Jean-Yves Camus: "No hi ha alternativa a donar suport als que publiquen dibuixos de Mahoma"

Director de l'Observatori de les Radicalitats Polítiques i col·laborador de 'Charlie Hebdo'

El periodista i politòleg francès Jean-Yves Camus és especialista en l'extrema dreta francesa i els grups islamistes radicals. A més de dirigir l'Observatori de les Radicalitats Polítiques de la Fundació Jean Jaurès, és col·laborador de la revista satírica  Charlie Hebdo, ara de nou al centre del debat després de la decapitació divendres passat als afores de París d'un professor que havia mostrat als seus alumnes caricatures de Mahoma publicades per la mateixa revista. 

¿Episodis com l'atemptat jihadista de divendres als afores de París suposen una amenaça per a la llibertat d'expressió a França? ¿Com a col·laborador de  Charlie Hebdo, s'ha sentit mai autocensurat?

Jo soc un acadèmic, no un periodista. Tot i així, tinc una columna regular a  Charlie i, en 20 anys, mai m'he sentit autocensurat. Les úniques limitacions que tinc són les que marca la legislació francesa. Jo no soc un ateu ni un provocador de religions. Jo defenso la llibertat de criticar totes les religions, incloent-hi la meva. Soc jueu practicant i això mai no ha sigut un problema amb els altres periodistes de  Charlie. Tots estem d'acord en els valors comuns de la secularitat en l'esfera pública i la llibertat d'expressió. 

Com ha viscut aquest atac la redacció de  Charlie Hebdo, que fa cinc anys va ser víctima d'un atac jihadista motivat també per la publicació de caricatures de Mahoma?

No puc parlar en nom de la redacció, però l'estat d'ànim general és d'estupefacció per la crueltat de la decapitació d'un professor i, alhora, la sensació d'haver avisat ja fa uns 20 anys, sense que se'ns escoltés, que la situació a les escoles públiques estava empitjorant pel que fa a la captació d'alumnes per part de l'islamisme radical i als pares amb una ideologia islamista que pressionaven directors, professors i alumnes. Part de l'esquerra ens va titllar d'"islamofòbics" i va dir que "exageràvem" la situació. Però no ho fèiem. No sento gens d'odi ni menyspreu cap als que viuen segons els estàndards religiosos musulmans. Són lliures de fer-ho mentre no facin proselitisme a l'escola pública. I el mateix per als altres grups religiosos. 

Què va pensar quan va saber que un professor havia estat decapitat a plena llum del dia per haver mostrat caricatures de Mahoma a classe?

No me'n vaig assabentar fins dissabte al vespre, perquè apago tots els aparells electrònics durant el sàbat. No em va sorprendre. No fins que es va fer públic que un predicador radical conegut des de fa uns 20 anys podria estar-hi implicat, perquè a aquest home fa molt de temps que se li hauria d'haver prohibit que seguís fent sermons. L'autèntic xoc va arribar quan la investigació va determinar que el terrorista havia pagat a joves per obtenir informació sobre el professor. Els va pagar! ¿No s'hauria d'ensenyar als nens que no han de donar informació personal sobre ningú sense el seu consentiment?

¿S'han de publicar o ensenyar dibuixos de Mahoma? Què s'hi perdria renunciant-hi?

Arribats a aquest punt, no hi ha alternativa a donar suport als que els publiquen. Si no, cedeixes a la pressió dels radicals i obres el camí a més censura. L'única condició és que has d'acceptar que totes les religions poden ser ridiculitzades. Fins i tot la meva, tant me fa. 

¿Té por que aquest tipus d'atacs portin a una discriminació contra els musulmans? Com hauríem de reaccionar davant d'aquestes situacions?

Per què hauria de discriminar els molts molts musulmans que conec que respecten les lleis franceses? No ho faré, mai! És cert que hem de combatre els racistes de l'extrema dreta perquè no s'aprofitin d'aquest i altres atemptats terroristes comesos per islamistes radicals i converteixin en cap de turc tots els musulmans per les maldats d'una minoria. Però, d'altra banda, hem de donar suport al nostre govern en la seva nova política de confrontació sense embuts de l'islamisme radical. 

EDICIÓ PAPER 28/11/2020

Consultar aquesta edició en PDF