Els jutges del Suprem refreden les esperances dels 'dreamers'

WashingtonHan arribat cantant i reivindicant fins a les portes del Tribunal Suprem, però amb ells ha arribat també a Washington una onada de fred polar. "Ni la pluja ni el vent aturen el moviment", corejaven en castellà centenars de dreamers per animar-se, però de l’interior de l’edifici n'ha sortit un fred legal contra el qual sembla més difícil protegir-se.

De les preguntes de la majoria conservadora es podia intuir que, a l’hora de la veritat, quan s'hagi de pronunciar l’any que ve, el Suprem ho farà en favor de l’administració Trump. És a dir, sembla que estan més a prop de donar llum verda a la Casa Blanca per desmantellar el DACA (les sigles en anglès d’Acció Diferida per als Infants Arribats), el programa amb què Barack Obama va protegir de la deportació al voltant de 700.000 immigrants arribats de manera irregular al país quan eren petits.

Són percepcions, però afegeixen encara més angoixa a centenars de milers de dreamers que han viscut més temps als Estats Units que en els seus països d’origen. Persones a les quals Donald Trump ha acusat aquest dimarts a través de Twitter de no ser "ni de bon tros uns àngels", fins al punt d’assegurar que "alguns són molt rudes, criminals bregats". Una opinió que crida l'atenció perquè fa tan sols dos anys el president, que és conscient que la societat té una percepció majoritàriament favorable d’aquests immigrants, es preguntava qui voldria fer fora del país uns "joves bons, educats i dotats que tenen feina [i fins i tot] alguns han servit a l’exèrcit".

Una contradicció que Missael García, mexicà de 29 anys, s’explica amb l’argument que Trump "només parla perquè té boca". En la mateixa línia, Mariana Castro, peruana de 25 anys, apunta que el president "no té la més mínima idea del que està dient". Per poder rebre la protecció del DACA, de fet, "has de passar per una revisió d’antecedents: si has comès algun tipus de delicte, no te la donen".

Tant Missael com Mariana confien que en el futur podran viure amb la tranquil·litat de ser ciutadans dels Estats Units, però una sentència contra el DACA els deixaria més a prop de la deportació i, de ben segur, de tornar a la clandestinitat. “Perdria la feina”, reconeix la peruana, que al maig va acabar d’estudiar biologia en una universitat de Florida. La possibilitat de treballar i estudiar, a més d’eludir la deportació, formen part dels beneficis de el programa que Barack Obama va aprovar el 2012 mitjançant una ordre executiva.

L’administració Trump addueix que el mètode que va utilitzar és il·legal perquè hauria ignorat l’autoritat de Congrés. Janet Napolitano, secretària de Seguretat Nacional en temps d’Obama, assegurava ahir a les portes del tribunal que va ser "un exercici vàlid de l’autoritat executiva".

Al seu costat, Theodore Olson, un dels advocats dels dreamers, apuntava que "si [l’administració] hagués tingut raons per justificar la seva decisió, ho hauria fet". Olson dispara contra el fet que, lluny d’oferir una argumentació política a la seva decisió de posar fi al DACA, Trump es va limitar a denunciar la seva teòrica il·legalitat.

D’aquesta manera, si els jutges li donen la raó, es podria evitar una explicació sobre el fons i cenyir-se a dir que compleix la llei. Per curar-se en salut, el president es va oferir a pactar amb els demòcrates una sortida per als dreamers. Una solució per a un problema que ell mateix ha creat.