L'expresident de l'Uruguai José Mujica deixa la política als 85 anys: "m'ha fet fora el virus"

Ha abandonat el seu escó de senador el mateix dia que el també expresident Julio María Sanguinetti

L'expresident de l'Uruguai José Mujica ha abandonat aquest dimarts l'escó de senador que havia aconseguit a les eleccions de l'octubre passat i, d'aquesta manera, ha posat punt final a una llarga trajectòria política que l'ha portat de participar activament a la lluita armada, i passar dotze anys aïllat a la presó durant la dictadura, a presidir el seu país entre els anys 2010 i 2015 i convertir-se en una de les veus més respectades de l'esquerra llatinoamericana. Els últims anys els ha passat al Senat, però finalment, als 85 anys, ha decidit retirar-se de la política activa.

"Perquè m'ha fet fora el virus, perquè tinc 85 anys i una malaltia immunològica", explicava aquest dimarts al matí als periodistes per justificar la seva decisió. "M'encanta la política, però m'encanta més no morir-me", ha afirmat, i ha deixat clar que seguirà vinculat al debat polític, encara que sigui des de la segona fila, perquè "l' Homo sapiens és un animal polític, perquè és un animal gregari, que viu en societat". 

"Jo tinc una bona quantitat de defectes, soc passional, però en el meu jardí fa dècades que no hi cultivo l'odi, perquè vaig aprendre una dura lliçó que em va imposar la vida: que l'odi ens acaba tornant estúpids, ens fa perdre l'objectivitat", ha afirmat durant el seu discurs de comiat, en una sessió extraordinària del Senat uruguaià. 

El mateix dia que Mujica anunciava formalment la seva retirada ho ha fet també un altre veterà senador que també havia sigut president de l'Uruguai: Julio María Sanguinetti, de 84 anys, que entre el 1985 i el 1990 va ser el primer president del país després de la dictadura militar (i va repetir en el càrrec del 1995 al 2000). Malgrat haver sigut rivals en el terreny polític (Mujica va ser el màxim exponent de l'esquerra uruguaiana i Sanguinetti un dels líders més reconeguts del sector conservador), el seu comiat conjunt ha sigut un exemple de cordialitat. "És un vell lluitador, important, que representa una part de l'opinió pública d'aquest país", ha dit Mujica sobre el seu antic rival polític, segons recull Efe. Sanguinetti, per la seva banda, ha subratllat que l'acte d'aquest dimarts representava "una hora de conciliació, de reafirmació democràtica". 

De la guerrilla a la presidència

Nascut el 20 de maig del 1935, José Mujica es va enrolar a la guerrilla del Moviment d'Alliberament Nacional-Tupamaros el 1964, en un moment d'efervescència dels moviments revolucionaris però mentre l'Uruguai vivia sota un règim democràtic. Empresonat en diverses ocasions, el 1971 va fugir de la presó, amb un centenar de guerrillers més, a través d'un túnel de 40 metres. L'inici de la dictadura, el 1973, el va enxampar novament a la presó, i fins al 1985, quan va sortir en llibertat en virtut de la llei d'amnistia, va passar dotze anys entre reixes, incomunicat gairebé totalment i patint contínues tortures. 

Deu anys més tard va ser escollit diputat i el 2005 el president Tabaré Vázquez el va nomenar ministre d'Agricultura. Aquest càrrec va ser el seu trampolí a la presidència, a la qual va arribar cinc anys després i on va aconseguir prestigi internacional no només per les seves polítiques progressistes (amb l'aprovació de lleis com la despenalització de l'avortament, el matrimoni igualitari o la legalització de la marihuana), sinó també pel seu peculiar estil de vida. Mujica va renunciar a ocupar la residència oficial del president de l'Uruguai i va seguir vivint a la granja de la seva dona (i vicepresidenta durant la part final del seu mandat), l'exguerrillera Lucía Topolansky. La seva gossa de tres potes, l'atrotinat Escarabat blau cel que feia servir en comptes del cotxe oficial o el fet que donés el 90% del seu sou a projectes de lluita contra la pobresa van ajudar també a definir una figura clau de la política llatinoamericana de les últimes dècades. 

EDICIÓ PAPER 21/11/2020

Consultar aquesta edició en PDF