Johnson anuncia la retirada gairebé total de l'Afganistan

LondresLa majoria de les forces britàniques que han participat en la missió de l’OTAN a l’Afganistan se n’han retirat després de 20 anys de conflicte i 457 soldats morts, i en els pròxims dies en sortiran gairebé totes definitivament, ha anunciat el primer ministre, Boris Johnson, als Comuns aquest dijous. Sense donar-ne un calendari específic per qüestions de seguretat, el premier ha dit que “la presència mai no havia de ser permanent" i que "l’única pregunta era quan [en sortirien] i mai no hi ha un moment perfecte”.

El 24 de juny es va retirar l’última Union Jack (la bandera britànica) al país centreasiàtic, en una cerimònia secreta. Amb tot, un petit nombre de tropes hi romandrà per entrenar forces de l'exèrcit afganès, amb suport militar addicional disponible si la regió torna a suposar una amenaça per a la seguretat del Regne Unit en el futur. En aquest sentit, Johnson ha assegurat: “No ens enganyem sobre els perills de la situació actual, i sobre el que pot passar”.

Tot i així, Johnson, seguint una línia similar a la de Joe Biden, ha instat els diputats a no “treure la falsa conclusió" que la retirada de les seves forces "significa d'alguna manera el final del compromís del Regne Unit amb l'Afganistan". "Per descomptat hi continuarem treballant al costat dels nostres socis afganesos contra l'amenaça terrorista”. El premier també s’ha referit a un “llegat orgullós i durador”. I ha volgut citar els “milions de nens educats i els milions de noies a l'escola”, així com “la reducció de l'amenaça terrorista en aquest país i la possibilitat d'un acord polític negociat amb els talibans" com alguns dels èxits aconseguits els últims 20 anys.

Un bon grup de parlamentaris conservadors, però, s’han mostrat molt crítics amb la decisió del govern, i han interpel·lat Johnson en el decurs del debat que ha seguit l’anunci. Tom Tugendhat, president del Comitè d'Afers Exteriors del Parlament, que va servir a l'Afganistan, ha valorat la declaració del primer ministre en tant que es tracta d'“un tema enormement personal": "Els èxits que [Johnson] ha enumerat s’han aconseguit amb la sang dels meus amics i els puc adreçar cap a les seves tombes, on són ara".

Julian Lewis, president del Comitè d'Intel·ligència i Seguretat, ha demanat al primer ministre si acceptava que una “branca fanàtica del terrorisme islamista, amb la protecció i el suport dels extremistes talibans, no només hagi atacat Occident abans, sinó que és molt probable que ho faci de nou”. I ha preguntat si creu que es poden dur a terme “cops selectius amb aliats des de bases estratègiques” per evitar que l’Afganistan "torni a caure en mans del terroristes". Johnson s’ha compromès que el Govern “segurament avaluaria” fins a quin punt es podrien fer accions antiterroristes des de fora del país. Un altre diputat, Edward Leigh, ha denunciat el que considera "una derrota catastròfica per a Occident” i un dia “molt trist per a desenes de milers de personal britànic, que ara veu arruïnat el treball d’una vida”. També ha acusat el Govern “d'abandonar tots els nostres amics a l'Afganistan”.

Ocupació del 50% del territori

En aquest sentit, el general Nick Carter ha admès en dies recents a la premsa britànica que les notícies procedents de l'Afganistan són “bastant tristes”, i després ha afegit que els talibans ocupen “gairebé el 50% dels districtes rurals” del país. No obstant això, assegurava que el país era molt diferent del 2001, quan es van desplegar les forces britàniques per primera vegada. Les seves declaracions, de fet, van coincidir pràcticament en el temps amb la retirada, divendres passat, de la majoria de les poques tropes nord-americanes que encara queden al país, en compliment de la promesa de Joe Biden de sortir-ne abans de l'11 de Setembre. Els nord-americans eren a Bagram, la principal base militar al país, situada a uns 60 quilòmetres al nord de Kabul i que facilitava suport aeri a les forces de seguretat afganeses, a més de ser el principal centre logístic per a les tropes internacionals.

Actualment ja hi ha més població –uns 11,5 milions de persones– que viu en zones sota domini dels talibans que en àrees controlades pel govern (10,8 milions). Segons el nou responsable de la base, el general afganès Asadullah Kohistani, els nord-americans van marxar de Bagram en plena nit i sense informar prèviament les autoritats locals. A això cal afegir-hi que les desercions entre les files afganeses es compten per centenars i es tem que esclati una guerra civil.

El general Carter, però, creu que les forces governamentals estan “consolidant” les seves posicions i insistia que és “improbable” que els talibans prenguin mai el control total del país “si opten per lluitar fins al final sobre tot el territori”. “Si les capitals de província no cauen, i els talibans reconeixen que no poden aconseguir el seus resultats militarment, això els portarà a reconèixer que han de parlar", deia.