L'acord de Trump amb els talibans va precipitar la caiguda de l'Afganistan, segons l'exèrcit dels EUA

El màxim responsable militar quan Trump va firmar la sortida del país, Mark Milley, defineix la retirada de tropes com un "fracàs estratègic"

2 min
El cap del comandament central de l'Exèrcit dels Estats Units, Frank McKenzie, declara al Congrés sobre la retirada de l'Afganistan.

BarcelonaEls principals responsables militars dels Estats Units coincideixen en assenyalar l'acord de Doha, signat per l'administració de Donald Trump i els líders talibans el febrer del 2020, sense cap participació del govern afganès, com el desencadenant de la ràpida caiguda del país en mans dels talibans, que tornen a governar a cop de xaria des del passat mes d'agost. El Congrés dels EUA debat aquests dies el desastre de la retirada de les tropes nord-americanes, que va desembocar en el control total dels talibans en qüestió d'una setmana, amb les compareixences dels màxims responsables militars del país.

"Crec que la firma de l'acord de Doha va tenir un efecte realment perniciós en el govern i en l'exèrcit de l'Afganistan, psicològicament més que cap altra cosa. El problema és que vam posar una data al dia que sortiríem del país i que [els afganesos] deixarien de rebre la nostra assistència", ha explicat aquest dimecres a la nit el general Frank McKenzie, cap del comandament central de l'exèrcit dels Estats Units. McKenzie va destacar també un segon "clau al taüt" de l'estat afganès, que és quan les tropes nord-americanes desplegades al país es van reduir "per sota dels 2.500 soldats" amb la decisió del president Joe Biden aprovada l'abril d'aquest 2021. Assegura que ell mateix havia advertit diverses vegades que quan els efectius nord-americans baixessin de 2.500 efectius "el govern afganès probablement cauria i l'exèrcit hi aniria al darrere".

També el secretari de Defensa, Lloyd Austin, ha apuntat cap a la responsabilitat de l'acord signat per Trump i els talibans, que també va suposar la fi dels atacs aeris nord-americans contra els talibans: "Això va enfortir els talibans, que van incrementar les seves operacions ofensives contra les forces de seguretat afganeses, que perdien molts efectius cada setmana".

El dia abans, dimarts, havia comparegut també el cap de l'exèrcit, Mark Milley, que va assumir aquest càrrec, de fet, l'any 2019 durant el govern de Trump. Milley va qualificar la retirada de l'Afganistan com "un èxit logístic però un fracàs estratègic", i va confirmar també que els caps militars ja preveien un col·lapse del govern afganès en el moment que les tropes nord-americanes baixessin per sota dels 2.500 soldats. Segons els caps militars, la seva recomanació va ser sempre mantenir al país un contingent de 2.500 soldats, però el mateix president Biden insisteix que mai ningú li va fer aquesta proposta.

En la seva compareixença al Congrés, Milley s'ha hagut també de defensar dels atacs de la bancada republicana, que l'acusa d'intentar desautoritzar el president Trump en els seus últims mesos de mandat i d'actuar de manera polititzada, unes acusacions que ell insisteix a considerar infundades. Milley, però, ha admès –sota jurament al Congrés– que ha estat una de les fonts de diversos llibres publicats en les últimes setmanes que retraten un final caòtic de l'administració de Donald Trump. També ha admès que va fer trucades als seus homòlegs a la Xina per tranquil·litzar-los, perquè pensaven que Trump volia dur a terme un atac militar contra aquell país, i ha assegurat que no ho va fer en cap moment per desautoritzar el president, sinó per responsabilitat militar.

stats