Quatre morts, vint-i-dos ferits i setze detinguts, balanç de "l'atac jihadista" a Viena

L'atacant, condemnat per voler unir-se al Daeix, va ser excarcerat abans de complir tota la sentència

Un jove de 20 anys amb doble nacionalitat, austríaca i de Macedònia del Nord, ha sigut identificat pel ministeri de l'Interior austríac com l'autor de "l'atac jihadista", en paraules del primer ministre del país, Sebastian Kurz, que va tenir lloc dilluns al vespre al centre de Viena, en una zona de bars i restaurants pròxima a la sinagoga central de la ciutat. L'acció terrorista és la més greu que ha patit Àustria des de l'any 1985. A última hora de la tarda d'avui el Daeix ha reivindicat l'acció, tot i que no ha aportat cap prova que ho certifiqui.

Armat amb un fusell kalàixnikov, una pistola i una matxet, el balanç que va deixar el terrorista al seu pas va ser de quatre morts i vint-i-dos ferits –inicialment se'n va reportar 17–, tres dels quals en estat crític, segons la informació facilitada aquest dimarts al migdia pel responsable de les forces de seguretat, el ministre Karl Nehammer. Les víctimes presentaven ferides de bala i també d'arma blanca. L'atacant duia també un cinturó amb explosius, que finalment es va comprovar que era fals.

El recorregut de sang i mort de l'assaltant va durar vuit minuts escassos, fins que va ser abatut pels trets de la policia. El jove, nascut a Àustria i el nom del qual encara no s'ha facilitat, havia sigut condemnat l'abril de l'any passat a 22 mesos de presó per intentar unir-se al grup terrorista Daeix, a Síria. El desembre del 2019 va ser alliberat després de vuit mesos de reclusió i d'haver seguit un programa de desradicalització, beneficiant-se tanmateix de la rebaixa de condemnes per a joves adults.  Nehammer ha assegurat que es procediria a una avaluació del sistema que va considerar el sospitós apte per reincorporar-se a la so cietat.

Fruit de les investigacions dutes a termes, setze persones han sigut detingudes i estan sent interrogades, i podrien ser acusades de complicitat per cometre un atemptat, segons el ministre  Nehammer. La majoria de les detencions han tingut lloc prop d'on vivia el sospitós a Viena, però dos dels arrestats han sigut detinguts a St. Pölten, una ciutat a 65 quilòmetres a l'oest de la capitat austríaca. Altres dos van ser també detingudes al país veí de Suïssa. Les autoritats, però, no han trobat encara proves concloents que indiquin que hi ha una altra o altres persones implicades directament en l'atac.  

L'assalt ha sigut "molt ben preparat i [va ser] a sang freda", segons el canceller conservador Kurz. Un assalt "motivat per l'odi a la nostra forma de vida i a la nostra democràcia", ha dit també, que ha tingut com a objectiu "tot el país". "L'enemic –ha continuat, adreçant-se a tota la nació–, el terrorisme islamista, vol dividir la nostra societat, però no deixarem espai a aquest odi. Els nostres enemics no són membres d'una comunitat religiosa, sinó que són terroristes. No es tracta d’una lluita entre cristians i musulmans, ni austríacs ni immigrants, sinó una lluita entre la civilització i la barbàrie", ha reblat.

Dubtes sobre l'objectiu

L'atemptat va tenir lloc al voltant de les 20.00 hores, quatre abans que a mitjanit entressin en vigor les noves mesures restrictives contra el covid, que inclouen un toc de queda justament des de les 20 h fins a les 6 h.

Les primeres informacions recollides poc després que se sentissin els primers trets apuntaven que la sinagoga central de la ciutat, Stadttempel, podria haver sigut l'objectiu de l'assalt. Però, posteriorment, Oskar Deutsch, president de la comunitat jueva, va assegurar a través de les xarxes socials que tant el temple com les oficines que comparteixen el mateix edifici ja estaven tancades quan va tenir lloc el tiroteig. D'acord amb les avaluacions que ha fet la policia a partir d'alguns dels enregistraments que ha rebut, per les característiques de l'acció semblaria que s'ha tractat d'un atac aleatori.

La capital austríaca s’havia salvat en les últimes tres dècades d'atemptats que han afectat algunes de les grans ciutats europees, per exemple els darrers cinc anys, com ara París, Berlín, Londres o Barcelona. L’agost passat un home de 31 anys d’origen sirià  va ser detingut per haver intentat atacar un líder jueu a Graz, la segona ciutat del país, que va resultar il·lès. El pitjor atemptat a Viena es remunta al 1985, quan un escamot palestí va atacar l’aeroport amb granades i rifles d’assalt i va deixar tres civils morts.

L'atac a Viena arriba pocs dies després de  l'atemptat jihadista de la setmana passada a Niça i de  la decapitació, el 16 d'octubre, d'un professor francès que havia mostrat caricatures de Mahoma a classe. En aquest context, el president de França, Emmanuel Macron, va ser ahir un dels primers a mostrar la seva solidaritat amb Àustria. A través de Twitter, Macron va afirmar que els francesos "comparteixen el xoc i la pena del poble austríac, atacat aquest vespre per un atemptat al cor de la seva capital". "Després de França, un país amic ha sigut atacat. És la nostra Europa. Els nostres enemics han de saber amb qui se les tenen. No cedirem", va subratllar Macron. Aquest dimarts al migdia el president francès ha signat en un llibre de condol que s'ha obert a l'ambaixada austríaca a París.

Àustria ha elevat aquest vespre a l'alerta màxima l'amenaça terrorista. Al mateix temps, responent a les últimes accions terroristes a França, el Regne Unit també l'ha elevat a greu, qualificació que indica que un atac terrorista és "altament probable".

EDICIÓ PAPER 28/11/2020

Consultar aquesta edició en PDF