considera que, de moment, la situació migratòria està estabilitzada. La xifra d’afganesos que hauria arribat irregularment a Europa és la més baixa des del 2015, uns 4.000 des d’inicis d’any. Aquestes dades s’explicarien en part per les bones relacions entre el govern afganès i la Unió Europea, que inclouen acords sobre migració i que es recullen en la Declaració Conjunta sobre Matèria de Migració, signada a l’abril d’aquest any. Segons fonts comunitàries, és més urgent aportar ajuda humanitària a la zona.

La IOM recorda que, a part de la violència, el país ha patit una forta sequera i l’envestida de la pandèmia. L’ONU va calcular a principis d’any que 18,4 milions de persones del país necessitarien ajuda humanitària, un 45% de la població. La Comissió Europea ha recordat que durant l’any 2021, la UE havia aportat 57 milions d’euros en concepte d’ajuda humanitària al país.

stats