Medi ambient

Itàlia tanca l’aixeta davant la major sequera de la seva història

Alguns municipis prohibeixen omplir piscines, regar jardins o fer més d'un rentat de cabells a la perruqueria

3 min
Vista del riu Po més llarg d'Itàlia, gairebé assecat, a prop del pont de Bondeno, que uneix les regions del Vèneto i l'Emília-Romanya

RomaMai un nom havia sigut més encertat. Apocalipsi és com han batejat a Itàlia l'onada de calor asfixiant que va disparar els termòmetres els últims dies i va deixar màximes de fins a 42 graus al centre i el nord del territori, on els incendis es propaguen per la falta de pluges i la pitjor sequera en 70 anys. Tanmateix, el país transalpí no és una excepció.

La falta de precipitacions i les altes temperatures a tot Europa en un dels estius més calorosos a escala mundial des que existeixen els registres amenacen amb posar en risc les reserves hídriques nacionals. I molts països s'afanyen a tancar l'aixeta. Quasi la meitat del territori de la UE es troba en risc de sequera i un 11% en estat d'alerta, segons l'informe Sequera a Europa, publicat per la Comissió Europea. Entre ells hi ha Itàlia. El govern del país va decretar a principis de juliol l'estat d'emergència en cinc regions i va anunciar que destinarà 36,5 milions d'euros a fer front a la sequera que assota la planera Padana, al nord del país.

L'escassetat de precipitacions ha provocat una carestia d'aigua històrica, que posa en risc el subministrament d'aigua potable als grans centres urbans i a les centrals hidroelèctriques, ja que aquestes instal·lacions es troben als massissos muntanyosos del nord, on produeixen prop del 20% de l'energia del país. Des de l'inici de l'estiu, diverses ciutats han anunciat mesures restrictives, com Verona, que ha començat a racionar l'ús d'aigua potable, o Milà, que ha decretat el tancament de les seves fonts públiques i ha prohibit omplir piscines o regar jardins. En altres municipis s'han imposat mesures més dràstiques. És el cas de Castenaso, a la província de Bolonya, on les autoritats locals multen amb fins a 500 euros les perruqueries que facin més d'un rentat de cabells als seus clients. "No ens ho podem permetre", va lamentar l'alcalde de la localitat.

Una cosa semblant passa a França, que s'enfronta a la seva pitjor sequera des del 1958 i ha imposat restriccions en el consum domèstic, urbà, agrícola o industrial en 90 departaments del país, entre els quals no està inclosa la capital. Algunes poblacions de l'interior han començat a abastir-se amb camions cisterna per garantir el consum d'aigua potable als seus habitants. Fins i tot a Alemanya comencen a notar la falta de precipitacions en la disminució de l'aigua dels seus llacs, especialment als voltants de Berlín. En qualsevol cas, la situació està lluny de ser tan dramàtica com ho és al sud d'Europa. A Portugal, per exemple, les autoritats locals adverteixen que la sequera que assota el 97% del territori amenaça seriosament la producció agrícola.

Impacte a l’agricultura

Les conseqüències per a l'agricultura seran catastròfiques també a Itàlia, on podrien registrar-se pèrdues de fins a 1.000 milions d'euros, segons calcula l'associació d'agricultors Coldiretti. Amb els seus més de 650 quilòmetres de llarg, el riu Po, que alimenta un terç de tots els cultius del país, està al seu nivell més baix des de fa quasi 100 anys. Els experts asseguren que el cabal s'ha reduït fins a un 80% en alguns punts i les aigües salades del mar Adriàtic ja han pujat fins a 40 quilòmetres terra endins i han causat greus danys en l'ecosistema.

A Itàlia, però, no és només la sequera el que ha posat de genolls els agricultors. Del total d'aigua potable que circula pels 500.000 quilòmetres de la xarxa de distribució, més del 36% es perd a causa del sistema d'emmagatzematge i el mal estat de les canonades, segons l'Institut Nacional d'Estadística. Un desaprofitament que en alguns municipis frega el 70%. La falta de manutenció i l'antiguitat de la xarxa hídrica (el 90% es va instal·lar fa quasi mig segle) han convertit el país transalpí en un colador.

stats