Internacional 07/09/2021

Johnson apuja la cotització a la seguretat social per pagar el cost de la pandèmia

El 'premier' trenca una promesa electoral contra bona part del partit per finançar l'NHS i l'assistència social

4 min
Boris Johnson, al parlament britànic, en una intervenció aquest dilluns, quan es va adreçar a la cambra sobre la caiguda de Kabul i l'operació d'evacuació des de l'aeroport

LondresBoris Johnson ha fet aquest dimarts un altre gran joc de mans. El primer ministre britànic ha anunciat al Parlament de Westminster un dels moviments més políticament arriscats del seus 26 mesos de mandat: una pujada d'impostos que trenca el seu programa electoral. L'objectiu és pagar el cost de la pandèmia i l'impacte que el covid ha deixat en el Sistema Nacional de Salut (NHS). Així, a partir de l'abril de l'any vinent, el Regne Unit incrementarà un 1,25% la cotització a la seguretat social i també un 1,25% en la taxa sobre els dividends d'accions. Posteriorment, la ministra de Treball i Pensions també ha suspès la triple garantia sobre l'augment de les pensions, que no creixeran al mateix ritme que els salaris.

En la reforma actual, però en aquest cas a partir del 2023, serà la primera vegada que els pensionistes de més de 66 anys, que encara treballen, però que ja reben una pensió de l'estat –es calcula que són 1,3 milions de persones– també hauran de contribuir a les arques públiques a través de la cotització a la seguretat social.

Bona part de la recaptació extra dels nous impostos, uns 41.000 milions d'euros en els pròxims tres anys, es destinaran inicialment a retallar les llistes d’espera NHS i per fer front a l'endèmic infrafinançament del sistema sanitari durant l'última dècada: bàsicament des de les retallades iniciades pels conservadors el 2010 arran de la crisi financera del 2008. En general, el sistema públic de salut hauria d'augmentar totes les seves capacitats operatives.

El tercer front que al llarg dels anys es vol cobrir amb els nous augments d'impostos és el "catastròfic cost" dels serveis d'assistència social per a la gent gran, que moltes vegades han de vendre's la casa per poder fer front a les factures.

Denúncies de l'oposició

Durant la seva compareixença, Johnson mateix ha admès que les mesures trenquen "un compromís del programa electoral, cosa que no faig a la lleugera". Però ha volgut recordar una obvietat: "Una pandèmia mundial tampoc no estava en el programa electoral de ningú".

El primer ministre, però, ha hagut d'entomar les crítiques de l'oposició, tant del Partit Laborista com dels nacionalistes escocesos i dels liberaldemòcrates, que, de manera compartida, han titllat el plantejament d'"injust entre individus, entre generacions i injust entre aquells que obtenen guanys sobre els seus actius (accions) o sobre el seu treball", en paraules de la laborista Margaret Hodge. Per als escocesos especialment, la crítica encara és més ferotge perquè progressivament la recaptació extra s'utilitzarà per finançar el cost de l'assistència a Anglaterra. I l'argument de Johnson, segons el qual les home nations rebran també més diners per als NHS, no els ha satisfet gens.

Els termes de les crítiques són prou ajustats. D'acord amb els especialistes, el govern podria haver optat per augmentar l'impost de la renda i haver apujat els impostos sobre les plusvàlues, i encara hauria pogut ser més agosarat a l'hora de taxar els dividends, uns beneficis propis de les classes més benestants. Johnson ha afirmat que amb aquestes opcions no es recaptarien els 41.000 milions d'euros que el Tresor preveu i que necessita el sistema.

L'argument del premier és fàcilment rebatible si augmentés la pressió fiscal sobre els salaris superiors als 90.000 euros, les grans fortunes i els guanys de patrimoni. De fet, en els últims 40 anys, la pressió fiscal sobre la cotizació a la seguretat social s'ha més que doblat, del 5,75% al 12% fins ara, que esdevindrà el 13,25 a l'abril del 2022. En el mateix període, l'impost bàsic sobre la renda ha caigut del 34% al 20%.

Límit a la factura assistencial

Una altra de les reformes que Johnson ha anunciat per finançar l'assistència social és el límit màxim (99.600 euros) que cada persona haurà de pagar al llarg de la seva vida per rebre'n. Totes les persones que tinguin actius per valor de menys de 20.000 lliures tindran de franc el servei, i les que tinguin entre 20.000 i 100.000 lliures rebran una subvenció per a l'assistència. La mesura serà vigent a partir del 2023.

Aquest plantejament és igualment poc progressiu. La raó és que el valor de la casa, sovint l'únic actiu d'una família, depèn molt de les zones del país o dels barris de les ciutats on es trobi. Així, un propietari del nord d'Anglaterra, on el valor del seu habitatge, de mitjana, pot ser 150.000 euros, veurà com pot desaparèixer molt més de la meitat del patrimoni potencial que llegaria si per l'assistència del final de la seva vida ha de pagar fins a 99.600 euros. Al sud, en canvi, per exemple a la circumscripció per la qual Johnson és diputat, Uxbridge, el valor mitjà d'una casa és de 550.000 euros. Malgrat que hagués d'invertir en assistència quasi cent mil euros, encara salvaguardaria un patrimoni de més de 450.000 per a possibles herències.

L'anunci de Johnson ha provocat no poques tensions entre alguns membres del grup parlamentari. Però de moment el primer ministre continua tenint bona part dels trumfos a les mans. La mesura, que es votarà demà com un primer test, superarà amb tota seguretat els entrebancs a la Cambra dels Comuns. Entre altres raons perquè els nous increments s'introduiran acompanyats de la propera llei de pressupostos i tombar-la suposaria, en termes polítics, poc menys que presentar una moció de censura per part del seu propi partit, un fet del tot improbable.

Els diferents anuncis d’avui també suposen no només un augment d'impostos sinó també un augment de la despesa, per un import d’uns 16.000 milions d'euros a l’any. L'herència de la pandèmia deixa, doncs, un augment permanent de les dimensions de l’estat, com ja va passar després de la Primera i la Segona Guerra Mundial, però no després de la crisi financera del 2008. Aleshores, des de la política més neoliberal possible, Downing Street va optar per una política d'afebliment de la dimensió de l'estructura del que és públic. A llarg termini, aquest pot ser el taló d'Aquil·les de la gestió de Johnson, sobretot davant dels diputats més liberals del seu partit.

stats