Israel comença a vacunar els joves, però el coronavirus no afluixa

Els casos continuen creixent i la comunitat ultraortodoxa s'enfronta a la policia pel confinament

4 min
Policies retiren un jueu ultraortodox durant una protesta per les restriccions del coronavirus (COVID-19) a Ashdod

Una de freda i una de calenta per al primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, en la seva gestió de la pandèmia. Mentre que el país lidera el ritme de vacunacions al món (tot i que Tel Aviv ha deixat al marge els palestins), el govern ha decretat un nou confinament que està generant protestes, i a més ha suspès la majoria de vols internacionals per evitar la propagació de les noves variants. Ja s'han vacunat més de 2,5 milions d'israelians (un milió dels quals ja ha rebut les dues dosis de Pfizer), que representen més d'una quarta part de la població, és a dir deu vegades més que Espanya. Israel ha començat a vacunar els adolescents, estudiants d'institut de 16 a 18 anys amb l'autorització dels pares. El torn dels joves arriba després de la gent gran, els malalts i els grups d'alt risc. També poden rebre la vacuna tots els majors de 40 anys. El ritme és vertiginós si es compara, per exemple, amb el d'Europa: s'està vacunant entre 100.000 i 200.000 persones cada dia.

Ara aquesta població no prioritària rebrà la vacuna abans que centenars de milers de palestins que viuen als territoris ocupats de Gaza i Cisjordània, i que han quedat al marge de la vacunació. L'Autoritat Palestina ha advertit que no té garantit encara poder vacunar ni el 20% de la població abans de finals d'any. A més d'una mostra flagrant de discriminació, l'apartheid en les vacunes sembla poc eficaç perquè milers de palestins dels territoris ocupats creuen el mur de Cisjordània per anar a treballar cada dia.

Vacunació i campanya electoral

Netanyahu ha fet de la vacuna un pilar de la seva campanya per a les eleccions del 23 de març, les quartes que viurà Israel en dos anys, i a les quals s'enfrontarà com el primer ministre en actiu sotmès a un judici per corrupció en la història del país. El govern espera haver vacunat cinc milions de persones quan es posin les urnes, cosa que hauria de servir per reobrir l'economia, en un moment en què Europa i els Estats Units encara estaran sotmesos a fortes restriccions. A diferència d'Europa, Israel no té problemes per abastir-se: primer, perquè va pagar les dosis a Pfizer a preu d'or (uns 51 euros, pels 12 que va pagar la UE); i, segon, perquè ha arribat a un acord amb les farmacèutiques per compartir les dades mèdiques dels vacunats. El ministeri de Sanitat es defensa de les crítiques assegurant que només cedeix les dades anonimitzades, però el cas és que rebrà deu milions de dosis de Pfizer i sis de Moderna i una quantitat que no s'ha precisat de la d'AstraZeneca.

Les noves variants del covid, però, sembla que estan obstaculitzant els plans de "retorn a la vida" del govern israelià. Encara hi ha uns sis mil contagis diaris i el país té 1.200 pacients a les unitats de cures intensives, una dada que no baixa. Amb aquest panorama difícilment es podrà sortir del tercer confinament, imposat a finals de desembre i que ha suposat el tancament de les escoles. Aquest dilluns el govern ha anunciat la suspensió de tots els vols internacionals, amb l'excepció dels avions de càrrega, dels tractaments mèdics, els funerals i els procediments legals. L'objectiu és aïllar el país de les noves variants.

Ultraortodoxos titllen els policies de "nazis"

Però aquest confinament està aixecant polseguera. Diumenge a la comunitat ultraortodoxa de Mea Shearim centenars d'homes es van enfrontar a la policia, que intentava tancar un seminari religiós que s'estava saltant les restriccions. Els manifestants no van dubtar en titllar de "nazis" els agents de policia i els van llançar brossa. A Ashdod hi va haver quatre policies ferits en el tancament d'una escola de primària ultraortodoxa. A la ciutat de Bnei Brak, la multitud va intentar linxar un conductor d'autobús i un policia va treure la pistola i va disparar a l'aire. Les imatges s'han fet virals.

 "Durant mesos la policia ha ignorat les violacions del confinament de la comunitat ultraortodoxa", escriu a Haaretz l'analista israelià Amos Harel. "Ara que s'intensifiquen les crítiques la policia respon de l'única manera que sap: amb una violència indiscriminada contra els vianants. Els joves haredim contribueixen a les provocacions, i al seu darrere hi ha els rabins que, de manera indirecta o directa, han animat a reobrir les escoles religioses mentre les altres continuen tancades". Els ultraortodoxos representen un 12% de la població, però concentren un 40% de casos, entre altres coses perquè són famílies extenses que conviuen, i perquè no han deixat d'anar a les sinagogues o fer grans trobades en funerals i casaments. El fet que visquin aïllats del món, sense diaris ni internet, i tampoc no es connectin a les classes a distància, no facilita les coses.

Això ja es va detectar en el primer confinament, però en tots aquests mesos hi ha hagut un acord tàcit amb la policia que tolerarien les vulneracions del confinament sempre que els respectessin. La violència i l'augment dels casos i la creixent pressió sobre Netanyahu han canviat les coses i fins i tot el ministre de Defensa, Benny Gantz, ha demanat que s'acabi la impunitat. Israel ha registrat fins ara 600.000 casos i més de 4.300 morts per covid.

stats