Kabul, en el cap de Vladímir Putin
La crisi de l’Afganistan ha fet i fa que l’Àsia Central es perfili insistentment com una àrea de confrontació dels interessos de Rússia, els Estats Units i també la Xina, com no podia ser d’una altra manera. El Kremlin s’afanya a refermar la seva vocació imperial i es per això que Vladímir Putin no s’ha estat de dir -al costat d’Angela Merkel- que caldrà dialogar amb els talibans. Compte, parlar sí, però el president rus no ha perdut cap oportunitat per advertir d’allò que el seu cap no ha deixat de barrinar: que no ni ha pressa per reconèixer el nou règim islàmic, que cal no perdre de vista els riscos i les amenaces que començaran a gravitar des de Kabul, que una bona solució seria domesticar els talibans i que, mentrestant, la seguretat de Rússia, està per damunt de tot. Putin recorda perfectament el que va passar -i el que li va passar- fa vint anys, el setembre del 2001, quan Al-Qaida va atacar el cor dels Estats Units i va provocar l’enèsima guerra sagnant a l’Afganistan.
Amb prou feines feia dos anys que era al poder i necessitava credibilitat exterior i una certa legitimació de Washington. Per això no s’ho va pensar gaire a posar al servei de Bush -formalment al servei de l’OTAN- els territoris de l’Uzbekistan i del Tadjikistan -des d’on es va engegar l’ofensiva per ocupar Kabul en menys d’un mes- així com la base de Manas, al Kirguizistan. D’allò se’n va dir una operació de gendarmeria compartida, tot i que per a Putin no va ser gens còmode posar a disposició nord-americana zones del seu antic imperi. Àrees riquíssimes en matèries primeres que, des de l’imaginari geopolític soviètic, sempre havien estat tingudes com uns bombons que Occident es cruspiria tot just posés les urpes a la regió. Els militars russos, l’encara Exèrcit Roig, van acceptar de mala gana aquelles concessions del Kremlin, però el president sabia que les pressions dels seus generals no tenien prou força per imposar-li cap estratègia.
Sí que en tenien, en canvi, els quadres del Pentàgon: cal no perdre de vista que dies abans de l’11-S, l’FBI havia començat a investigar un possible delicte de blanqueig de capitals que haurien manegat alts funcionaris russos l’any 1990. Sembla que Putin hi podria haver estar implicat sent vicealcalde de Sant Petersburg. Després de la col·laboració del Kremlin amb la coalició internacional contra Bin Laden, de la presumpta responsabilitat de Putin en delictes econòmics mai més se n’ha tornat a parlar.
L’ombra de Najibul·là
Ara farà vint anys que, mentre signava els decrets que permetien a les tropes de Bush prendre posicions a l’Àsia Central postsoviètica, Putin es mossegava la llengua per no recordar que l’administració nord-americana havia finançat els talibans per assetjar i finalment enderrocar, el 1992, el govern d’esquerres -protegit pels soviètics- del president Mohammad Najibul·là, el primer que va respectar els drets de les dones i dels diferents grups ètnics.
El 1996, Najibul·là va ser capturat pels talibans, el van castrar, li van tallar la llengua i el van penjar públicament. Feia pocs dies que Putin, membre de l’FSB -l’antic KGB- havia estat nomenat quadre destacat de l’administració de Ieltsin, des d’on s’enfilaria al capdamunt de l’onada del poder. Difícilment Putin deu haver oblidat aquells moments, travessats per la imatge de Najibul·là penjat a Kabul.
