Itàlia arrenca una elecció del president plena d'incertesa

RomaTot està a punt a Roma perquè aquest dilluns comenci el procés que triarà un nou president de la República, en substitució de Sergio Mattarella, el mandat de set anys del qual conclou al febrer. Poques hores abans que s'obri l'urna a l'hemicicle, no hi ha cap candidat que aconsegueixi el consens necessari entre els partits per ser elegit al primer escrutini. I ni tan sols el pas enrere de Silvio Berlusconi aplana el camí perquè l'actual primer ministre, Mario Draghi, fins ara el millor posicionat per convertir-se en el pròxim inquilí del Palau del Quirinal, pugui accedir a la prefectura de l'estat. A Itàlia el president no s'escull per sufragi directe, sinó per un col·legi format pels 630 diputats, 21 senadors i 58 representants regionals. En aquesta ocasió, i a causa de la pandèmia, se celebrarà una votació al dia, no dues com fins ara, i lliuraran les paperetes per torns per garantir la distància física. La presidència té en teoria només un paper institucional, però en un país sotmès a tota mena de terratrèmols polítics, el cap d'estat s'ha convertit en més d'una ocasió en un mediador clau a l'hora de designar el primer ministre, que, com passa amb Draghi, no ha estat escollit a les urnes.

Berlusconi, fora

“He decidit fer un pas més en el camí de la responsabilitat nacional i he demanat als que ho han proposat que deixin de donar suport al meu nom per a la Presidència de la República”. Així Silvio Berlusconi va dir adeu dissabte al somni de tota una vida i va comunicar als seus aliats del centredreta que renunciava a presentar-se com a candidat de la coalició per substituir Mattarella. El líder de Força Itàlia estava convençut que, malgrat que l'aritmètica hi jugava en contra, podria arribar a convèncer aquest mig centenar de parlamentaris fora del bloc conservador que li asseguraria la victòria a partir de la quarta votació, quan n'hi ha prou amb una majoria simple. Tot i això, l'anomenada operació esquirol no va obtenir el resultat esperat, cosa que va obligar el magnat a posar fi a un somni infantil, la meta de tota una vida dedicada a la política i als negocis, esquitxada d'escàndols sexuals, acusacions de corrupció, una condemna per frau fiscal i una inhabilitació per exercir càrrecs públics durant diversos anys.

Dissabte Berlusconi ni tan sols es va presentar a la reunió per videoconferència amb els seus aliats de la coalició –la Lliga de Matteo Salvini i Germans d'Itàlia de Giorgia Meloni– malgrat que havien avalat una setmana abans la seva candidatura. Al seu lloc, hi va enviar una col·laboradora, que va llegir un comunicat en nom seu. Unes hores més tard es va saber que Il Cavaliere havia estat ingressat en un hospital de Milà i que en la decisió de la seva retirada hi havia tingut molt a veure una conversa amb els fills, preocupats pel precari estat de salut del pare, de 85 anys.

Tot i la seva renúncia, Berlusconi està decidit a marcar els passos de la coalició i va anunciar que no donaria suport a la candidatura de Mario Draghi com a president de la República, fet que va provocar la ira de la líder de Germans d'Itàlia, l'únic partit a l'oposició, convençuda que la millor solució seria un trasllat de l'actual primer ministre al Palau del Quirinal i la convocatòria d'eleccions anticipades.

Incerteses

La vigília del començament del conclave, la coalició conservadora encara no havia decidit qui seria el substitut de Berlusconi, encara que des de fa dies hi ha un pla B que inclou noms com el de l'ex primer ministre Giuliano Amato; l'actual presidenta del Senat i exponent de Força Itàlia, Maria Elisabetta Casellati, que si fos elegida suposaria un consol per a l'ex Cavaliere; o l'expresident de la Cambra dels Diputats, Pier Ferdinando Casini, un exdemocristià i exberlusconià que no incomoda esquerra ni dreta, cosa que li dona un gran avantatge sobre els seus adversaris.

En un escenari d'incertesa com l'actual, el centreesquerra podria aprofitar les divergències a la coalició conservadora per imposar el seu propi candidat, encara que s'hauria de mostrar compacte en l'elecció d'un nom, cosa que encara no ha aconseguit. Mentrestant, Matteo Renzi podria convertir-se amb el seu petit partit, Itàlia Viva, en la frontissa entre el bloc de la dreta i de l'esquerra, que per separat no tenen prou suports per tirar endavant el seu candidat.

La Constitució italiana estableix que l'elecció del cap d'estat requereix dos terços dels escrutinis a les tres primeres votacions, mentre que a la quarta, n'hi haurà prou amb la majoria simple de 505 vots. És per això que probablement no serà fins aleshores quan els comptes començaran a quadrar i els partits donaran a conèixer el candidat elegit per convertir-se en el pròxim president de la República.